Bon Nadal

Bueno bous i boues des d'aquí desitjar-vos un molt bon nadal a tots ple d'escalades i d'encadenaments, aquí us porto un resum de les proves de la copa del món de bloc del 2010, per qui no les hagi vist encara, en HD. A disfrutar!

Concentració. La ment.

Ja ho deia en Wofgang, doncs el cervell és sens dubte el més important en l'escalada. Tant en el que és el pla general d'un esclador com en els detalls, el cap és el que acaba marcant la diferència.

La concentració, decisió i el compromís que el nostre cap decideixi que pot / vol afrontar és el que, en molts casos, determinarà on arribem. Així, els millors escaladors necessiten estar, a part de fortíssims, cosa que és òbvia, una bona ment.

En tots els tipus d'esclada a un alt nivell personal el cap serà un pilar clau per aconseguir o no l'objectiu, i us porto un vídeo que és un exemple del tema: Amb tots vosaltres, Tim Emmett.

Muy Caliente! from Bamboo Chicken Productions on Vimeo.

Open bloc Malgrat-Calella 2010

Hola a tothom!

Com ja sabreu, aquest passat dissabte 18 de Desembre es va celebrar el 13è open de bloc organitzat pel Centre excursionista malgratenc i la sala "La Fàbrica" de Calella. Un open que havia de tancar l'any 2010 pel que fa a competicions i que no va decepcionar ningú, doncs els organitzadors es van "currar" uns blocs molt guapos que, afegits a les bones i variades estructures del plafó, van suposar un gran open per a tothom.

Allà vam anar amb en Carlos i en Pol, tots motivadíssims per donar-ho tot a la compe i sobretot disfrutar d'un bon dia d'escalada amb bona companyia, doncs allà ens trobem amb molts amics, companys, en definitiva, fanàtics com nosaltres amb un mateix objectiu : escalar fins a destrossar-se els dits (Carlos), braços (un servidor) o els blocs els més forts ( Pol). 

jaume llançant

Com ja va essent habitual , arribem allà, fem les inscripcions i a les 12 i poc més estem tivant de valent. Pel que fa a mi, només escalfar em va començar a molestar el braç, en concret el bíceps dret, una petita (esperem) sobrecàrrega que vaig tenir durant la semana però que, al seguir entrenant, no va desaparèixer i va tornar en el moment menys oportú. Tenia 2 opcions: O parar i engegar-ho tot, o intentar fer el que pogués i no pensar més en el "puto" braç.

Òbviament vaig seguir escalant, i a la que acabava de prendre la decisió, com aquell qui diu,  ve en Pol i em diu que ja s'ha polit tots els blocs. -"Com vols tio?!" , "si tio, mira que t'ensenyo com es fa aquest a campus". Jo flipant, en aquest moment dubtava entre engegar-lo o felicitar-lo jajaja, però al final em decanto per la segona opció li dic que molt bé, que descansi per la final, em menjo un "bocata" i a seguir.

Bueno el cas es que després de passar per tots els blocs amb un munt de "pegues" inútils, i amb les respectives demostracions del terminator, que repetia ara aquest ara l'altre per "flashejar-me'ls" , aconsegueixo fer-los tots menys 4 o 5 i passo a la final in extremis, fent l'últim bloc a les 6 , rebentat i amb un braç que molestava menys que al començament, s'ha de dir, però incapaç de fer un miserable bloqueig.

a la final

A la final no cal comentar res de la meva actuació, bàsicament perquè va ser un desastre, això si, puc dir que vaig fer tot el que vaig poder. Àlex Granados es proclama campió fent dos dels tres blocs al primer pegue, Pol Roca aconsegueix una molt bona segona posició i el fort Marc Muñoz la tercera. A la final també hi hagués estat algú més com la campiona d'espanya Berta Martín però que van marxar abans.

pol

podi absoluta

Al final un balanç positiu d'aquest final de 2010 en el que m'he iniciat a les competicions, a l'octubre va ser la primera, el campionat de catalunya d'escalada en bloc a Reus, i en total han estat 4. De moment només de bloc perquè les d'esportiva ja s'havien acabat , amb un bon podi a sanhibloc i amb moltes ganes i motivació per millorar la temporada vinent, on intentaré estar a totes les compes de moment a Catalunya.

