L'encadenament del trimestre: capítol primer i últim

Bé, primer de tot, bon nadal i bones festes a tots!

Els que llegiu habitualment el bloc ja haureu notat que he fet una pausa d'escriure més llarga del normal. El cas és que després de la compe a Reus (finals de setembre), vaig decidir parar i posar punt i final a la temporada 2013. La veritat és que tenia ganes de fer la copa d'Espanya de bloc ja que sabia que estava en forma però l'actuació que vaig fer a Reus m'ho va posar més fàcil per dir prou, no vaig poder apretar.

"visualitzant", mentre en Pol Palau li explica uns moviments a en Pol Roca, a Reus.

Després de parar completament unes dos setmanes vaig voler tornar a començar amb la ment i objectius clars però el genoll em va recordar que no tocava encara...Metges i fisios per acordar que tenia una ruptura parcial del tendó rotulià de la cama esquerra, una cosa que ve a ser un remember del que vaig tenir fa 2 anys però a lo grande... ja es veia a la eco que el forat era massa gran, però bueno. Per sort, els plans de recuperació no són massa complicats, consten de diferents etapes i cada una amb un objectiu clar. Llàstima que no incloïen escalar. Al cap i a la fí un tendó una mica malmès tampoc és res de l'altre món, però clar, quan has de parar un temps indefinit...

Vaig preferir no escriure durant la lesió per allunyar-me una mica de tot plegat, no volia tornar al to depriment que m'envaia en altres èpoques i la veritat és que si em posava a escriure  no em semblava correcte publicar el que em sortia...especialment al principi. Així que millor callar, que sóm amos dels pensaments però esclaus de les paraules...o això diuen. No?

A Vic fa força fred

Lot per aguantar els dissabtes...

Han anat passant les setmanes, i els mesos, i la veritat és que he estat treballant cada dia per recuperar-me però fins aquesta setmana passada no he pogut tornar a escalar. Molts moments amb la coneguda sensació de que vols pujar al tren però veus com se t'escapa per moments...típic de quan estàs lesionat. Evidentment hi ha hagut dies de tot, dies que ho veus súper positiu, però d'altres moments són massa silenciosos, instants on el núvol negre se't posa damunt del cap i no et deixa pensar amb claredat. Sents que estàs lluny del que t'agrada fer i a vegades és una mica dur mentalment compaginar-ho amb un bon estat anímic. Vas veient compes que havies marcat al calendari i has de tatxar, o bé gent que encadena vies que també hauries pogut estar provant...en fi. I el teu cap només pensa una cosa: Va, un altre dia. I un altre. I un altre. I vas fent el que toca mirant només a l'endemà perquè no saps si passaran 3 setmanes o 3 mesos per estar bé un altre cop. Sort que encara podia fer servir la multipresa, almenys així al plafó em sentia una mica menys inútil.

Els meus torrons particulars

Durant les setmanes de la lesió vaig planificar bàsicament cilces de força pura i resistència a la força. El problema és que això se'm dóna bé treballar-ho i per tant no era la manera com volia afrontar, en un principi, aquesta temporada, però com que no podia fer més m'he hagut d'adaptar. De tot se'n treu profit. La veritat és que he fet un dels macrocicles més durs, sinó el que més, des que escalo, almenys en quant a intensitat. Sèries i sèries al gimnàs combinades amb moltes dominades i bloquejos, a més de suspensions. El que ve a ser un russian workout per dir-ho clarament. Suposo que a en Dima li molaria. En quant a físic m'he superat arribant a poder treballar amb sèries de 25 dominades amb pauses de 2 minuts  i vàrios blocs de fins a 40 dominades amb pauses de 4'... o fins a blocs de 7 a un braç. La veritat és que no està malament tenint en compte que ja des de l'any passat sóc una mica bastant molt més foca degut al complement que faig al gimnàs (O reben músculs o reben tendons, tu tries. I és que  o lo tomas o lo dejas, però llavors no et queixis si et grinyolen els hombros quan et fas la llet amb colacao al matí)

