Parèntesi temporal

A l'Agost tenia bastant clar que volia escalar. Volia tornar a entrenar, posar-me en forma, sortir a la muntanya, disfrutar de la roca i acabar de fer les competicions que m'havia marcat a l'inici de temporada com a objectiu principal aquest any. Així que a la que el genoll m'ho va permetre un altre cop vaig tornar a posar-li fil a l'agulla (millor dit, magnesi als dits...).

La primera setmana, fora de forma i de lloc, encara "convalescent" però amb ganes de provar-me, vam anar a l'Ibloc, organitzat pels cracks d'Ingravita, a Igualada. Un open amb caire popular, obert a tothom i ple de possibilitats. La meva actuació podria haver acabat al cap de 60 minuts d'haver començat la ronda classificatòria ja que el meu fitness no va durar més, però òbviament vaig escalar tot el que vaig poder. Pel que fa a l'Equipo Cocodrilos, l'Ivan va deixar molt bons detalls de qualitat com sempre, i en Carlos i en Marc se les van tenir a la final amb en Pau i en Chaiyá a la final...bons blocs i molt magnesi.

Pano finals
Foto (c) Ivan Terricabras

Segona setmana d'entrenos, i ja sentint-me millor físicament, dissabte cap a l'Open Es Lluert de Santa Cristina d'Aro, Matxacuca's creation. Al cap de poc de començar la classificatòria, sento un crac al dit mig de la mà esquerra quan la mà no em surt  d'un mono que mai hauria d'haver tocat, ja que la presa era un romo...La meva actuació s'acaba aquí, una capsulitis que a dia d'avui encara s'ha de sol·lucionar, tot i que ja va cap amunt. L'Ivan i en Carlos un altre cop disfrutant a la final on empaten en 3a posició. Alligator style...

Carlos a un bloc inhumà de la final
foto (c) Albert Guerrero

Ivan a un altre bloc de la final
foto (c) Albert Guerrero

una mica de tot a Sta Cristina

Pel que fos, aquest nou petit entrebanc va ser el que em va fer  prendre la decisió de canviar l'òptica i centrar-me ara en sol·lucionar el meu problema al genoll abans de plantejar-me apretar un altre cop, quan ja anava amb el pinyó fix. La veritat és que porto molt temps parant i arrancant, a vegades no vols escoltar el cos perquè realment estàs motivat per seguir, i no importa el que et posin a davant que segueixes igualment. Fins ara, a la mínima que em notava en condicions tornava a tope, a exprimir-me al màxim, i per molt que les càrregues fossin progressives si vols superar-te i seguir pujant el nivell la línia que marca per una banda la  millora i per l'altra la sobrecàrregai és molt fina. Per mi, estar competitiu a nivell absolut exigeix la dedicació total, i no hi ha marge per baixar el ritme. El problema, és que si arrossegues una lesió que mai acabes de curar del tot, arriba un moment que t'adones que si no aixeques el peu de l'accelerador d'una vegada estaràs sempre allà mateix. Per no allargar-me més, la conclusió és que he decidit canviar d'òptica per intentar sortir d'aquest espiral on el final ja me'l conec massa bé.

Copa Catalana i CCU la Salle 2014. Foto (c) Open Bloc Bous de la Salle

No sé quan durarà aquesta etapa, el que sí que sé és que diversificaré una mica més la meva activitat per enfocar-la a la recuperació total i oci que no pas al rendiment esportiu. Per si algú es queda amb el dubte, això no vol dir que tingui la més mínima intenció en deixar de donar-li canya, però per un període temporal que espero que no sigui gaire llarg, l'objectiu principal serà un altre.

Així que per ara, a centrar-me en recuperar a tope de la millor manera possible. Poc a poc i gràcies al treball específic el genoll va millorant, i lo bo és que actualment les sensacions ja comencen a ser bastant més adequades.

I ja que  no puc escalar, estic aprofitant per començar a ressenyar
aquest crash-pad i d'altres meravelles de les que hem pogut disftrutar aquesta
temporada. Estigueu atents per les valoracions!

De moment, el que ja és obvi és que no aniré al campionat d'espanya a Saragossa. No cal parlar de lo malament que se m'ha posat acceptar-ho,  però no hi ha dubte que ara per ara és la decisió adequada. Espero que tots hagueu passat un gran estiu, i que la tornada a la rutina no us deixi sense ganes, ja que la motivació és l'últim que es perd! Gas!!!