Ara recuperar el braç i intentar escalar en roca durant el Nadal, que això sí que fa falta. Apa siau i a muerte sempre!

Sanhibloc 2010. Primer podi!

Seguim amb els opens, aquest cop tocava a st Hipòlit de Voltregà, si no vaig errat es el primer cop que es celebra aquest open. La compe va ser tot un èxit, amb una participació que va rondar els 40 escaladors/es, i un munt de blocs molt fanàtics dissenyats pels equipadors.



uns quants dels que vam blocar





A partir de les 11 del mati ja es podia tivar, i allà ens posem, amb la companyia habitual, Carlos, Pol Roca, i també Gil Redorta que aquest cop aconseguim enganyar perquè vingui, que ultimament està massa fanàtic amb la roca jaja, també es passa una estona el seu germà Carles el mr. reglets a apretar una estona. Ens trobem amb altres coneguts com Jaume Oliveras, Venezuela's team, Spud,  i un llarg etc de bous i boues.

gil a la final

Com ja va essent habitual, estem tivant fins que es tanquen les rondes classificatòries. Passo a la final juntament amb en Pol i en Gil i 5 competidors més, les noies passen totes. Aquest cop hi ha sorpresa abans de la final, doncs ens fan montar  un bloc a cada finalista. Marco Jubes també n'equipa un abans de marxar.





jo



I a la final, la tònica van ser blocs durs i els competidors bastant fosos, al final  Pol Roca aconsegueix la primera posició, Marc Muñoz la segona i un servidor la tercera. Vamos!!!! en noies Shirleys Noriega es proclama campiona.



en un altre bloc



podium conjunt



I diumenge anem a calders, l'objectiu el Rodamón 7c, Pol se l'emporta al segon pegue (nano t'estas posant massa fort no pot ser això! jaja),  per la meva part deixo la línia matitzada, dos lances molt guapos, però el cansament i la poca pell no permeten l'encadenament, esperem que caigui el proper dia.

Només em queda donar les gràcies al Jaume per les fotos ( les teniu totes aquí ).Ara a esperar l'open de Calella-Malgrat, aquest proper dissabte!

Occident ( i atenció als desprendiments a sorralta)

Bueno avui porto uns  records de l'estiu. Particularment recordo  una via de l'escola veïna de sorralta que vaig estar provant insistentment durant un parell de dies aquest estiu, i que no va caure; el que queia era jo, cada cop al pas clau.

La via és Occident 7b+/c. És una via de resistencia amb un  repòs abans del sostre i el desplom. Primera secció patinosa de placa a l'estil sorralta, passet al sostre a pillar l'invertit i llavors a aguantar de regletes bones fins arribar al pas clau que està abans de xapar la última cinta, s'ha de pillar un bidit des d'una regleta que si no vas bé t'escup enfora.

Per cert, avui m'han comentat que hi han hagut un parell de desprendiments aquesta nit passada a sorralta. La veritat és que han caigut dos blocs de tamany considerable, i no és el primer cop, tot i que des de l'Ajuntament diuen que sempre s'han produït de nit, ningú no diu que un dia no hi pugui haver una desgràcia. Així que precaució.  Aquí el link: http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/15768/una_nova_esllavissada_sorralta

I aquí el video de la via, el vaig grabar fa un mes o dos, un dia que passava per allà i vaig decidir provar un altre pegue, aveure que passava. El resultat va ser el mateix, així que no hi tornaré pas fins d'aquí un temps.


Occident Try from Lluís Saló on Vimeo.

Collsuspina + fotos

Avui he anat a Collsuspina amb els habituals, Carlos i Pol Roca. No hi havia estat mai i la veritat és que m'ha agradat molt. Les vies molt bloqueres, 3 - 4 xapes en general. Penso que  pel cap és molt més fàcil  que no pas aquelles vies de 40 metres que no s'acaben mai.

