Microclimes

Diumenge, 1 de Juliol

-Carlos: Buah tio estic molt cansat eh i mira que he dormit bastant aquesta nit. No sé pas què passa però aquest cos no vol pas escalar.

-Lluís: Doncs imagina't jo que he dormit menys de 6 hores i amb el tute d'ahir... madre mia no sé pas que hi anem a fer a la Vena.

-Es que sempre fot el mateix, ara em molesta això ara està cansat i ara té gana joder, què passa bou?! 

I se'ns creuen un parell de vaques amb algun vedell...

- Mira, si fóssim aquest parell de vedellots no ens passaria pas això, estaríem aquí ben tranquils i menjant fins a rebentar.

- Pfff, i a més no tinc pell i ara es posarà a ploure...

Dia gris a la Vena, Montgrony

Bueno després d'alguna altra frase sense massa sentit arribem a la Vena, deixem al cotxe i la nostra sorpresa ve al baixar i veure que el termòmetre marca 10ºC, i fa bastant vent. Per sort jo he portat jaqueta i pantalons llargs però en Carlos va d'estiu completament, així que per acabar d'animar-se li tocarà pelar-se de fred. 

Eren més  o menys les 12  i feia un dia gris i fosc, no semblava pas que fóssim al Juliol, però bueno, al menys aparentava bon tacte. Així que escalfem montant el Cràpula, que tots dos ja hem encadenat però així veurem quines són les sensacions. Com era d'esperar, les meves són horribles, però bueno, no passa res, sempre podria ser pitjor, per sort encara no tinc cap yema oberta. Així que seguidament  decideixo que per un dia de cansament pot ser una bona opció una via curta  i amb una seqüència de bloc bastant marcada que si aconseguim sol·lucionar la major part de la feina estarà feta. Aquesta no és altra que els Visitants, suposat 8a tot i que la percepció varia en funció de qui la prova, com sol passar amb aquest tipus de vies.

Li vaig donar un primer pegue on vaig resoldre tots els passos, això sí, patint sobretot per la pell i veient que encadenar seria molt difícil aquell dia. Al segon després de descansar faig tot el bloc de baix, i quan ja tinc fet el difícil, empanada mental. No recordo els peus i em quedo un bon rato bloquejat que si vaig aquí que sí allà... al final ni xapo la tercera, caiguda i sort que l'assegurador estava atent que sinó menjo terra... Encara vaig tenir temps de donar-li un tercer, per desmontar-la, doncs vaig quedar a 0 de forces al segon pegue. En Carlos per la seva banda prova l'Època Negra 8a, però avui no és pas el dia.

Sort que anava abrigat que sinó...

I per acabar, a rodar una mica més al que per mi és el 7a més difícil que he provat. Només m'hi per escalfar o per acabar el dia però és impossible encadenar-la, es diu Que la força t'acompanyi, i el nom ja t'avisa que no regalen res...bueno els dos ens arrosseguem com miserables i acabem el dia aquí, a les 6 de la tarda. 

El proper dia que vagi a la Vena miraré de fer-ho més sencer físicament doncs sinó t'emportes un rapapolvo que és per flipar. Apa, fins a la pròxima, aquest finde Mxtrem a Margalef!!!