Final de l'estiu i la Copa Catalana a Reus. Smile

Després del Campionat d'Espanya quedava la última competició de copa catalana d'aquest any 2012, com és habitual a l'Octubre, era la de Reus. Aquí va ser la meva primera competició quan feia poc que escalava i això ja queda al llunyà 2010, aquest lloc em porta bons records perquè aquí se'm va obrir un nou horitzó doncs no tenia ni ideia de com eren les competicions en escalada. I al contrari del que pensava al principi, em va agradar... en aquelles dates encara havia d'obrir aquest blog i no creia que l'escalada fos un esport tan complicat, pensava que la regla de "com més entrenes més fort estàs" era l'única que comptava i m'equivocava de bon tros, d'això ja me'n aniria adonant.

Però bé, anem al que toca, aquest estiu he estat estiuejant al plafó des que vaig superar el problema de l'espatlla a meitats de juny, cada setmana entrenant mínim 4 dies i a tope, dia rere dia, sí, ho faig perquè vull i no ho canviaria pas però ha estat dur, en Carlos és l'altre que sap de què parlo que tampoc sortia del plafó, dieta,etc. 

Objectivament crec que la planificació que vaig fer era com a mínim bastant bona i no vaig saltar-me ni un sol dia, i pensava que un gran volum d'hores dedicades em faria arribar bastant fort al Setembre. Recordo a principis de Juliol la compe de l'mxtrem, no havia començat a entrenar res de bloc i no em vaig sentir tant fluix, em faltava una mica de manxing i ja està, vaig marxar pensant que l'estiu era molt llarg i el cos tindria un bon temps per adaptar-se. 

Ara mirant enrere penso que igual l'únic que he aconseguit és arribar un llistó més amunt del campus però de bloc estic igual de fluix... poden haver-hi moltes coses que han fallat però el que és cert és que no he aconseguit el que volia. Ni en roca ni en compes, la roca té excusa perquè gairebé ni la he tocat, però el plafó no enganya. També pot ser que el físic no sigui el problema i fallin altres aspectes com la mentalitat positiva alhora d'afrontar una competició, però és difícil d'aconseguir i d'entrenar.

Ahir a Reus a les classificatòries hi havien 5 blocs per disfrutar i no petar-se massa. Vaig fer-ne un al primer pegue i vaig anar decidit a pel segon però a part de caure dos o tres cops em vaig inflar i a partir d'aquí em vaig emprenyar bastant i ja va anar malament, al final vaig tancar la ronda amb 3 tops que sabia que éren suficients per anar a la final però no vaig aconseguir animar-me massa...

Top al primer bloc
Foto: (c) Quim Hernandez

Caient en un bloc a la classificatòria
Foto: (c) Quim Hernandez

Jo a l'esquerra i en Carlos a la dreta amb el fotògraf disparant...

 I vaig intentar sortir motivat a la final després d'unes barretes mega-mass high protein ultra energy big muscle per caimans que ens havíem pillat amb l'Arcadi, però al primer bloc que vaig provar no m'hi notava bé i al segon vaig caure a dalt dos o tres cops bastant seguits i em va passar el mateix que a la classificatòria, em vaig petar, decepcionar "com pot ser aquesta inflada bou" i desconcentrar... vaig anar d'un bloc a l'altre no gaire convençut i vaig tocar la última presa abans del top en 3 blocs però tampoc vaig aconseguir fer-ne cap. Abans del xiulet de fi del temps ja m'estava descalçant els peus de gat. 

 En Pol va guanyar la competició i probablement la classificació general de la copa, jo crec que vaig quedar 4t un altre cop, sembla que m'agrada molt aquest número, però ahir no vaig mirar ni el resultat, no estava satisfet per no haver aprofitat el temps ... ni em fixava en els altres escaladors com resolien els passos on jo després podia caure ni aconseguia visualitzar el bloc, simplement agafava les preses de sortida i pensava has d'arribar al top o seràs un desgraciat. Al final el que em va saber més greu i el que em va emprenyar més va ser no haver disfrutat d'una competició que em feia il·lusió, tot per pensar només en un resultat que tampoc hagués canviat res, potser és en això en el que s'ha de treballar, saber passar-ho bé quan estàs a la compe i despreocupar-te de si t'agradaria més quedar això o allò.

Apunt d'apretar, ja a la final amb un públic que ens va animar!
Foto: (c) Quim Hernandez

Apunt d'acabar...

Suposo que moltes vegades que entreu per aquest blog sembla que m'hagin d'executar l'endemà, la frase que a molts de vosaltres us agradaria dir-me és "Tio disfruta del que tens i passa't-ho bé, no t'hi capfiquis més... " Després de notícies com la d'ahir m'adono que s'ha de saber viure la vida amb més optimisme i positivitat, però a vegades és difícil adonar-te'n quan estàs treballant per algo que voldries que arribés d'una manera i en un temps determinat i no passa exactament com vols.