Tot i que la majoria de vies estaven molles, encara hem pogut escalar una mica. Primer em poso a Torticolis 6b/+, que té un xapatge inhumano d'empotrar 3 dits. És el típic 6b/9a que en comptes de servir per escalfar et tira la moral pels terres i et fa adonar que no saps escalar. Llavors he fet un intent a  La pastissera 7a, a la segona xapa ja he vist que no sortiria doncs estava molla i tampoc és que anem sobrats. Finalment, m'he posat a Les de vuitè grau tiren més 7b/b+. Ha sortit al 4t, i trinxadet de la sessió de  Campus d'ahir ( no vaig apretar prou?). En Pol per la seva banda està provant un project personal, 7c+. En Carlos avui tranquilet, que dema es vol rebentar al plafó, bé bou.

I com que lo prometido es deuda, adjunto unes quantes fotos de Rocópolis, l'únic dia del pont que vam poder escalar amb intensitat.

Entrenant...

Últimament, entre la climatologia i el temps que tinc, la veritat és que estic escalant poc en roca. Precisament, escalar al medi natural és el millor mètode per progressar. No valen ni plafons, ni campus, ni peses, ni cap altre mètode que no sigui escalar per tal de "pujar el grau" en roca.

Tot i això, aquests mètodes permeten guanyar força i base física que, en teoria, al tornar a sortir amb assiduïtat a les parets ens permetran millorar, un cop tornem a "pillar el ritme". Dic en teoria, perquè a la pràctica costa molt més del que sembla "posar-te fort". Passaràs d'aixecar 10kg a 20. Faràs 25 traccions i 5 amb un braç, i pujaras el campus com si fossin cantos. Però durant aquests dies, cauràs al mateix lloc i a la mateixa altura, a la mateixa via que provaves abans. O el teu grau "a vista" serà el mateix. Per tant, estàs més fort?

Si t'ho mires des del punt de vista de roca, no, no ho estàs . A l'estiu encadenaves més entrenant menys ( o potser entrenaves més?, en el fons, si vas 4 dies a la semana a roca entrenes més, per roca , que no si et passes 6 dies al plafó, o no?).

De fet, diria que és llògic. Entre el cansament i els pocs dies que puc anar a roca, és difícil que es donin les condicions per encadenar. No obstant, esperem que el suposat físic que estem treballant tingui repercussió un cop ens dediquem en la seva plenitud a escalar de veritat. No sé quan serà, així que de moment, a seguir tancats al plafó, A MUERTE bous...

Campus training from Lluís Saló on Vimeo.

i bé, ara running a little bit...

European Championships 2010

Espectacular video dels campionats d'europa.

Fred i aigua

Ja he tornat de la sortideta que teniem preparada pel pont, al final ens hem hagut de conformar amb el que el temps ens ha deixat fer, i és que per aquestes dates és el que hi ha: O fa fred, o plou, i costa trobar el "feeling" per escalar.

El plan era passar els tres dies a Rodellar, ja sé que no és època, però què voleu que us digui, hi havia motivació i el fet de no haver-hi estat mai va fer que no pensés en res més i confiés en la sort, que aquest cop i pel que fa a la climatologia, no va acompanyar. El viatge va ser possible gràcies al pare d'en Pol Roca, s'ofereix a acompanyar-nos amb l'autocaravana, perfecte. Vénen ells dos, doncs, el pesat d'en Carlos ( és conya bou) i el que escriu.

Arribem a Rodellar i fa sol, perfecte, tot comença bé, llàstima que just baixar del vehicle ens adonem que fa fred, molt fred, i per acompanyar la tonada una brisa que et deixa glaçat. Pillem plomes i anoraks i anem a buscar algun sector al sol. Bastantes vies molles, i la majoria de sectors a l'ombra. Aconseguim fer alguna via, joder com costa escalfar,  i a partir de les 4 de la tarda emigrem al bar cames ajudeu-me, amb les mans de cartró, sense haver fet res interessant .

