Un pas més: Vuelo a ciegas

Recordo la primera vegada que vaig veure la via quan vaig pujar per primera vegada fa 2 anys al Macana...recordo que vaig pensar que algun dia la faria, i la veritat és que finalment aconseguir-ho va ser una gran alegria, ja que ha hagut de passar bastant més temps del que en aquell moment vaig pensar...

Open Golem fa un parell de caps de setmana, la última competició a la que vam assistir aquest estiu, i on vaig acabar amb 9 de 10 puntes dels dits rebentades. Final d'exhibició amb amics i públic animat, un gran dia d'escalada i com sempre a la Golem una festa!!! Foto (c) SalaGolem

L'estiu passat vaig provar-la per primer cop, i el segon dia ja vaig caure anant a la boca (a 4 moviments del bidit salvador) , però des d'allà fins a fer-la al final he hagut de tornar 4 dies més. 1 l'estiu passat, que va ser més de tranquis i provant altres vies,  i 3 aquest amb la via al cap,  i la veritat, després de caure moltes vegades al final de la via per una o altra raó se m'estava començant a atravessar mentalment, ja que veure que la pots fer però anar volant per una o altra raó al final et fa dubtar.

Arribes a Montserrat i veus això

Carlos al Vuelo a ciegas

Fèlix apretant divendres passat

El dia de l'encadene (dilluns) vam pujar abans de dinar amb en Carlos. Vam escalfar a Direcció obligatòria 6a com sempre i després vaig montar la via. Li dóno un pegue, arribo als dos romos de dalt i quan vaig a pujar el peu se m'escapen. Llàstima. Després arriba en Roger Crespo amb en Max i en Christian i poc després en Gaspar, ja sóm tota la troupe d'avui. Passa mitja horeta i li dóno un altre intent, vaig molt bé en aquest, arribo a dalt agafo els 2 romos, pujo el peu i quan ja estava tocant el tridit amb mà dreta el romo d'esquerres se m'escapa i volo, com sempre. Aquest era el pegue i no l'he aprofitat...ja puc baixar? Devien ser les 6 o així. Descanso mitja horeta més i li torno a donar, arribo un altre cop a dalt, agafo el romo de dreta i quan vaig al d'esquerres, caic again. 

- Merda tio ara ia vaig petat joder joderrrrrrrrrrrr

- Carlos: Tio que fas, tio apreta joder.

- Va baixa'm

Al Vuelo a Ciegas el divendres, fotos (c) Fèlix Obradó

En Carlos de mentres entrena algun pegue amb la Sesión, en aquestes apareixen en Santi, l'Uri Maravillas i en Xavi Ruiz que venen de provar algun pepino, es queden per allà a xerrar una mica... En Crespo s'està apunt d'enxufar la Bugler però tampoc té sort de moment...fins ara només ha encadenat en Christian, amb un pegazo això sí, ha passat flotant per la Lucky Lluch 7c+. Sonen les 8, ha passat ja 1h des de l'últim pegue, li dic a en Carlos que pujo a desmontar-la...

-Bidit esquerra i mono dreta, arranca peus, bidit mà dreta, llances al canto. Clava punta dreta i remes al buco amb la pedreta, peu esquerra a una punta negra i pilles l'hombro bo amb mà esquerra. Espolsa, vas al tridit amb mà dreta canvies peus i dinàmic al lateral de punteria. Xapes la segona, i remes al forat bo amb mà dreta, et pares al tridit d'esquerres i llances al llavi. Mou punta, pilles la lateral, puges peus i fas la bici i d'aquí remada a la boca. Xapes la tercera, puja peu dret, romo de dretes, merda com patina, arqueja'l a muerte on the edge per la regleta doncs, puja peu esquerra, romo d'esquerra, puja el taló al llavi, regleta de tres dits amb dreta (la he pillat!!!) (des de baix: va va va la lateral!!!) lateral amb esquerra... (se m'escapen els peus, però d'aquí no em penso deixar. -Escolto: va tio puja el peuuu) puges peu, joder amb la flexi, i al bidit, que quan vas encadenant se'n va 2m a l'esquerra el molt.... Canto canto canto i xapes la R. Vuelo a Ciegas. Vaaaaaaaamos!

Roger Crespo - Bugler

La veritat és que gràcies a tots pels ànims, d'aquest dia i dels altres 2 que vaig pujar aquest any! segur que em van ajudar!!! I el millor, seguidament en Crespo ens ensenya com es flota per la Bugler, i acaba així amb les 3 vies dures "humanes" del Macana. Fantàstic senyor nyapes!!! I en Gaspar també s'enxufa la Lucky Lluch, oleeee!!!