Tot i així, crec que aquest entreno a base de multipresa per masses dies no és  saludable, el pa de cada dia eren  sobrecàrregues des de colzes a esquena(encara camino amb bastó per casa...no, és conya però poc va faltar eh...). Esperem que hagi valgut la pena ja que almenys no he passat el límit.  S'haurà de dir a mesura que vagi avançant la temporada. Ja que haig d'anar al fisio, vaig pensar, millor fer un complet i que em descarreguin de dalt a baix cada dia, així fem un todo en uno i ja està. La veritat, fer dominades no sé si serà efectiu per milllorar escalant, però per tenir contractures van de guais, de lo milloret que he provat. I això que si ets un tronc com jo, escalant ja pilles bastant tenint en compte que t'has d'arreplegar més del compte de dalt perquè de baix les cames no donen per més, però les sessions intenses de dominades ho superen amb escreix . I si no, és que no en feu suficients i toca apretar més, aquí ho deixo, tot i que jo no he recomanat res eh...

 Però bé, un cop els fisios van considerar que tenia prou col·lagen al forat del rotulià com per tolerar alguna sessió de'escalada, mans a la obra,  l'art del moviment, per sort pels nostres tendons, implica molt més que no pas la força. Clarament he de treballar molt la tècnica i la psicologia com a punts clau  per millorar, fa temps que ho dic i ho seguiré dient durant bastant temps espero, hauré de veure si aconsegueixo fer-ho. De moment he anat agafant rodatge en sessions curtes en dies separats ja que el genoll tampoc em deixa fer més. Més o menys per ordre i resumit hem fet el següent:

El primer dia d'escalar, al Cargolaire vaig caure amb la via Acció Calders 8a/+ ja feta, quan se'm van obrir els braços de manera desmesurada després d'haver fet tan sols 8 moviments. Avantbraços petadíssims com si hagués fet una via de 40 metres. Increïble. Si més no uns bons pegues de resis a la força en corda, però hauré de tornar.

A Savassona vam estar unes 2h amb en Carlos en una sessió, vaig caure uns 3 cops apunt de fer el Mondongo però tampoc tocava, un altre bloc que si tingués flexi l'hagués fet fa 3 anys ia... I a la Muller, bloc de moda aquests últims dies, vaig veure que el primer pas no em podria sortir. Colleja again.

Boulder de Kueka - La Comarca

A la Comarca, en una sessió matinal amb en Carlos, l'Ivan, en Pol i la Katy, L'Edu Moya, en Simon i l'Arnau he aprofitat per rodar i fer blocs que em sortissin ràpid. Així he encadenat, a part de la trave de darrere del bloc del camí on es va a escalfar i que encara no havia fet, el Dharma 7a/+ molt bo, que també han planxat en Carlos i l'Ivan, Padsamanbhaba "7b"(2nd go), i les dues variants del Boulder de Kueka, 7a i 7b respectivament, que hem fet gairebé tots crec.

Aquí el video del Padsamanbhaba:


Lluis_Salo_Comarca_28/12/13 from elsbousdelasalle on Vimeo.

També li he donat dos pegues al Computer Love  7b+ però no hi havia bon tacte als plans, i m'ha faltat poc per fer un altre 7a+ de llançament des d'una regleta entre el Dharma i el Padsamanbhaba, bastant dur.

Paisatge desde Hobbiton...jajaj

Ara espero seguir disfrutant de l'escalada en general i sobretot posar-me en forma pels objectius d'aquesta temporada. Al gener tocarà encara fer treball intens de cames i no passar-me escalant, però sembla ser que anem cap amunt definitivament. Després s'haurà de veure què passa perquè amb els jamones que tindré a les cames no sé si em mouré però bueno. Gas!

Back to motion!

Aquest últim mes poc heu sabut de mi, la veritat és que he estat molts dies fora per temes universitaris, així que amb prou feines he pogut escalar uns 4 dies des que vaig tornar de setmana santa, i tots al plafó. Aquest cap de setmana, per fi, he pogut tornar a la vertical, un món que no para!

Dissabte vaig estar a l'Stand d'Edelrid-Vaude, col·laborant amb la marca, durant la TestABloc que es va dur a terme a la Sala Golem, on també es trobaven, entre d'altres, els amics de Tenaya, amb un nou model per aquest 2013 que donarà molta guerra! Sincerament penso que és una molt bona iniciativa per donar a conèixer les novetats i models més interessants de cada marca, i durant tota la jornada no va parar de passar gent, fet que demostra que va ser un event més que adequat.