Com que la previsió era pluja pel diumenge i dilluns, decidim anar a Rocópolis, com a mínim podrem entrenar. El diumenge passem el dia a la ciutat rocòdrom, impressionant, vaia un rocòdrom. Allà fem blocs i llavors anem a rodar, fem unes 15 vies cada un ( Pol, tu en vas fer 20, I know jaja), (graus 6a, 6a+, 6b, 6b+, 6c, 6c+, 7a, 7a+, 7b+ ). Encara no tinc les fotos, ja les penjaré.

Finalment, i estant prop d'Etxauri, hem decidit provar sort avui aveure si podíem escalar en roca, hem visitat l'escola navarresa, que és molt guapa, però no hem pogut escalar gens, estava completament xopa, a més de que ha estat plovent tot el matí.

Això és tot, no hem pogut fer gran cosa però no passa res, ara a entrenar i ja vindrà la roca... 

Open bloc Vilassar de Mar 2010

Com ja us vaig informar, el plan per aquest dissabte era anar al plafó del piri a l'open de bloc.

 L'ordre del dia va ser el següent : A les 10:30 ens plantem amb en Carlos a Vilassar de Mar, doncs encara que la competició començava a les 12h el fet de ser previsors i no haver-hi anat mai ens va fer col·locar un GPS ( això dels mapes no ho farem servir mai més) que ens va portar al destí a la primera. El fet d'arribar amb temps va determinar una visita al bar La barretina on vam aprofitar per esmorzar per segon cop. Els entrepans de " beicon amb formatge" estaven esplèndids, i a més, el xute d'energia i motivacíó va ser instantani ( segurament l'increment de pes també, però en aixo no hi pensem de moment jaja). Així va arribar ràpidament l'hora d'iniciar la competició.



vista general. fanaticss

Són les 12h en punt, i just entrar al plafó ens trobem amb en Pol Roca, assidu a les competicions, Jaume Oliveras ( ens demostra que sense pell també es pot escalar), altres bous i boues de la salle , entre d'altres coneguts. Ens inscrivim i ens posem a tivar, doncs a nosaltres no ens importa que es puguin fer els blocs fins les 17:30, volem rebentar-los tots en 1h ( bueno ja sabeu que amb en Carlos el terme paciència i tranquil·litat no el portem molt bé quan anem a escalar). Fem els blocs d'1 i 2 punts per escalfar i ens posem amb els de 3 punts immediatament. En Pol Roca els fa tots al 1er "pegue", jo per la meva banda també menys un de regletes que em surt al 3er, i a en Carlos se li entrebanca el mateix, que aconsegueix resoldre una mica més tard.

un que passava per allà...

Carlos en un bloc "5p"

el bou de la salle tivant

Devien ser un les 13:15, quan em vaig trobar que em quedaven 6 blocs, tots de 4 i 5 punts. En aquest moment vaig començar a dubtar de la meva estratègia, doncs la veritat, començava a estar inflat i els blocs que em quedaven no eren precisament fàcils. Vaig aconseguir resoldre'n un abans de les 14h, quan vam parar per dinar, i matitzar-ne un parell més per després a la tarda ( o això pensava en aquest moment).

Després del tiveri que ens va preparar la organització ( moltes gràcies) , torno a escalfar i em poso un altre cop amb els blocs. A les 15h arriben altres escaldors forts, com Àlex Granados, que s'afegeixen a l'open. Per la meva part vaig dedicar-me a fer uns 50 pegues als 2 blocs que havia deixat matitzadíssims ( i tant que sí) a l'hora de dinar ( qué bé Lluís, millor una mica de " breathe & relax" el proper dia), amb el resultat següent: Nul. 0. No encadenat. Fallo. Malament. A entrenar +, tot i que he de dir que em vaig quedar a una presa del top en els 2, llàstima que aquí l'altura no contava.