Gaspar vs Crespo - Lucky Lluch 7c+

Molt contents vam baixar les escales direcció Parquing, sort que teníem pressa per tornar perquè sinó igual desmontem Sant Benet aquest dia jajaja . Sobre la via i el grau....bé pel que m'han comentat el Vuelo va ser dels primers 8b's de la península i durant un temps referència pel grau. També hi ha gent que creu que és més fàcil i jo és el primer que encadeno i només he provat un altre 8b (zona 30, Margalef) així que tinc poques referències encara per valorar, només sé que és la que m'ha costat més intents. Sincerament m'importa bastant poc ja que aquesta via la fas perquè és la via que et motiva, l'entorn i la història. Vamos Sant Benet!!!

I bé ara algun dia més d'escalar per aquí i després un parón per fer Vacancetes amb la family que també toca...a l'agost us explico!!! 

Marc Le Menestrel al Vuelo años ha

Paranoies anulars

Independentment de si són petites com al  Manolito o no ( pels que vingueu despistats fa referència al nom d'una via d'aquest totxo veí del Macana, on hi ha certa via que s'anomena, precisament, Paranoies petites) aquesta setmana ha estat bastant d'alt-i-baixos pel que fa a les sensacions escalant i en especial de l'anular de la mà esquerra, que semblava dir ara sí ara no cada dia. 

Carlos a la Muller, almenys ara ens aixequem eh

Però bueno, anem per pams: El dimecres, després d'un bon dimarts al matí de campus, vaig anar a fer una matinal de bloc amb en Carlos per Sava, tot i que no ho tenia previst. A part de rostir-nos i deixar-nos les puntes dels dits gràcies a una molt bona temperatura per blocar, vam anar al clàssic La Muller 7c+, que havia intentat provar fa temps i no podia aixecar-me, el dimecres vaig comprovar que aïllats podia fer 2 dels 3 moviments durs però em falta tensió corporal i força de dits per encadenar-los, així que tampoc em vaig menjar gaire el coco i ràpidament vam anar al Mondongo abans que arribés el migdia per intentar fer-lo...tampoc hi va haver sort vaig palmar 2 o 3 cops a l'últim pas però em menjava el crash amb els peus cada cop... també vam donar-li a la extensió però el pas dur es fa molt llarg i incòmode amb aquell arbre pel mig.

Dijous doble sessió i divendres al matí més plafó, així acabava la setmana, aquest últim dia amb el dit bastant carregat així que vaig decidir descansar dissabte ( bàsicament aquest dia va consistir en estiraments-gel-estiraments-gel-estiraments-gel,etc)

Millor amb tape o sense? no sé

Diumenge posem direcció al Macana, també amb en Carlos doncs en Marc va preferir passar un cap de setmana llarg a Rodellar, jo decidia quedar-me per poder controlar més l'estat anímic? del meu estimat dit. Així doncs, segona visita de l'any al totxo per excel·lència i segon dia per provar el Vuelo a Ciegas. Al primer intent encara amb tacte horrible per la calor vaig veure que el dit no em molestava en aquesta via, així que em vaig animar bastant. Després de deixar passar una mica de temps va entrar algo d'aire i li vaig tornar a donar, aquest útlim pegue el millor i vaig caure ja a dalt, a tres moviments de la sortida, així que content pel progrés vaig preferir conservar i no provar-la més, sabia que tampoc era el dia per matar-la a pegues.

Carlos sobant el primer bidit del Vuelo mentre recordava l'encadenament
del dia anterior a la temible ( per bloqueros com nosaltres) Uruk-Hai 7c+ a Calders, bé!!!

Esperant doncs una pròxima visita a Sant Benet tanco aquí la crònica de la setmana, aquesta me la prendré amb algo més de calma i baixaré una miqueta la càrrega a veure si el dit para de molestar... més li val, que al Setembre s'ha d'estar en forma!

Salut bous ;-)

Volant al Santuari

Aquest dissabte tornava a tocar Montserrat, i és que feia un any que no visitàvem el totxo més fanàtic de Sant Benet, el Macana. Des de l'any passat que tenia una via posada entre cella i cella, no és altra que el Vuelo a Ciegas, com sempre amb polèmica respecte el grau, si no vaig errat però va ésser proposat com el primer 8b de tota la península. Si l'any passat no vaig provar-la va ser perquè era evident que no la podia fer, però ahir no vaig poder resistir-me i la vaig montar per veure si em movia...