A part d'estar de cara el públic vaig poder disfrutar d'un munt de blocs equipats per a la ocasió, on tothom va acabar rebentat. Tot i que no estic en forma va ser un gran dia i vaig acabar trinxat, la veritat és que ho vaig disfrutar molt i és que després de tants dies ja necessitava una bona sessió fanàtica, tot i que avui amb prou feines puc escriure a l'ordinador de les agulletes que porto a sobre. Entre d'altres van equipar un llançament d'uns 2,60m, on vaig sorprendre'm  realitzant-lo després d'uns quants intents.

Edelrid-Vaude Stand

Avui he tornat a tocar roca, només al matí i al pati de sempre: Calders. Ens hem torrat com era d'esperar, i després d'alguna via d'escalfament he encadenat Cos de Crist al 2n intent, suposat 7b+ tot i que m'ha semblat bastant més fàcil. En Carlos ha estat apunt de fer la Delicatessen 7c+  però no hi ha hagut sort. A Calders, llevat d'algunes excepcions, a partir del 7c s'ha d'apretar molt per encadenar, i això mola!

A partir d'aquesta setmana tornaré a la rutina dels entrenos amb plafó nou als Bous de la Salle. Ja fa dies que ho esperava amb candeletes, senzillament perquè necessito canya, cansament i agulletes un altre cop. Quan t'acostumes a entrenar  el teu cap ja no para més, si no fas esport poc a poc et vas apagant fins que passes els dies com una màquina i això no pot ser. So, mind to motion! ( i això era el nom d'algun 8b+ o 8c de bloc?). I sumat, un últim mes a la facultat on s'haurà d'anar al 100%, així que venen uns dies de no parar! A tope bous!!!

I aquest divendres Hyknusa amb James Pearson i Caro Ciavaldini

Video Bous-Vèrtic + Crònica Setmana Santa

Lluís Saló - Els Bous de la Salle #3 from namussfilms on Vimeo.

Segurament la majoria dels que passeu per aquí ja l'haureu vist a hores d'ara, però bé, no podia deixar passar l'oportunitat de fer-me veure una miqueta més...sobretot si és sota l'òptica dels NamussFilms. En Jon i en Gerard no només van captar i  ajuntar un conjunt de bones imatges i plans, sinó que han aconseguit transmetre les impressions, objectius i mentalitat d'una persona (en aquest cas un servidor molt afortunat) en un sol video de poc més de 6 minuts i amb pocs dies de gravació. Per mi va ser una sort poder col·laborar en aquest projecte i a dia d'avui encara em sorprenc del resultat. Així doncs, he de donar les gràcies a en Jaume per idear el projecte, i també a Vèrtic i les marques col·laboradores (Edelrid-Vaude, Tenaya i Gárgola) per la part que els toca, un plaer!

En aquest cas no es tracta ni d'un gran escalador, ni d'un personatge famós ni de res extraordinari, així que penso que encara té més mérit treure algo productiu ( Imagineu les vegades que han hagut de tallar el vídeo i reajuntar-lo perquè no es veiés com m'anava agafant a cada cinta per no caure...jeje). En el meu cas mai havia grabat un vídeo d'aquestes característiques i és un "curro", la veritat és que amb els companys de NamussFilms tot es va fer molt fàcil i va anar rodat. Merci cracks!!!

El vídeo també està al youtube (canal de Vèrtic)

SETMANA SANTA 2013: CRÒNICA

Després de sol·lucionar un petit problema al turmell, que no m'ha permès fer bloc, al final he pogut escalar més del que em pensava i hem passat uns dies molt fanàtics. Motivats!!!

Aquesta setmana santa arrancàvem forts amb un parell de primers dies a Margalef, allà l'objetciu que portava al cap era provar la Photoshot 8b, però va resultar que estava molla així que el primer dia el vaig dedicar a provar la Zona 30, del mateix grau però més bloquera, tècnica i de dits. Tot i que el primer intent va ser bastant prometedor i vaig resoldre els passos ràpid (en una via de 15 moviments, en principi la força per fer els passos és el que hauria de marcar si la pots fer o no) en el segon vaig veure que em costaria bastant encadenar-la doncs els peus són bastant fins i bàsicament em volaven massa. Al 3r intent podia fer-la  fins a dalt amb una parada, però d'aquí a encadenar faltava molt perquè arribava petat a la secció dura on bàsicament s'ha d'arribar nou. 