Al final aconsegueixo 30 o 31 punts que no són suficients per passar a la final, el tall es va quedar en 35 o 36. Passen Àlex Granados, Roger Crespo, Zombi i Pol Roca, diria que en aquest ordre. A la final, 2 blocs llargs van posar a prova la "pila" dels finalistes. La sopresa la va donar Pol Roca proclamant-se campió i demostrant que les noves generacions pugen molt fort, vaia un bou, felicitats nano. Per la part dels "bous" la Yoli aconsegueix el primer lloc a la classificació femenina, felicitats!, jo al final acabo en  9è lloc.



Pol Roca encadenant el primer bloc de la final



podi

classificació



 Només em queda destacar la gran participació, amb més de 80 inscrits,  aquest esport està creixent a passos de gegant! Jo pensant ja en l'altre open que queda, a Calella, a muerteeeeeee



Videos, motivacio, entreno, compes....

Avui és un d'aquells dies que et trobes ( potser massa sovint...) que t'agradaria estar de vacances i poder fer el que et vingués més de gust ( òbviament escalar, què, si no?), però que et trobes que la teva realitat és una altra, et toca treballar i treballar ( llegir estudiar). Així, de tant en tant, toca fer algun break mental i abstraure't del que t'envolta per dedicar-te a altres ocupacions més lúdiques o com a mínim, que se separin de la vida rutinària de l'estudiant ( = classes, estudi, examens...).

 Com que no puc estar entrenant totes les hores en les quals no estic fen alguna cosa relacionada amb la meva benvolguda universitat, de la qual ja n'estic cansadet( però aguantarem!), i tampoc serveix de res pensar en unes anhelades vacances d'estiu que queden a anys llum ( 3 mesos only climbing) una bona opció és anar per internet a la caça de vídeos per fer petites evasions mentals que ens permeten anar tirant.

En primer lloc, un vídeo recentment publicat al deadpointmagazine.com , que molts ja haureu vist, de Sonnie Trotter a The Path 5.14 R . First Ascent, escalada tradicional a lo grit però en gran, i una via molt fanàtica que farà les delíces de qualsevol que vingui aquí a la recerca de fanatisme:

THE PATH from Sonnie Trotter on Vimeo.

Per seguir amb la motivació ben alta, un vídeo d'aquells que carreguen les piles i et motiven per entrenar "a muerte", de la mà de Chris Webb Parsons, des de l'altra punta del món, a Austràlia:

Chris Webb Parsons Training from rooniesketches on Vimeo.

El fanatisme porta a l'entrenament, i d'aquí arribarem a les compes, disposats a donar-ho tot. En aquest cas,  una competició molt diferent, basada en la força ( sí Sorts, ja sé que t'agradaria anar-hi jaja), és la No foot Contest:

No Foot Contest 5 from EscaladeAlsace on Vimeo.

Bé, ara ja anem tant motivats que estudiar como que no, no? axi que a dinar i cap al plafó!

I bé, per la meva banda això és tot, que no decaiguin les forces i a tivar!, ens veiem l'open de Vilassar bous!

http://www.cevilassardemar.cat/

When it rains, shut the fuck up and train!!!

Bueno bueno, doncs avui el plan era anar a la comarca a blocar, en Carlos, en Pol Roca i un servidor. Era la meva segona visita al lloc i  teníem diversos projectes, per la meva part volia probar Fisical Brothers, (bloc que també volia intentar en Carlos), i els "boulders de Kueka". En Pol al tenir-los fets preferia liar-se amb els durs del Bloc del Camí, amb uns noms que ni intentaré posar perquè és impossible que n'escrigui ni un de bé, però diria que sonen així com "Phadsamadaba" i variacions hindús sobre la recerca del Karma i la pau interior.

El cas és que quan acabavem de baixar els crashs i tota la parafarnàlia i tot just ens posàvem a escalfar, amb bon tacte i una temperatura poc superior als 0ºC, perfecte per blocar, la pluja ha fet acte de presència enmig de la boira, cosa curiosa. Després d'intentar en va treure'ns algun bloc ràpidament , i amb els peus de gat que semblaven "Katiuskes" hem decidit recollir.