I bé, ara s'ha acabat la temporada 2012 i ja començarem a preparar la següent amb ganes amb l'equip dels bous, per mi aquest any serà una mica diferent i ja veurem com m'ho monto doncs tindré bastants treballs de camp per la carrera i algun parón més del que voldria, però bé, s'intentarà apretar igualment. Ara a veure si toquem roca que n'hi ha ganes, avui li he pogut donar un pegue fugaç en una matinal a la Juguete de Amor 8a+  d'en Ferran a Montgrony, molt bona, i m'he tornat a motivar. Evidentment també espero poder anar als opens com aquests dos últims anys i a tope! Gràcies a tots, gassssss!!!

Vistes a la cinglera del pla de st. Pere avui

PD: Suposo que de Reus hi hauran bastantes fotos, ja les publicaré quan estiguin per la xarxa.

Hold on

Després de bastants dies intensos les sensacions al plafó van variant, hi ha dies que sembla que realment hagis guanyat algo i d'altres on només llevar-te penses que no pots ni baixar les escales... El que compta però és que de moment no tinc cap lesió i tot i el cansament em trobo bé, que és el que intento prioritzar. Ara bé, quan arriba el finde i anem a roca les coses segueixen sense sortir, però bueno, és el que hi ha. 

Podria donar excuses de que vaig cansat i/o se m'escapa un peu... però crec que no val la pena que ens enganyem, la teoria és una cosa i la pràctica una altra, i tot i que al principi penses que entrenar és igual a posar-te fort, jo diria que res més lluny de la realitat. Entrenar bé és complicadíssim, i progressar al principi molt fàcil, però cada cop tot és més confús, i clar, no tothom té la sort de fer 8c o 9a sense entrenar gaire. Puc entrenar més? Em farà algun bé fer-ho? Distribuiré les càrregues adequadament? Treballaré a la intensitat adequada? Podré aguantar-ho o els tendons tornaràn a engegar la festa enlaire? Crec que aquí rau el quid de la qüestió, hi ha gent que va trobant el camí i d'altres que no... Si, si, ja pots tenir entrenadors, preparadors i fisios però tot i així fer que tot funcioni it's not that easy. 

Ara mateix ja no estic gens segur d'aconseguir el que m'hagués agradat a principis d'estiu, però el que m'interessa més aviat és seguir entrenant, simplement per què m'agrada, i si mai arriben resultats, doncs millor. A la roca crec que tard o d'hora les coses sortiran tot i que veig que seré incapaç de predir quan,  i vés a saber, potser en el moment més inesperat sona la flauta... o no?!

Vista de Montserrat arribant a Monistrol

Bé, deixant-nos ja de reflexions aquest finde vam pujar a St. Benet dissabte. Com que vam veure la Cuenta Atrás per la carretera amb en Carlos vam pensar de donar-li un intent a veure si per casualitat ens sortia. Ara fa un any la vaig provar algun dia i em va faltar molt poc...Així doncs al segon pegue vaig caure al penúltim pas però com que em conec, ja vaig decidir que era millor no tornar-ho a intentar aquell dia. A més, teníem previst anar al Pedráncano i si no ja es faria massa tard. Allà vam provar la connexió fàcil, diria que es diu Josep del Sistema? i rondarà el 8a, entrant per la dreta amb el pas de creuar del romo al bidit i d'aquí dinàmic al cantarral... al primer intent resolc tots els moviments i penso que en un 2n puc arribar a dalt... je je que ilús que sóc a vegades. Vaig caure ja al dinàmic  i després a dalt em va anar bastant pitjor que al primer intent... a en Carlos tampoc li va anar gaire millor.

Castell de les Dames - A baix

Diumenge decidim pujar al Castell, jo em sentia molt cansat, més del que pensava tenint en compte que el dia anterior no havia fet gaire res... no entenc pas com funciona aquest cos però bueno...Allà escalfem al Tripartit 6c+, aquesta sí que  surt millor que l'any passat però clar, aquí vaig venir el primer dia d'escalar després del genoll...només faltaria. Després li dono a la Killing Kitchen teòric 7b+ a vista... la veritat és que vaig pujar molt bé fins a dalt, on vaig llegir malament un pas d'un bidit i després de tirar amunt i avall ja sabeu què va passar. Un cop vist li explico a en Carlos que la va fer al flash flotant... la veritat és que ens va semblar més fàcil de 7b+, però bueno, jo no la vaig encadenar així que res. I abans de donar el dia per acabat provem la My Moflets 7c, però el cap ja no estava per aguantar. I puto avantbraç menys.

Apa bous, a seguir apretant i sobretot passant-ho bé que és estiu!!!