El batec del vent: Tres Ponts

Potser seria millor anomenar-lo Tres Vents, però el cas és que de moment, aquest sector prop d'Organyà deu al seu nom als 3 ponts que creuaven el Segre en l'antiguitat per garantir el comerç en aquestes terres. Si decidiu anar-hi, no obstant, caldrà prestar  atenció al corrent d'aire que arriba a fer per allà perquè potser us convindrà agafar un bon paravent per disfrutar d'una paret espectacular, amb uns viotes que val la pena visitar. Això sí, millor que hi aneu bé de pila, a mi se m'inflava l'avantbraç només de veure la paret!!!

Primera part del sector on vam estar

Va ser diumenge quan vam decidir anar a escalar a aquest sector amb en Marc i en Carlos, al qual vam arribar al migdia quan encara no hi havia ombra. La paret et crida ràpidament, amb una línia en la qual et fixes només de passar per sota, plena de cantos invertits i magnesi... no és altra que  Segre ( L1 7c+, l2 8a), que comparteix nom amb el riu que passa pel costat. En Marc ràpidament té clar què provarà avui, i en Carlos també, tot i que ja li advertim que la via té pinta de ser una miiiiica de pila. Per la meva banda decideixo prendre'm-ho més amb calma i escalfar tranquilament, després ja veurem què passa.

Escalfant

Marc Giol a Segre L1

Carlos a la mateixa via

Fem Ska-Que? 6a per començar, tot i que jo diria que la entrada no és 6a, però bueno ens en sortim. Després és hora de dinar, així que parón i a tragar. Llavors en  Marc monta Segre L1. Jo m'ho miro des de baix i veig que efectivament, és molt de pila, així que decideixo deixar-la per un altre dia que vingui millor i més mentalitzat, i decideixo seguir escalfant fent un 6c...

Pillo el material i vaig pujant, a la tercera xapa ja vaig petat i he hagut d'arquejar unes quantes vegades i començo a pensar que tinc un problema, fins que arribo a un lloc on no veig gaire res i anant a una "regle" clecada caic perquè bàsicament no era cap regle. No hi havia forat. M'ho vaig mirant una i altra vegada i al final faig un pas d'hombro que flipo bastant... d'aquí ja tiro fins a la R. 

-Lluís: Tu tio no se pas que passa bow com pot ser és molt dur aquest 6c

-Marc: Jo diria que et deus haver posat al 7b eh Lluís...

-Carlos: Toma 6c! a entrenar hahahahaha

- Lluís: Que no que ho he mirat abans i jo diria que és el 6c això

- Bueno bueno

Després de preguntar, efectivament, era la Maciste 7b, així que ja em quedo més tranquil però tot i així em fa ràbia haver caigut... Així que al cap d'un rato li dono un segon pegue i ara sí, tot OK i via feta. Mentrestant en Carlos i en Marc segueixen amb Segre, que al final els 2 es deixen apunt apunt per el pròxim dia. Abans de marxar li dóno un pegue a Poca Feina 7a+ on després de saltar-me una xapa per error ( no la vaig veure fins que la tenia per sota els peus) i anar per on no toca faig un vuelo de 3 o 4 xapes i decideixo que val més que acabi el dia aquí.

Maciste, fotos d'en Marc

El que vaig encadenar millor aquest dia va ser un bon refredat que encara em dura i que em farà tornar més abrigat el proper dia que em deixi caure per aquí, perquè el sector val molt la pena. De moment a seguir entrenant per poder provar algun pepino d'aquí uns dies, ja veurem a on. Salut bows!!!