La conversa mentre entravem al cotxe era bàsicament del to següent: "Joder tio vaia merda" // "Em cago amb aquest temps" // "Ara ho rebentaria tot" i un munt de frases i expressions relacionades més pujades ( especialitat den Carlos) que no cal que repeteixi.

Com es diu popularment, al mal temps bona cara, i això hem fet després de l'emprenyada inicial, així que cap a la Farinera a tivar. El matí ha transcorregut entre blocs i blocs, jo he pogut tornar a agafar el ritme després d'una semana sense poder entrenar ( I és que la semana que ve hi ha open a Vilassar, a muerte!), i, tot i que cansat, m'he tornat a sentir prou bé. Allà han aparegut altres bous i amics, Manya, Met, Ferran, Uri, Susi, Laia, Pekas, Sorts, Jordi i altres fanàtics d'altres llocs, entre els quals hem estat tivant de valent, fins que a quarts de tres hem decidit que era hora d'anar a dinar.

Carlos a la placa.

I ara el més dur,  estudiar estructura i enllaç, que hi ha examen de química. " Born to climb, forced to work". Ens veiem!

Sonnie Trotter Lake of Fire 5.13c R Squamish i Dave Mc Leod 403 Margalef

Com ja anireu veient, els vídeos formaran part habitualment del repertori de posts del blog, i aquí van els primers: Sonnie Trotter a Squamish, i Dave Mc Leod a 403, Margalef.



BD athlete Sonnie Trotter on Lake of Fire (5.13c R), Squamish, Canada from Black Diamond Equipment on Vimeo.





I demà a muerte.!!!

La primera entrada

Hola a tothom!

Bé, com ja sabreu, ara està de moda que els escaladors tinguem un blog, i, com no vull ser menys, he decidit posar-m'hi. La veritat és que feia temps que em ballava pel cap, i us he de dir que l'adreça estava creada ja feia mesos, però fins avui no he fet un cop de cap. De moment escriuré en català i, fins que el blog no sigui famós a nivell nacional i internacional, cosa que amb el meu nivell d'escalada i popularitat, a més del número de blogs que corren per la red serà difícil que passi, ho continuaré fent.

Com que és la primera entrada, us situaré breument ( o almenys ho intentaré): Al juny del 2009, després d'una infància passada amb els pares als pirineus any sí i any també, decideixo provar l'escalada. Em vaig apuntar a un curs d'iniciació i allà va començar tot. Vaig començar a escalar pel meu compte al juliol, i he de dir que vaig passar tot l'estiu a la zona esportiva de sorralta, a Roda de Ter. Aquells dies m'acompanyaven sempre dos amics i veïns de Gurb, L'Uri i en Soler, i així va continuar fins que es va acabar l'estiu. A la tardor, i després d'enganxar en Carlos ( àlies "Peu") les coses es van complicar una mica amb l'arribada del segon de batxillerat, i fins que no van obrir la sala de boulder la farinera no vam ser conscients de com ens havíem tornat de fanàtics.

Poso punt i apart perquè a partir d'aquí se'm va obrir un món nou ( merci al team "La farinera"), vaig descobrir realment què era l'escalada esportiva i el que representava i sobretot, vaig començar a conèixer a fanàtics. (... sí, voldria explicar cada dia però us adormireu al teclat) Després d'aconseguir el carnet de conduir m'he pogut començar a moure una mica per Catalunya i així aconseguir treure'm el sobrenom de "flipat de sorralta" que em van posar els germans Redorta principalment, no en va, per passar-me un hivern sota zero a la zona obaga de roda de TEr, "escalant" entre estalactites.

Entrenant semana rere semana ha anat passant el tempsi aquí em trobo, un any i una mica més després, inaugurant el blog, que intentaré actualitzar tant com pugui.

Actualment estic estudiant 1er de Geologia a la universitat de Barcelona i entre els estudis i l'escalada no puc fer gairebé res més, però intentarem aguantar el ritme

Bueno, com a primera entrada no es pas un totxo petit eh, va a llegir-vos-ho tot. Us deixo amb una foto de la "walt disney" un dels meus primers 6a+ a sorralta. Quins records.