Zona 30

El segon dia vaig donar-li un altre intent i vaig decidir que la deixava, aquest va ser bastant pitjor que el primer dia, així que van canviar les prioritats per els dies que escalés de setmana santa. A rodar que fa falta. Vaig encadenar la Voladerum 7c amb en Carlos, i em va faltar el bloc de dalt per fer la Devora-Cordes 8a, que va tatxar en Marc, bé bouu. La Francis s'emportava la Tsunami 7c i en Pol ja us ho explicarà al seu blog, en breus, la veritat és que no ha parat d'encadenar.

Carlos sending Voladerum 

Després d'un dia de descans i un de pluja on em vaig arrossegar a la Cova de l'Ocell (sector brutal per cert, llàstima que tot és duríssim) a mitjans de setmana vam posar direcció Siurana. Allà ens trobem amb molts amics, bous i boues, i sí vaig tenir sort amb la Ya os vale 7c, (al 2n), que també feia en Carlos després d'algun renec, i posteriorment amb Bistec de Bíceps 7b+ (flash). Al dia següent a Calders vaig apuntar-me la Terra de Mordor 7c+ al segon, i és que amb bon tacte canvia molt (En Carlos també va encadenar, fàcil). En Marc i en Guillem Colell van tatxar Bàlrog 8a.

Dissabte a Siurana ens vam arrossegar un altre cop, em va faltar un pas per encadenar un 7c+ al Campi qui Pugui però no va haver-hi sort. Entremig vam poder observar en Fèlix N. i l'A. Megos,  el primer en un pegue "al estilo caiman" a A Muerte 9a. Ritme frenètic i precisió de peus 100%, dinamisme a tope, la veritat és que veus un pegue així i vénen ganes d'escalar a aquest nivell, llàstima que no tothom pugui. En Megos va flotar per alguna de les veïnes, en el seu cas és veritablement la tècnica el que impressiona, fer passos de 8c o 9a en plaques tècniques de Siurana sense desenganxar-se ni un cm de la paret i sense esforç aparent, això només ho he vist en el seu cas, i no crec que molta gent hagi vist més vídeos d'escalada que jo. Surreal. És increïble un "esport" on en certs tipus de moviments no existeixi pràcticament diferència entre un escalador de primer nivell com ells i un altre que ha d'apretar a tope per fer un 8a, i en canvi els veus a la roca i no hi ha color, n'hi ha uns que juguen en una divisió molt diferent.

El Laboratori

Observant escaladors així  t'adones que el que realment marca la diferència és l'habilitat innata per moure's en el medi vertical, la capacitat i el bagatge gestual per fer moviments gastant poca energia, això és el que classifica els escaladors en els diferents nivells i no la força absoluta o relativa, una cosa que costa bastant d'entendre, sobretot als inicis. El que marca el nostre límit no és la força necessària per realitzar un moviment determinat, sinó l'habilitat per poder-lo fer sense esforçar-te, que no és més que un conjunt d'altres factors com el coco i la psicologia, la flexibilitat, sistema neurotransmissor, etc. La Rambla al 2n pegue, pero esto que es? se nos va de las manos o k ase?

Pol - Kurfil

Deixant-nos ja de reflexions, diumenge vam passar per la Falsia en una escapadeta al matí, allà vaig encadenar al 3r intent los Finos 7c+, un bloc de 6 moviments que podria haver realitzat al flash si no m'hagués equivocat de presa o al segon, però em va patinar un peu. Potser és facileta pel grau però molt bona. En Guillem C. encadenava una mica abans la veïna Ments Trencades 8a, tothom està fortíssim, per no parlar d'en Roger Jiménez o l'Héctor, un parell de màquines de la nova generació que pugen a tope!!!!

