Tenaya Inti Review

Avui toca parlar de gats, en aquest cas, els Tenaya Inti, un model que està disponible des de fa poc més d'un any, i que últimament és el que utilitzo més de Tenaya per escalar, tant per la seva comoditat com per la precisió que dóna.

Com molts ja sabreu, es tracta de l'evolució del famós Tenaya Ra, un dels gats més utilitzats arreu. Les principals diferències, a part del color, és que l'Inti presenta una horma una mica més estreta que el seu predecessor i és una mica més asimètric, guanyant així en punteig en vies més desplomades, així com una millor subjecció del taló. Vénen equipats amb sola Vibram XSgrip, una de les millors del mercat, amb bona adherència però sense passar-se de tova i assegurant així un bon canteig, a més, la banda protectora de goma sobre els dits dóna més seguretat al empeinar, així com protecció alhora d'escalar fisures. El taló és senzill però ha millorat respecte el Ra i, com ja he comentat abans, aguanta més la subjecció, si bé es cert que quan els hem fet servir molt es poden sortir ( cosa que passa amb la majoria de models) i que segurament no és la millor opció per blocs amb talonejos extrems.

Jo a la via Ninotets 8a+ amb els Tenaya Inti

Personalment em funcionen molt bé en tot tipus de vies, tant en forats, regletes, adherència, i també en plafó. A més, cal tenir en compte que tenen un preu ben ajustat i, a diferència d'altres marques, crec que no és excessiu, oferint així una relació qualitat-preu molt bona. Us el recomano :D

Tenaya Inti a Vèrtic

Així que ja ho sabeu, a tivar!!!

Els (durs) camps... estrenant material!

Aquest dissabte amb en Pol hem anat a conèixer el sector "Els Camps", situat a prop de Montgrony. De fet ell ja hi havia estat en alguna ocasió, però per la meva banda era la primera visita i tenia ganes de saber com era el sector.

Els camps, on hem escalfat

Avui també tenia un altre al·licient, doncs després de que Tenaya ja ens proporcionés peus de gat fa unes setmanes (review en uns dies), aquesta setmana començava a arribar part del material d'Edelrid-Vaude per aquest any. La veritat és que les marques que col·laboren amb el projecte d'equip dels bous ens fan més fàcil el poder seguir escalant i gaudint-ne, i és una gran satisfacció poder utilitzar tots aquests productes . Avui he pogut estrenar una corda (la Eagle 9.8mm), a part de la roba,etc de la qual ja us passaré la valoració quan l'hagi fet servir més, de moment us puc dir que una delícia, molt suau, passa bé, no pesa i la sensació de seguretat és molt bona. Així qualsevol encadena eh! Bé, tot i així avui ha estat més aviat un dia de rodar doncs estava bastant cansat.

;-)

Per escalfar hem fet la  Raoni 6b, una via agradable d'escalar i amb bones vistes, en roca amb molt bona adherència, i he continuat a vista amb Buffalo Bill 7a+ , però aquí ja m'he petat més aviat, la veritat és que he arribat apurat apurat a la R, però bueno, almenys no he caigut. Dureta pel grau diria. I seguidament tot i que amb la calma ja no teníem gaire temps, en Pol li ha donat un pegue a la Rita del Belvedere 8a, bastant heavy, i jo he fet un intent a la Fuga dels Bous 7c, que he trobat molt dura. He tret tots els passos tot i que el bloc de la 3era xapa l'he hagut de provar 3 o 4 cops, però encara quedava molta via, has de seguir aguantat de laterals en passos llarguets per arribar a una sortida d'un sostret on hi ha un pas d'uns plans. D'aquí t'aixeques i tens un molt bon repòs on et recuperes completament, però encara et queden uns metres més de placa tècnica, on he vist que em falta molt rodatge en aquest tipus d'escalada. És curiós però ara tinc ganes de tornar a provar-la, ja veurem quan serà però, masses vies i massa poc temps, necessito dies amb més hores, setmanes amb més dies... no ho venen a algun lloc això? jeje

I res més, ben contents cap a casa, el colze cada cop una mica millor i ara ja escalant i entrenant amb normalitat, a veure si dura!

