Aquest dimecres posàvem direcció Margalef amb en Carlos en
Marc i en
Pol. Prometia ser intens doncs havíem de tornar al vespre (exceptuant en Pol, que en teoria s'ho havia de prendre amb calma doncs tenia més dies) alguns per estudiar i d'altres per currar. La intenció era passar-nos el dia al Laboratori, secor fanàtic per excel·lència de l'escola del Priorat amb vies rabioses i de passos potents en fort desplom.
Un cop arribats i després d'escalfar, li dóno un intent a la Sarau Nocturn 8a, veig que no la podré fer en un dia, els passos, molt exigents en quant a dits i amb peus precaris els puc fer, però els xapatges són bastant infern i em falten dits i força en general per encadenar ràpid la via, doncs l'hauria de matitzar bastant. Així que decideixo canviar d'objectiu i intentar fer dos dels 7c's que hi ha per allà: La Tsunami i la Voladerum. Mentrestant, en Pol tasta la Zona 30 8b i la veu bé, així que ja té project, i sembla que no li durarà gaire.
Amb en Marc i en Carlos ens posem doncs amb la via en qüestió, en aquesta em va molt bé i encadeno ràpid al 2n (un dia a l'estiu havia fet fins a la 3ra xapa), tot i que arribo una mica més petat del que pensava a la R. El següent a tatxar és la màquina de st. Quirze que s'emporta la Zona 30 amb només 4 pegues en poca estona, i perquè al 3r li marxa un peu quan ja estava... facilitat insultant i força inhumana... què deu menjar aquest nano a casa seva? estic per anar-hi a sopar algun dia aveure què hi ha, vés a saber... Felicitats Pol, a seguir!
Després de dinar monto la Voladerum, i no li veig massa problema, provo un parell de cops el pas de l'entrada a pillar l'invertit i acte seguit li dóno un pegue, en aquest caic a 2 passos de la R amb els colzes mirant a Cuenca doncs em faltava control·lar els peus a la secció superior. En el tercer vaig molt bé de forces, tant que vull anar relaxat i el braç s'oblida de manxar en un bloqueig a la meitat de la via i cap avall. Quedo penjat de la corda i em sento bastant inútil, d'això se'n diu malgastar un pegue, però no passa res, encara hi ha llum... mentrestant en Marc aconsegueix fer-se amb la Tsunami tot i dir que estava molt cansat, i el mateix en Carlos una estona més tard, felicitats als dos. Ja quan és mig fosc torno a la Voladerum i com que sembla que m'agradi, sant-tornem-hi a caure a la meitat de la via, massa pressa aquest cop i suposo que ja m'havia petat també, la veritat és que vaig quedar molt decebut amb mi mateix, però bueno, a mirar endavant.
Aquí un vídeo ( per fi en fem algun) de la Tsunami
El dia no dóna per més i marxem, en Pol es queda a rebentar-ho tot i de ben segur que ho farà!
I dijous, fosos, anem una estona al matí a la Visera de Collsuspina, on encara faig molt emportant-me Blackmail 7a+ a vista.