Summer feeling

Des que vaig tornar de vacances he tornat a la rutina que m'agrada, la d'entrenar. He acumulat ja les 3 primeres setmanes de càrrega fent bastant de físic, tant al plafó com al gimnàs, de cara a tornar a alguna competició i a la roca el més protegit possible i amb la forma adequada per poder apretar a tope. Estem a l'estiu i bé, ara mateix tampoc és la millor època per escalar en les millors condicions a alguns sectors, així que també he relaxat una mica els caps de setmana i he aprofitat per descansar una mica, hang out with friends, en fi variar una mica.

Apretant a Es Lluert. Foto (c) Jaume Oliveras

Encara em queden unes 3 setmanetes d'estiu abans de tornar a arrencar amb la uni així que tocarà aprofitar-les per escalar tant com es pugui...això traduit al règim que segueixo aquests dies vol dir acumular tantes sèries al campus com cregui que el cos esta disposat a assimilar. Que no és el mateix que el que el cap vol que el cos pugui assimilar, i a vegades costa molt tenir-ho en compte. En el meu cas he après que és molt important no passar-me amb la càrrega i volum especialment a principi de temporada ja que després em costa molt treure'm el cansament físic de sobre i tenir pics de forma adequats. Entrenar és complicat i com més aprens més dubtes tens, per sort però coneixen-te també evites alguns errors en els que havies caigut.

En roca he escalat un dia a Montgrony (dissabte passat) on vaig provar un 8a+ bloquero que no vaig treure, a més de provar un 7c i 7b+ i deixar-les per molles. Potser també les vaig deixar perquè tenia por de no fer-les i adonar-me que anava petadíssim, però bueno. També dijous tarda vam estar amb en Crespo, en Marc i en Pol A. per Cargolaire on vaig provar la Cargoladreta (crec que hauria de ser 7c) i no vaig fer...dos intents  per posar un altre toc d'atenció. De totes maneres havia fet gairebé 200 traccions, 15min de suspensions i 50min de campus al matí així que vaig pensar que era normal no encadenar.

Blocs de la final. Fotos (c) Manolo Murillo

Divendres descanso i ahir dissabte vam tornar al ruedo de les compes, aquest cop Open de Bloc a Santa Cristina d'Aro. La popular Es Lluert, enmarcada en la Terra d'Indiketes, no va decepcionar, i tot i situar-se en un plafó interior i no molt vistós, dóna molt més joc del que pot semblar a primera vista. Els organitzadors i equipadors s'ho van currar molt i la veritat és que els blocs guapíssims i dificultat adequada! A la final vaig poder fer algo més al primer bloc, un pas que va tirar a tothom però dels que se'm donen bé, tot i que no vaig poder aguantar suficient. El segon bloc era molt guapo, aquest l'encadenem amb en Pau i l'Àlex. El tercer bloc no vaig llegir-lo del tot bé i després ja no tenia temps, i el quart era físic de presa més aviat petita, tot i així anava ja cansat de dits i no vaig poder encadenar-lo. Aquest es va quedar sense fer, igual que el primer.

Open Es Lluert Boulder 2 finals from elsbousdelasalle on Vimeo.

Podi (c) Jaume Oliveras

Finalment l'Àlex guanya merescudament essent l'únic en encadenar 2 blocs, mentre que en Pau i jo ens quedem amb un. La meva valoració després de finals és que de físic vaig força bé, m'agradaria més però en aquest aspecte realment no em puc queixar, però tècnicament em falta molt camí per recórrer si vull arribar a escalar bloc una mica bé algun dia. Seguirem muntant blocs tècnics en les sessions de plafó, intentant millorar la flexibilitat i arquejant preses molt petites que també és un altre dels meus punts dèbils. Ah, i mirant vídeos de la copa del món de bloc. Aquest vídeo precisament no és dels que s'ha de mirar per aprendre tècnica, però bé, ha estat un dels blocs més impactants de l'any al llarg del circuit. Només en Dima va poder amb ell.

I ara a  fondo que hem d'acabar d'aprofitar l'estiuet!!!