Temperatura Rotpunkt

Avui repetim matinal a Montgrony. Com que el finde passat ens ho vam passar bé tot i no escalar gaire, i tot i que al temps seguien advertint del fred, hem tornat a la Vena. Al arribar, uns no gaire prometedors -5ºC, però avui no feia tant vent, i especialment a la part inferior del sector s'estava apartat de l'aire gèlid, així que ens hem quedat.

La veritat és que un cop havent escalfat no hem estat gens malament, i si mentres escalant et toca una mica l'aire, tampoc emprenya massa a no ser que sigui molt fort, i el tacte queda perfecte. Així doncs, avui tocava finalitzar amb la Citius, Altius, Fortius, (traducció del llatí: Més ràpid, més alt, més fort) que he fet ràpidament després d'escalfar.  És una via molt a bloc, i suposo que depenent de la morfologia,etc de cadascú la percepció varia bastant, però personalment, crec que millor 7c+ que no pas 8a. Independentment del grau, els moviments són guapos i crec que és una via recomanable, com ho són totes les del sector. Per acabar el matí he encadenat l'Espantaocells 6c+, que la tenia provada d'un dia de fa bastant temps, i així he rodat una mica més.

De la Citius he fet un petit video, al ser només 2 en tot el sector no hi havia ningú que pogués grabar, així que només surt l'espai que he sigut capaç d'enquadrar amb el trípode que portava, que de fet, és tota la secció clau.

Lluis Salo a Citius, Altius, Fortius 7c+ (8a) from elsbousdelasalle on Vimeo.

Apa bous, seguim motivats!!!

Welcome to Siberia

No, no hem anat a St. Llorenç del Munt, sinó a Montgrony, doncs tot i saber que avui no tocava encara tenia l'esperança de trobar una mica d'inversió tèrmica i que el solet escalfés... la veritat és que no ha estat així i avui és el primer dia que recordo haver passat FRED a la vena fent un sol radiant.

La causa ja la sap tothom, aquesta onada de fred del nord que ha arribat per aquest cap de setmana, deixant un cel completament anticiclònic però amb una temperatura que fa venir ganes de no moure't del costat de la llar de foc. Tot i així, després d'unes 2-3 setmanes que porto sense entrenar gairebé res i sortint molt poc a roca per recuperar el cos d' una sobrecàrrega que va venir per començar a entrenar massa dur ( vaig tornar massa motivat després de nadal) i amb poc descans,  avui l'objectiu era la Citius, Altius, Fortius 8a a la Vena. La via és curta i a bloc i bé, creia que la podia treure encara que el temps i el físic no acompanyessin del tot.

Un cop allà ha estat un altre rotllo, a -7ºC que feia a les 10 del matí i amb un vent gèlid a ràfegues constants, per "escalfar" les mans han patit bastant, i en els intents que li hem donat a la via amb en Carlos les coses no han canviat gaire. Jo he mirat la via al primer pegue i no li he vist massa problema, al segon m'he fet un lio amb la corda i he caigut al mig del bloc, i al tercer he passat la part explosiva i quan he arribat a la sortida del desplom, amb l'últim pas dur per fer, m'he trobat amb unes mans de cartró insensibles que no em permetien arquejar, i que se m'ha escapat la regleta de mà dreta sense poder lluitar absolutament res. 

Gelats, tot i portar 20 capes de roba, hem recollit cames ajudeu-me i cap avall a la plana. D'això se'n diu fred, i és que estem massa ben acostumats aquí...

Demà toca córrer i estirar molt, a veure si aquesta setmana o la vinent puc tornar a posar-me les piles, i ja seria hora doncs d'aquí un mes ja hi ha la primera prova de copa catalana i no podré arribar amb la preparació que m'hauria agradat, però no passa res, no perdrem pas el somriure ni el fanatisme. A muerte!