I bé, a partir d'aquí arrenquem l'Abril, un mes complicat doncs em ve molta feina a sobre i no sé quan ni com podré escalar o entrenar, però bé, seguimos! Almenys tindrem l'Openbloc de la Salle per disfrutar! Bona primavera a tots i totes ;-)

Fotos últims dies + vídeos 1 i 2 Bous-Vèrtic team

Us deixo amb un recull de fotos dels últims dies, entre competicions i una mica de roca!

La Panxa del Bou, primera prova copa catalana

Via 1, fotos ReiSargantana

Via 2: Fotos JaumeG. (aquí galería completa http://www.flickr.com/photos/jaumegrimp/ )

I aquestes del cap de setmana passat, primer a la Sala Golem, segona prova del circuit de Copa Catalana de Dificultat:

Primera Via classificatòria, fotos Quim Hernández/FEEC

Segona classificatòria

A la final, abans de fer el pas al revés i caure

Diumenge a Calders ( En Marc Giol pot fer de Pete mentre encadena 8ens varis...)

De regal, el primer video de l'equip de competició, realitzat pels amics de NamussFilms, un plaer treballar amb ells! Us deixo amb la Marieta Cartró, disfruteu ;-)

Marieta Cartró - Els Bous de la Salle #1 from namussfilms on Vimeo.

I el segon, la Núria Serra en un reportatge del que significa el Bloc per ella, explicat d'es d'un punt de vista molt personal, no us el perdeu

Març fanàtic

Doncs sí, aquests dies que es pot modo climbing a tope, a veure si poc a poc ens anem adaptant, i és que s'ha d'aprofitar el bon temps i els findes per fer tants metres com es pugui i anar transferint els entrenaments.

Aquest dissabte hi havia la segona prova de la copa catalana d'escalada de dificultat, aquest cop a la Sala Golem. Després de menjar verdura el dia anterior per sopar, tal i com em van recomanar alguns amics, la cosa  havia d'anar com un rellotge suís, però la veritat és que encara no li acabo de veure la relació clara a la reacció Verdura--(H2O)-->Encadene, doncs només es va complir en un 33,3% periòdic de les vies de competició de dissabte. I doncs, potser les mongetes no eren prou fresques? 

A la primera classificatòria, preses blaves

 Bromes apart, la veritat és que a les classificatòries vaig tenir bones sensacions i em vaig classificar per a la final. La primera via que vam fer era curta i més aviat tècnica, i potser una mica bloquera i tot, era qüestió de pujar tranquil i sense cometre errors de visualització, vaig aconseguir fer Top. La segona era  més resistent,  passos sobre regletes positives i d'escalar a ritme. Físicament em vaig sentir molt bé en aquesta via, però quan anava a xapar la 4ta o 5a cinta, a la meitat, em va patinar la presa de les mans i em vaig trobar a terra. Mala sort.

Segona classificatòria, anava de roses

Al vespre, a la final vaig sortir una mica més nerviós, i a la meitat del sostre, sincerament anant ja una mica inflat, vaig llegir malament un pas i una volada de peus em va deixar sense opcions de lluitar la via, quedant en 5ena posició final. Les bones sensacions del matí es van transformar en un sabor agredolç per una actuació molt millorable a la final, però les compes són així. 

A nivell de podis en Pau Jover va donar la sorpresa proclamant-se campió de la prova, tot i que ja des de Sabadell es veia que anava molt fort,  segon en Pol Roca que no va poder donar el 100% a la final i tercer en David Belmonte. En noies la Francis tornava a pujar a l'esgraó més alt, encadenant tot. Vaia resis...

Podi masculí. Fotos Arcadi Romero

I avui diumenge, alguns més adormits que d'altres, hem anat una bona colla a Calders, allà  m'he fet amb la Uruk-Hai en un bon pegue ràpid i efectiu, i seguidament en Carlos encadenava la veïna Trinqueles amb modo floting ON. En Pol per la seva banda es feia amb un 8a del que no recordo el nom al 2n pegue i posteriorment amb el Vicari,  8a+ amb un pas exagerat a bloc, del mateix grau diria  que la Glamour , que se l'ha apuntat a la llibreta en Marc Giol,  bous!!!