Després de les sensacions dels últims findes, en especial a Sant Benet, no estava gens confiat, i de fet el primer pegue no va ser gaire prometedor, el llançament de baix és tens i has d'agafar el bidit amb dreta molt bé, vaig pensar que no podia xapar la segona i al final del bombo vaig flipar fins que no vaig veure que s'havia de tirar cap a l'esquerra després de xapar la última. Tot i així, la vaig deixar montada per donar-li un altre intent i tornar-ho a provar. Al segon pegue va venir la sorpresa i de cop havia fet tota la secció de baix i estava ja  a la meitat de la via, el millor era que no anava petat però com que no havia mirat com xapar la segona no vaig gosar seguir... Des d'aquí fins a xapar la tercera ja em va sortir bé i llavors la sortida amb un taló al pla no em va semblar massa complicada, sempre i quant no arribis petat, això sí, perquè si no vas a tope a tots els passos voles amb una facilitat que dona gust . En Carlos per la seva banda també la va veure prou bé per un altre dia, i es va montar la Sesión Contínua 7c per fer-la.

Una vista des del Totxo

El tercer intent va ser pitjor que el segon, i la veritat és que ja anava cansat, però així la tindré més matitzada per un altre dia. Seguidament em monto la Paranoies Petites 7c+ del Manolito per veure si la faig ràpid abans de marxar, però la regleta de tres dits de la part de dalt, molt incòmode d'agafar, em va engegar el dia enlaire, l'annular de la mà esquerra va decidir que ja en tenia prou. No serà res greu però avui i demà toca reposar que si no ja sé que passarà, i ara no vull tornar-me a lesionar. En Carlos acaba el dia encadenant amb soltura la Sesión  al tercer intent, i empalma avui fent la My Moflets, del mateix grau, al Castell de les Dames.

Ara amb ganes de tornar al Macana per intentar parar ja de volar, que a roca no faig més que això. Està clar que no serà fàcil i segurament faran falta uns quants dies més per encadenar, però impossible is nothing, així que fil a l'agulla i a seguir entrenant que això rutlla!

Hold on

Després de bastants dies intensos les sensacions al plafó van variant, hi ha dies que sembla que realment hagis guanyat algo i d'altres on només llevar-te penses que no pots ni baixar les escales... El que compta però és que de moment no tinc cap lesió i tot i el cansament em trobo bé, que és el que intento prioritzar. Ara bé, quan arriba el finde i anem a roca les coses segueixen sense sortir, però bueno, és el que hi ha. 

Podria donar excuses de que vaig cansat i/o se m'escapa un peu... però crec que no val la pena que ens enganyem, la teoria és una cosa i la pràctica una altra, i tot i que al principi penses que entrenar és igual a posar-te fort, jo diria que res més lluny de la realitat. Entrenar bé és complicadíssim, i progressar al principi molt fàcil, però cada cop tot és més confús, i clar, no tothom té la sort de fer 8c o 9a sense entrenar gaire. Puc entrenar més? Em farà algun bé fer-ho? Distribuiré les càrregues adequadament? Treballaré a la intensitat adequada? Podré aguantar-ho o els tendons tornaràn a engegar la festa enlaire? Crec que aquí rau el quid de la qüestió, hi ha gent que va trobant el camí i d'altres que no... Si, si, ja pots tenir entrenadors, preparadors i fisios però tot i així fer que tot funcioni it's not that easy. 

Ara mateix ja no estic gens segur d'aconseguir el que m'hagués agradat a principis d'estiu, però el que m'interessa més aviat és seguir entrenant, simplement per què m'agrada, i si mai arriben resultats, doncs millor. A la roca crec que tard o d'hora les coses sortiran tot i que veig que seré incapaç de predir quan,  i vés a saber, potser en el moment més inesperat sona la flauta... o no?!

Vista de Montserrat arribant a Monistrol

Bé, deixant-nos ja de reflexions aquest finde vam pujar a St. Benet dissabte. Com que vam veure la Cuenta Atrás per la carretera amb en Carlos vam pensar de donar-li un intent a veure si per casualitat ens sortia. Ara fa un any la vaig provar algun dia i em va faltar molt poc...Així doncs al segon pegue vaig caure al penúltim pas però com que em conec, ja vaig decidir que era millor no tornar-ho a intentar aquell dia. A més, teníem previst anar al Pedráncano i si no ja es faria massa tard. Allà vam provar la connexió fàcil, diria que es diu Josep del Sistema? i rondarà el 8a, entrant per la dreta amb el pas de creuar del romo al bidit i d'aquí dinàmic al cantarral... al primer intent resolc tots els moviments i penso que en un 2n puc arribar a dalt... je je que ilús que sóc a vegades. Vaig caure ja al dinàmic  i després a dalt em va anar bastant pitjor que al primer intent... a en Carlos tampoc li va anar gaire millor.