Us deixo amb els videos de l'Adam O. a Fonten, per si algú encara no els ha vist. No cal fer cap comentari, simplement disfrutar-los.

Video #1: BD athlete Adam Ondra bouldering in Fontainebleau, France from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Video #2: BD athlete Adam Ondra bouldering in Fontainebleau, France from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Video #3: BD athlete Adam Ondra bouldering in Fontainebleau, France from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Vaude Splock 38 Review

Aquesta  serà la primera d'un conjunt d'entrades en les que faré una petita valoració/revisió del material que vaig utilitzant durant les meves escalades, sortides,etc. per tal d'aportar-vos una mica més d'informació referent a diversos productes.

Splock 38 Negre

Com ja heu vist al títol, avui parlaré de la motxilla Vaude Splock, en concret la que utilitzo jo és la de 38L, amb un compartiment principal dividit en 2 amb una gran cremallera transversal  i un de superior. Penso que és una motxilla còmoda i lleugera, doncs s'ajusta molt bé a l'esquena i el seu pes és molt baix. En muntanya i alpinisme és una  bona opció, doncs té bastanta capacitat però sense ser massa gran, permet maniobrar bé amb el cos sense que molesti i la serva resistència és bastant bona. Pel que fa a l'escalada en roca, jo la utilitzo per esportiva per portar el material,etc i em va molt bé, la pots deixar a qualsevol lloc, pedra, etc que aguantarà, i tens espai de sobres per a tot. L'únic però és que potser per via llarga i com a primer de cordada és millor una motxilla més petita i compacta, per tal de fer més còmode els moviments, com per exemple la de 28L.

Splock 28 Lemon

En definitiva, un bon producte de Vaude que jo us recomanaria si us voleu comprar una motxilla d'aquestes característiques, i també la teniu en altres mides. Tota la informació tècnica i per comprar-la, als següents enllaços. Disfruteu-la!!!

Vaude splock 38 a Vertic

Vaude splock 38 a vaude.com

Sol a la Vena, Ninotets

Després d'una setmana un pèl extranya, en la que he tingut varis alt-i-baixos i que no he pogut escalar ni tant ni com hauria previst, avui diumenge he decidit anar a provar sort al lloc que està desbancant a Calders com a sector més visitat per aquests dies d'hivern.

Aquests bous estan per tot arreu...

No és casualitat que hagi decidit tornar a la Vena, doncs fa un parell de setmanes em vaig deixar al dente la via Ninotets 8a+. Sabia que era qüestió de tornar un dia sencer físicament i en principi havia de caure ( aquest cop la via, no jo) i com que per motius "forçats" vaig haver de baixar considerablement la càrrega aquesta setmana (l'objectiu és fer les coses bé, amb ganes però poc a poc i NO tornar a pillar tendinitis per no saber entrenar amb cap) i em vaig quedar sense Open Golem, ahir vaig quedar amb els habituals, en Carlos i en Pol, per anar a fer una matinal senzilla a la Vena.

Feia Sol quan hem arribat, i la temperatura era molt agradable, uns 9 o 10ºC, i la veritat és que jo ho prefereixo a baixar del cotxe i que només de tancar les portes i treure les motxilles,etc ja no tinguis sensibilitat a les mans de la rasca que fa... encara que quan estàs escalant és evident que és millor el fred... però bueno el que tocava avui no eren pas romos.

En Pol després de la càrrega que portava d'ahir a l'open s'ho ha pres amb calma i ha deixat fer primer als vells, que alguna prioritat han de tenir, no? Bromes apart, amb en Carlos després d'escalfar cadascú a la seva via i jo després d'un pegue caient a l'hombro aconseguia calmar-me i emportar-me el meu objectiu! Sí! Ell per la seva banda decidia provar El Sur 7c+ tot i el cansament, via que en Pol realitzava a lo "6a" al 2n pegue.