Tocant roca però no cadenes

Bé com ja vaig comentar un dels propòsits per aquest 2013 és progressar escalant en roca, això vol dir escalar molts metres i de tot, la veritat és que aquest finde m'hi he posat amb ganes i a veure si puc anar sortint regularment, o almenys tant com ens deixin.

El dissabte vam arrancar un projecte molt interessant  amb Mapi Films juntament amb altres escaladors i amics, encara que durant la setmana el temps no havia estat massa favorable al final dissabte feia sol i es podia escalar, una altra cosa és que el tacte fós bo o no, però el que està clar és que si estàs fort encadenes i si no... Es va decidir anar a Can Boquet, allà ens trobem una bona colla de fanàtics i ens vam estar curtint les puntes dels dits fins que es va fer fosc. Personalment vaig provar de tot, blocs durs i fàcils, desplomats i plaques i la conclusió és que blocar en roca és una assignatura pendent, llàstima que la pell em duri 4 pegues i prou...entre la corda i el bloc no sé pas si tindré temps de seguir amb la uni eh companys...je je je.

(videos del mestre Crespo flotant per Can Boquet)

Lolomaster sit from Secretaria Lee on Vimeo.


Biceps Power from Secretaria Lee on Vimeo.

Avui diumenge amb 8 de les 10 puntes al rojo vivo hem decidit anar a fer pila, no sigui cas que li perdem el ritme a la corda. Allà he anat a per una via llarga, llarga, llargaaaaa la famosa Uruk-Hai de Calders, a la qual li havia donat un intent feia molt de temps on no vaig acabar ni el sostre. La he montat per escalfar i al segon pegue he caigut als plans de dalt anant amb els colzes a cuenca, en un pegue de 20 minuts ja que m'he passat reposant...Al següent he pujat corrent i m'he parat només una mica al repòs de dalt, he sortit nou  però als plans no recordava la seqüència i mentre anava fent passos endavant i enrere  a la trave cap a l'esquerra (abans d'agafar la fisura i fer l'últim pas dur) se m'han obert les ales i he tornat a caure. Joder. 

-Carlos: Tio que fas si anaves bé ara!

-JO: (pensant si cridar, resignar-me o pensar en positiu "ja caus a dalt")

- Bueno a la pròxima

- No em puc desfer ni el nus,  si es tot barra  pfff

- Això ho hauríem de fer per escalfar i sense petar-nos

En Carlos per la seva banda ha estat apunt d'encadenar la veïna Trinqueles 8a, però tampoc era el dia avui.

Bé, últimament sembla que s'hagin d'alinear els estels per encadenar algo, lo de constancia + motivación = reunión no va pas igual per tothom. Us deixo un video que vam fer aquesta setmana al Plafó dels Bous, almenys als llistons encara encadeno de tant en tant.

Campus Session February '13 from elsbousdelasalle on Vimeo.

Resum de l'últim mes

Ara feia dies que no escrivia res, la veritat és que no he anat sobrat ni de temps ni de coses per explicar. L'any va començar amb exàmens així que poc vaig sortir a roca al gener, el més destacable un dia al Cargolaire (Calders) on vaig encadenar Okupa, teòric 8a tot i que potser és millor deixar-lo de 7c+, ja s'anirà assentant en el grau que li toqui amb el temps.

A mitjans de gener vaig assistir al Sanhibloc sèrie 3, l'open més bloquero de la comarca d'Osona on sempre hi ha molt bon ambient, allà tot i arribar tard no vaig tenir problemes per entrar a la final però estava costipat i cansat i la veritat és que no vaig estar a tope, tot i així finals bastant igualades, la victòria va ser una vegada més pel bou amb l'avantbraç més fort de...el món? mr. Marc Muñoz

bon ambient al sanhibloc i un peluix infiltrat

També al Gener hem començat a rebre el material que ens proporcionen les marques col·laboradores amb l'equip per aquest 2013, la veritat és que de moment molt content amb tot, un luxe, a mesura que ho vagi utilitzant ja faré reviews del més destacable.

Després de dos matins més al Cargolaire, on em vaig dedicar en un a la Acció Calders, dos pegues que em van servir per deixar-la bé i amb bones sensacions, i el següent a la AK-47 8a/+?, aquest la setmana passada i la veritat és que no sé que pensar, doncs el tacte era molt dolent i el pas clau del pla romo al bidit només em va sortir un cop i em van marxar els peus d'una manera, que si hagués vingut encadenant des de baix, encara m'estarien buscant al camp de darrere del sector, s'han de control·lar més aquestes portes.

