Quan la resina et domina

Avui post una mica reflexiu de dies d'aquells que penses i penses...

Aquesta última setmana he notat bastant les sèries al plafó, la veritat és que el campus i la pila, que és en el que estic més centrat últimament, han fet que el cos decidís que el finde li tocava descansar... Així que ja us podeu imaginar que no ha estat un gran acabament de setmana amb encadenes, però bueno s'ha intentat i això és el que compta, al menys pel moment. Ara bé, no negaré que vaig marxar emprenyat de Calders dissabte i deprimit de St. Benet diumenge, sort que el dilluns tornem al plafó i allà tot canvia de dimensió, el que compta és que el cap aguanti repeticions i més repeticions, i l'endemà sant tornem-hi i així anem fent. Com sempre en aquests casos ara tinc moltes més ganes de tornar a Calders i St Benet...a partir-les!!!

Dissabte a Calders volia fer la Maleïda Brutícia 8a, amb un pas marcat de bloc al principi i llavors de resistència fins a dalt. El dia que en Pol la va fer no la vaig provar gaire i tenia ganes de veure si podia sol·lucionar el bloc de baix i tirar milles amunt. Anar de la regle lateral esquerra nyaposa i que punxa a la invertida amb mà dreta era el pas mes dur, després rebotar amb la mà esquerra fins a pillar el lateral bo per xapar la segona i després és qüestió de resis. Doncs bé, resulta que passo el bloc i com que no havia mirat peus vaig fer uns quants passos de més a campus que em van passar factura i vaig caure quan ja estava als cantos bons... amb la sorpresa que quan vaig baixar tenia una yema arrencada de la mà esquerra... Després de dinar vaig tornar a intentar-ho però el bloc se'm va fer impossible en aquelles condicions...

Posteriorment anem a provar el Vicari 8a+ doncs en Carlos li tenia ganes, i el bow resol tots els passos ràpidament, ara falta la pila eh nano! jeje però bueno el bloc ja el té sobrat. Jo vaig donar-li un pegue de "xapa a xapa" i no vaig poder pillar la pinça, llavors ja vaig tirar cap amunt, a dalt no hi ha problema.

Monestir de St. Benet des de les escales

Diumenge havíem quedat amb dos màquines, en Pol i en Chaiyà, doncs ja feia temps que volíem anar a la Trumfa i bé, ho vam muntar i cap a St. Benet falta gent. Després de pujar les conegudes escales que no s'acaben mai ben carregats arribem al bolet conglomeràtic on escalarem. Amb unes ressenyes al mòbil den Pol comencem a escalfar sense saber massa bé a quina via estem... Després de veure un micromono on no hi quep ni el dit petit vam deduir que jo estava a la Monomeñique 7c i en Pol... bé, ell estava "escalfant" a la Múrgola 8b... una bona via per escalfar, d'aquelles llargues i contínues, en canto generalment bo i positiu, els que la hagueu provat ja ho sabeu...jeje Tot i així, la va montar i no s'hi va passar pas més estona que jo a la meva. 

En Pol a la Nyigo-Nyago 8a+

Van anar transcorreguent els minuts, i mentre veia com en Pol i en Chaiyà feien la Monomeñique i després la Entre las Cejas 8a ( en Chaiyà gairebé la fa a vista i en Pol la va fer al flash. Aquesta via tothom que la prova diu que és boníssima, així que vaig preferir guardar-la per un dia amb millors sensacions) jo anava caient un cop i altre a la primera. Toma genética! Vaig acabar el dia sense pell i sense fer-la, i encara vaig tenir temps per veure com provaven la Nyigo-nyago 8a+ deixant-se-la apunt pel proper dia que tornin.

La Trumfa en primer pla

En dies així et preguntes si realment val la pena i/o et dona algun rendiment el que estàs entrenant... però com que la resina et domina l'endemà estàs un altre cop al plafó, perquè tens uns objectius i vols donar-ho tot. I així  passen els dies... a veure si escric alguna bona notícia pròximament! 

Salut bous! A apretar fort!!!