Jo a la via, fa un parell de setmanes.

En Carlos a el Sur

Així que ja veieu, per aquí anem fent tant com podem i fins i tot hi han encadenes de tant en tant, això ja és lo más! i amb ganes de seguir, no problem!

PD: espero en no masses dies tenir un video-muntatge de la via, ja us explicaré ;)

Try hard

Us deixo amb un petit video recopilatori de 3 intents a 3 vies . Les dues primeres són de l'Agost, quan tornava a  reprendre el ritme després de la lesió al genoll, i l'últim és d'aquest passat Desembre en la meva primera visita a Santa Linya on no vaig estar massa bé físicament.

Try Hard from elsbousdelasalle on Vimeo.

La Sesión Contínua sí que la vaig encadenar al següent dia, les altres dues han quedat pendents. Toca entrenar més!

Disfrutant a Sanhibloc Sèrie 2

Ahir es va dur a terme la segona edició d'aquest open de bloc, que arribava després de les vacances nadalenques amb un programa que prometia, i així va ser. Hi va haver gran afluència de públic i va destacar el bon ambient per damunt de tot, un gran dia amb molt bona gent motivada!

ambientazo
(totes les fotos © Jaume Oliveras)

Les classificatòries es van allargar fins les 15h aproximadament, per tal de que la gent tingués temps de provar i fer el màxim nombre possible de blocs,  un total de 34 que posaven a prova la força, tècnica i resistència de tots els participants. Jo sabia que no podria anar al 100% doncs aquesta setmana havia tornat a començar els entrenaments d'aquesta temporada, és el que té el volum. Així que després d'aconseguir fer-ne 31 vaig decidir parar i descansar una miqueta més de cara a la final, doncs ja a mig matí vaig fer una baixada física important que em va fer fer un munt de pegues innecessaris, i això que anava menjant galetes Príncipe, però no hi  havia manera de tornar a agafar un bon to físic, tot i que a l'envàs hi posen tot tipus de parides tipo "carbohidratos de larga duración que te aseguran disponer de la energía necesaria en todo momento" i bla bla bla

Il·lusió

Mentre en Carlos seguia acumulant punts per assegurar-se el pas a la final amb les explicacions d'en Mr. Reglets, que havia vingut amb una tropue de nens fanàtics, vaig anar a dinar de tranquis, i el vaig disfrutar, l'organització havia preparat entrepans calents i begudes per a tots els participans. 

-  Botifarra amb formatge i Coca- Cola, siusplau. 

- Aquí ho tens.

Així de fàcil, i xerrant sobre diversos temes amb els bous i boues que també endrapaven amb ganes va anar passant l'estona fins que va ser hora d'assistir a la projecció de la via Maria Alba 9a, i la posterior entrevista amb la presència d'en Ramon Julian. 

Les finals d'infantil, molt disputades i divertides van donar pas a la femenina, on hi va haver un duel entre la Shirleys i la Paula. Després va ser el nostre torn, 6 participants que ens havíem de batre amb una trave de resis dos blocs, equipats per en Ramon el primer i en Carlos Catari el segon.

la Shirleys a la final.

En la primera trave no hi havia gaire més secret que la pila, al final un pas d'aguantar d'un volum esfèric romo on s'havien d'ajuntar mans per anar al top em va tirar els dos cops, aquest mateix pas ja va ser un que em va rebentar bastant a la classificatòria, segurament era problema d'equilibri i col·locació. En Carlos i en Marc aconseguien ajuntar mans  i tirar-se al top, encara que no aconseguien quedar-s'hi.

Seqüència de la trave

En Marc a la mateixa via

El primer bloc tenia una entrada tensa de col·locació i era molt físic, i senzillament no vaig arribar amb forces suficients per poder superar el sostre, en aquest vaig passar el pas d'ajuntar a l'invertit juntament amb en Marc. I l'ultim era una delicatessen de tècnica en placa, progressiu. Vam arribar tots els competidors a ajuntar en un volum invertit i a partir d'aquí a pillar nyapes i posar-te ve de peus, jo només les vaig poder tocar, no agafar-m'hi.