La Marieta a la final...després vindria la superfinal

Visualitzant la final

Finalment ahir arrancàvem el circuit de competicions de copa catalana per aquest 2012, primera prova a la Panxa del Bou. Arribava bé de forma, la veritat és que la última setmana entrenant les sensacions havien estat bones i sense problemes de cap tipus, així que podia passar de tot. La primera via de la classificatòria era una placa de 5 xapes, equilibri en presa incòmoda i no permetia gaires errors, la veritat és que vaig pujar molt bé fins a l'últim pas, on després de dubtar vaig anar a mitges a la presa del Top i només vaig tocar-la. La segona via m'havia d'anar millor, desplom i física, tot i així la primera part era bastant tècnica i vaig pujar una mica tens, com que sabia que només eren 5 minuts per via no vaig parar a reposar i al fer el canvi del sostre a la placa desplomada, en un volum, no anava bé i no vaig tenir confiança per xapar la següent i tirar, així que després d'intentar desgrimpar i petar-me més es va acabar el meu intent.

David Belmonte (fotos de la final)

David Camprubí

Àlex Granados

Pol Roca

No vaig passar a la final i ben merescut que ho tenia, guanyava en Pol Roca encadenant la via proposada, 2n l'Àlex que també ho va fer però no havia fet Top a la segona classificatòria, i tercer en José E. Agustí. Pel que fa a les noies, primera la Francis, una noia de l'escola dels Arepa (pel que sembla tots són uns màquines escalant!!! ) a la que no li va faltar molt per encadenar la final d'absoluta masculina i es va endur una merescuda ovació. Segona la Marieta que sempre ronda pels podis, i tercera la Marina Valencia.

Respecte l'any passat portava els nervis molt millor a l'hora de competir, per ser dificultat vaig pujar bastant tranquil i relativament motivat,  tot i així  el que falta millorar és  l'aspecte de lluitar al 100% en les compes, crec que tinc físic  per donar bastant més però de moment no sóc capaç d'exprimir-me suficient. 

Arribat el moment, el que toca introduïr a partir d'ara són vies de resistència llarga i continuïtat quan surti a fer esportiva, de les que li toca al cap esforçar-se i aguantar, el bloc és físic però la corda és cap, d'això cada cop n'estic més convençut, i més després de caure 2 cops sense anar inflat al pas dur de la Delicatessen 7c+  a Calders avui al matí, tot i que aquesta escola del Bages va una mica a part. A veure si el proper dia sóc capaç de posar-me a la Uruk...30 metracos inacabables...

2013...let's go!!!

Com heu vist segueixo sense publicar masses entrades, la veritat és que entre el poc temps que tinc i que últimament no he sortit gaire a roca no tinc massa per explicar.

Pel que fa a mi, el nadal ha transcorregut sense massa novetat, amb feina de la uni la majoria de dies, compromisos familiars alguns altres i la resta doncs intentant treure temps per entrenar. La veritat és que al plafó hi ha hagut dies de tot, deixant de banda el fred, la veritat és que físicament estic tenint molts altibaixos últimament, des de dies que m'arrossego miserablement fins a d'altres que em sento molt bé.

Pel que fa a escalada esportiva no us puc explicar gaire, un dia de festes vam sortir amb en Carlos a Calders, on vam estar provant la Terra de Mordor 7c+, es una via dura i on s'ha d'apretar, l'any passat l'havia provat però no em sortia i aquest any vaig passar bastant fàcil per la secció dura amb dos mètodes que em funcionaven, tot i així va ser un dia estrany tant en Carlos com jo vam haver de marxar per diverses causes i només li vaig poder donar un pegue. Hauré de tornar.

