Pages

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la farinera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la farinera. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de novembre del 2010

When it rains, shut the fuck up and train!!!

Bueno bueno, doncs avui el plan era anar a la comarca a blocar, en Carlos, en Pol Roca i un servidor. Era la meva segona visita al lloc i  teníem diversos projectes, per la meva part volia probar Fisical Brothers, (bloc que també volia intentar en Carlos), i els "boulders de Kueka". En Pol al tenir-los fets preferia liar-se amb els durs del Bloc del Camí, amb uns noms que ni intentaré posar perquè és impossible que n'escrigui ni un de bé, però diria que sonen així com "Phadsamadaba" i variacions hindús sobre la recerca del Karma i la pau interior.




El cas és que quan acabavem de baixar els crashs i tota la parafarnàlia i tot just ens posàvem a escalfar, amb bon tacte i una temperatura poc superior als 0ºC, perfecte per blocar, la pluja ha fet acte de presència enmig de la boira, cosa curiosa. Després d'intentar en va treure'ns algun bloc ràpidament , i amb els peus de gat que semblaven "Katiuskes" hem decidit recollir.

La conversa mentre entravem al cotxe era bàsicament del to següent: "Joder tio vaia merda" // "Em cago amb aquest temps" // "Ara ho rebentaria tot" i un munt de frases i expressions relacionades més pujades ( especialitat den Carlos) que no cal que repeteixi.

Com es diu popularment, al mal temps bona cara, i això hem fet després de l'emprenyada inicial, així que cap a la Farinera a tivar. El matí ha transcorregut entre blocs i blocs, jo he pogut tornar a agafar el ritme després d'una semana sense poder entrenar ( I és que la semana que ve hi ha open a Vilassar, a muerte!), i, tot i que cansat, m'he tornat a sentir prou bé. Allà han aparegut altres bous i amics, Manya, Met, Ferran, Uri, Susi, Laia, Pekas, Sorts, Jordi i altres fanàtics d'altres llocs, entre els quals hem estat tivant de valent, fins que a quarts de tres hem decidit que era hora d'anar a dinar.



Carlos a la placa.

I ara el més dur,  estudiar estructura i enllaç, que hi ha examen de química. " Born to climb, forced to work". Ens veiem!

divendres, 19 de novembre del 2010

La primera entrada

Hola a tothom!

Bé, com ja sabreu, ara està de moda que els escaladors tinguem un blog, i, com no vull ser menys, he decidit posar-m'hi. La veritat és que feia temps que em ballava pel cap, i us he de dir que l'adreça estava creada ja feia mesos, però fins avui no he fet un cop de cap. De moment escriuré en català i, fins que el blog no sigui famós a nivell nacional i internacional, cosa que amb el meu nivell d'escalada i popularitat, a més del número de blogs que corren per la red serà difícil que passi, ho continuaré fent.

Com que és la primera entrada, us situaré breument ( o almenys ho intentaré): Al juny del 2009, després d'una infància passada amb els pares als pirineus any sí i any també, decideixo provar l'escalada. Em vaig apuntar a un curs d'iniciació i allà va començar tot. Vaig començar a escalar pel meu compte al juliol, i he de dir que vaig passar tot l'estiu a la zona esportiva de sorralta, a Roda de Ter. Aquells dies m'acompanyaven sempre dos amics i veïns de Gurb, L'Uri i en Soler, i així va continuar fins que es va acabar l'estiu. A la tardor, i després d'enganxar en Carlos ( àlies "Peu") les coses es van complicar una mica amb l'arribada del segon de batxillerat, i fins que no van obrir la sala de boulder la farinera no vam ser conscients de com ens havíem tornat de fanàtics.

Poso punt i apart perquè a partir d'aquí se'm va obrir un món nou ( merci al team "La farinera"), vaig descobrir realment què era l'escalada esportiva i el que representava i sobretot, vaig començar a conèixer a fanàtics. (... sí, voldria explicar cada dia però us adormireu al teclat) Després d'aconseguir el carnet de conduir m'he pogut començar a moure una mica per Catalunya i així aconseguir treure'm el sobrenom de "flipat de sorralta" que em van posar els germans Redorta principalment, no en va, per passar-me un hivern sota zero a la zona obaga de roda de TEr, "escalant" entre estalactites.

Entrenant semana rere semana ha anat passant el tempsi aquí em trobo, un any i una mica més després, inaugurant el blog, que intentaré actualitzar tant com pugui.

Actualment estic estudiant 1er de Geologia a la universitat de Barcelona i entre els estudis i l'escalada no puc fer gairebé res més, però intentarem aguantar el ritme



Bueno, com a primera entrada no es pas un totxo petit eh, va a llegir-vos-ho tot. Us deixo amb una foto de la "walt disney" un dels meus primers 6a+ a sorralta. Quins records.