Castell de les Dames - A baix

Diumenge decidim pujar al Castell, jo em sentia molt cansat, més del que pensava tenint en compte que el dia anterior no havia fet gaire res... no entenc pas com funciona aquest cos però bueno...Allà escalfem al Tripartit 6c+, aquesta sí que  surt millor que l'any passat però clar, aquí vaig venir el primer dia d'escalar després del genoll...només faltaria. Després li dono a la Killing Kitchen teòric 7b+ a vista... la veritat és que vaig pujar molt bé fins a dalt, on vaig llegir malament un pas d'un bidit i després de tirar amunt i avall ja sabeu què va passar. Un cop vist li explico a en Carlos que la va fer al flash flotant... la veritat és que ens va semblar més fàcil de 7b+, però bueno, jo no la vaig encadenar així que res. I abans de donar el dia per acabat provem la My Moflets 7c, però el cap ja no estava per aguantar. I puto avantbraç menys.

Apa bous, a seguir apretant i sobretot passant-ho bé que és estiu!!! 

Quan la resina et domina

Avui post una mica reflexiu de dies d'aquells que penses i penses...

Aquesta última setmana he notat bastant les sèries al plafó, la veritat és que el campus i la pila, que és en el que estic més centrat últimament, han fet que el cos decidís que el finde li tocava descansar... Així que ja us podeu imaginar que no ha estat un gran acabament de setmana amb encadenes, però bueno s'ha intentat i això és el que compta, al menys pel moment. Ara bé, no negaré que vaig marxar emprenyat de Calders dissabte i deprimit de St. Benet diumenge, sort que el dilluns tornem al plafó i allà tot canvia de dimensió, el que compta és que el cap aguanti repeticions i més repeticions, i l'endemà sant tornem-hi i així anem fent. Com sempre en aquests casos ara tinc moltes més ganes de tornar a Calders i St Benet...a partir-les!!!

Dissabte a Calders volia fer la Maleïda Brutícia 8a, amb un pas marcat de bloc al principi i llavors de resistència fins a dalt. El dia que en Pol la va fer no la vaig provar gaire i tenia ganes de veure si podia sol·lucionar el bloc de baix i tirar milles amunt. Anar de la regle lateral esquerra nyaposa i que punxa a la invertida amb mà dreta era el pas mes dur, després rebotar amb la mà esquerra fins a pillar el lateral bo per xapar la segona i després és qüestió de resis. Doncs bé, resulta que passo el bloc i com que no havia mirat peus vaig fer uns quants passos de més a campus que em van passar factura i vaig caure quan ja estava als cantos bons... amb la sorpresa que quan vaig baixar tenia una yema arrencada de la mà esquerra... Després de dinar vaig tornar a intentar-ho però el bloc se'm va fer impossible en aquelles condicions...

Posteriorment anem a provar el Vicari 8a+ doncs en Carlos li tenia ganes, i el bow resol tots els passos ràpidament, ara falta la pila eh nano! jeje però bueno el bloc ja el té sobrat. Jo vaig donar-li un pegue de "xapa a xapa" i no vaig poder pillar la pinça, llavors ja vaig tirar cap amunt, a dalt no hi ha problema.

Monestir de St. Benet des de les escales

Diumenge havíem quedat amb dos màquines, en Pol i en Chaiyà, doncs ja feia temps que volíem anar a la Trumfa i bé, ho vam muntar i cap a St. Benet falta gent. Després de pujar les conegudes escales que no s'acaben mai ben carregats arribem al bolet conglomeràtic on escalarem. Amb unes ressenyes al mòbil den Pol comencem a escalfar sense saber massa bé a quina via estem... Després de veure un micromono on no hi quep ni el dit petit vam deduir que jo estava a la Monomeñique 7c i en Pol... bé, ell estava "escalfant" a la Múrgola 8b... una bona via per escalfar, d'aquelles llargues i contínues, en canto generalment bo i positiu, els que la hagueu provat ja ho sabeu...jeje Tot i així, la va montar i no s'hi va passar pas més estona que jo a la meva. 

En Pol a la Nyigo-Nyago 8a+

Van anar transcorreguent els minuts, i mentre veia com en Pol i en Chaiyà feien la Monomeñique i després la Entre las Cejas 8a ( en Chaiyà gairebé la fa a vista i en Pol la va fer al flash. Aquesta via tothom que la prova diu que és boníssima, així que vaig preferir guardar-la per un dia amb millors sensacions) jo anava caient un cop i altre a la primera. Toma genética! Vaig acabar el dia sense pell i sense fer-la, i encara vaig tenir temps per veure com provaven la Nyigo-nyago 8a+ deixant-se-la apunt pel proper dia que tornin.

La Trumfa en primer pla

En dies així et preguntes si realment val la pena i/o et dona algun rendiment el que estàs entrenant... però com que la resina et domina l'endemà estàs un altre cop al plafó, perquè tens uns objectius i vols donar-ho tot. I així  passen els dies... a veure si escric alguna bona notícia pròximament! 

Salut bous! A apretar fort!!!