Avui, vigília de Reis, he anat amb en Pol a Can Boquet, allà havia parlat amb alguns Bous que també estaven apretant, en Marc, Mia , l'Òscar i la Cela entre d'altres fanàtics, hem estat escalant amb l'Albert Giné i en Fran i després sens ha unit el sensei, no és altre que en Crespo, coneixedor de tots els secrets dels blocs d'aquesta zona. En Pol ha agafat el seu ritme típic de fer blocs amb 10min com a molt i s'ha emportat Sex Appeal 7b+ al flash i per escalfar, Gollum 7c+, Croquetman 7c i la trave de 7c+ al primer intent, l'únic que li ha faltat avui el Bíceps Power, però si torna un altre dia li durarà poc segurament. Per la meva banda he tingut opcions de fer el Croquetman però al final no l'he aconseguit, al final hem acabat el dia a un llançament de 7a+ amb caiguda que sembla perillosa però que no ho és, aquest sí que l'hem fet ràpid els dos.

La veritat és que físicament crec que segueixo progressant, almenys és el que puc veure al plafó, però és cert que sortint tant poc a roca no estic rendint gaire últimament, sembla que encara no s'ha adquirit el rodatge necessari. D'altra banda tampoc puc sortir més aquests dies, així que de moment a mantenir la motivació a la resina i després ja veurem. 

Espero que hagueu tingut un bon començament d'any i que escaleu molt aquest 2013, sigui el que sigui no pareu, a tope bous i boues!!! De moment ens veiem dissabte que ve al Sanhibloc, no hi falteu!!!

Off the Wagon! from Jan Hojer on Vimeo.


Aggravated Assault - Daniel Woods and Jimmy Webb in Alabama from John Gass on Vimeo.

Buscant la cara sud (últims dies)

Bueno per aquí seguim vius, aquest pont no he escalat tant com m'hagués agradat però s'ha hagut d'estudiar una mica que sinó no atrapo el temari. De moment aquests últims dies que he escalat no he provat res dur, com a molt algun 8a, però de moment rodant i aprofitant les curtes sessions de roca per fer algun metre de més que tampoc va malament.

Aquests dies que fa fred s'intenten buscar llocs assolellats, com sempre els preferits solen ser o Montgrony o Calders, on la veritat és que si fa sol acabes escalant molt a gust. A Calders, fins i tot es pot arribar a passar calor depenent del dia.

Però bé, al que anàvem, apart d'uns quants 6ens varis he fet un 7a de Calders del que no recordo el nom, del qual s'ha trencat una presa que s'utilitzava entre la 2a i la 3ra xapa, quedant el pas més dur, però que per mi pot seguir sense variar el grau (tot i així aquesta no va sortir a vista). El mateix dia vaig fer la Guillotina 7c, guapa i bastant marca de la casa, un passet un repòs i un altre pas. 

Visitants, un altre pegue infructuós i ja n'hi dec haver donat uns 6 a aquesta via.

Ja a montgrony faig la Canyes i Marro variant esquerra 7a+ a vista, amb una inflada bastant important això si, i li dóno un altre pegue als Visitants 8a, i encara no la faig, és una cosa que no acabo d'entendre doncs és una via de 4 xapes bastant bloquera i quan pujo per montar-la surt tot fàcil però llavors sempre la lio encadenant...en fi. A Montgrony en Carlos es deixa molt bé la Època Negra, també 8a, i en Pol per la seva banda va matitzant la Ninots 8c, la veritat és que el 2n matí de provar-la ja enllaça tota la seqüència dura així que si la prova amb ganes la farà d'aquí poc.

Carlos a Època Negra

Pol Roca apretant a Ninots

amb el photoshoot sembla que tiris fotos acceptables de tant en tant.

I el divendres va ser l'últim dia de roca del pont, vam anar al Cargolaire amb en Pol, allà encadenem un 6c, un 7a duríssim que ja havia fet l'altra vegada que havia estat, també Korrica 7a+, aquesta és fàcil i surt a vista i el Pispa 7c que consisteix en un bloc de 3 passos amb només un de dur, un dinàmic a un forat que no es veu. En Pol a més fa l'Okupa 8a al 2n que provaré el pròxim dia que hi vagi. A més vaig donar-li un pegue a la Acció Calders que crec que està de 8a/+ ara i vaig fer bé tots els passos, el problema és que se me n'anaven molt els peus i per encadenar no pots fer mitja via a campus.

el Cargolaire

De moment això és tot des d'aquí, força bous i boues!!!