En Ramón explicant el seu bloc

En el 3r bloc

Posteriorment en Ramon en Carlos Catari i en Marco van fer una exhibició passejant-se literalment pels blocs (el d'en Ramon modificat a la versió original, més dur encara), that's THE level, my friend, i finalment l'entrega de premis als guanyadors i sorteig de material.

A la classificació vaig quedar en tercera posició igual que l'any passat, encara que mica en mica vaig millorant en diversos aspectes i amb això em quedo. Aquest cop,  per darrere en Carlos que va realitzar una molt bona final adonant-se que entrenar és important, però també descansar algun dia, eh bou!  i en Marc, que es proclamava campió.

Pòdium

Pòdium de totes les categories

Des d'aquí agrair a tots els organitzadors, Kiko, Miquel Roman i companyia, aquest esdeveniment, que per ser només la segona edició ja és un open que marca tendència,  també a tothom que va assistir creant l'ambient per un dia genial. Segur que molts repetirem! I finalment al BOU per les fotos, guapíssimes.

Salut i a entrenar fort !!!

PD: El dissabte vinent open d'esportiva  a la Sala Golem d'Arenys de Munt, un altre que promet!

Acabant el Nadal a Montgrony

Aquest últim cap de setmana de festes Nadalenques l'hem passat escalant a Montgrony, tant el matí de dissabte com el de diumenge. Després de fer el Cràpula tenia ganes de provar la Ninotets ( 8a+/b segons les ressenyes, suposo que 8a+ està bé), doncs es veia molt guapa i també era un repte provar un grau més alt.

En Carlos a el Cràpula

El dijous ja vaig provar els passos i em vaig endur la grata sorpresa de que em sortien tots, cosa que era més del que m'esperava i em vaig animar bastant. Ahir dissabte vaig tornar amb els mateixos companys habituals, en Pol i en Carlos, i li vaig donar un parell de pegues amb sensacions no massa bones, doncs un xapatge al mig de la secció clau em costava bastant i em deixava fos, tot i així vaig decidir que l'endemà tornaria a provar sort perquè l'havia deixat amb una parada... En Carlos per la seva banda seguia provant el Cràpula i se la deixava ben apunt, mentre en Pol li donava un pegue a la Puta Màquina 8b+?... vaia passets que té aquella via...

Jo a la Ninotets

Avui diumenge tot i notar-me cansat les sensacions han estat molt bones escalant, i diguéssim que el matí estat "entretingut"... amb en Carlos donant-li pegues a el Cràpula, que s'ha endut encadenant amb soltura ( olé bou!) i jo estant apuntíssim d'endur-me el meu objectiu, però no. En el pegue bo, he passat la secció amb el xapatge i el pas clau i físicament bé i he anat a pillar l'hombro amb mà dreta... l'he agafat, i quan anava a passar peus per acabar-lo de "trincar" bé i ajuntar-hi mans, se m'ha escapat la mà esquerra del bidit encara no sé com, el cas és que m'he trobat penjat de la corda un parell de metres més avall i sense adonar-me'n.

Pol a "Puta Màquina"

He marxat decepcionat i emprenyat amb mi mateix, no em podia quedar tot el dia així que he hagut d'acceptar que s'havien acabat les oportunitats per avui...

I ara toca canviar el xip, classes, exàmens i entrenos un altre cop, aveure quan puc tornar... quines ganes!!!

Fotos Santa Linya

Bous!

Espero que hagueu tingut un bon començament de 2012, us deixo amb unes fotos que em va fer en Marc a Santa Linya el  27 de Desembre, a la via Devora Hombres L1, tot i que no la vaig poder encadenar.

A veure si us agraden :-)

Fotos: © Marc Giol