dissabte, 13 de setembre de 2014

Parèntesi temporal

A l'Agost tenia bastant clar que volia escalar. Volia tornar a entrenar, posar-me en forma, sortir a la muntanya, disfrutar de la roca i acabar de fer les competicions que m'havia marcat a l'inici de temporada com a objectiu principal aquest any. Així que a la que el genoll m'ho va permetre un altre cop vaig tornar a posar-li fil a l'agulla (millor dit, magnesi als dits...).

La primera setmana, fora de forma i de lloc, encara "convalescent" però amb ganes de provar-me, vam anar a l'Ibloc, organitzat pels cracks d'Ingravita, a Igualada. Un open amb caire popular, obert a tothom i ple de possibilitats. La meva actuació podria haver acabat al cap de 60 minuts d'haver començat la ronda classificatòria ja que el meu fitness no va durar més, però òbviament vaig escalar tot el que vaig poder. Pel que fa a l'Equipo Cocodrilos, l'Ivan va deixar molt bons detalls de qualitat com sempre, i en Carlos i en Marc se les van tenir a la final amb en Pau i en Chaiyá a la final...bons blocs i molt magnesi.

Pano finals
Foto (c) Ivan Terricabras
Segona setmana d'entrenos, i ja sentint-me millor físicament, dissabte cap a l'Open Es Lluert de Santa Cristina d'Aro, Matxacuca's creation. Al cap de poc de començar la classificatòria, sento un crac al dit mig de la mà esquerra quan la mà no em surt  d'un mono que mai hauria d'haver tocat, ja que la presa era un romo...La meva actuació s'acaba aquí, una capsulitis que a dia d'avui encara s'ha de sol·lucionar, tot i que ja va cap amunt. L'Ivan i en Carlos un altre cop disfrutant a la final on empaten en 3a posició. Alligator style...

Carlos a un bloc inhumà de la final
foto (c) Albert Guerrero

Ivan a un altre bloc de la final
foto (c) Albert Guerrero
una mica de tot a Sta Cristina
Pel que fos, aquest nou petit entrebanc va ser el que em va fer  prendre la decisió de canviar l'òptica i centrar-me ara en sol·lucionar el meu problema al genoll abans de plantejar-me apretar un altre cop, quan ja anava amb el pinyó fix. La veritat és que porto molt temps parant i arrancant, a vegades no vols escoltar el cos perquè realment estàs motivat per seguir, i no importa el que et posin a davant que segueixes igualment. Fins ara, a la mínima que em notava en condicions tornava a tope, a exprimir-me al màxim, i per molt que les càrregues fossin progressives si vols superar-te i seguir pujant el nivell la línia que marca per una banda la  millora i per l'altra la sobrecàrregai és molt fina. Per mi, estar competitiu a nivell absolut exigeix la dedicació total, i no hi ha marge per baixar el ritme. El problema, és que si arrossegues una lesió que mai acabes de curar del tot, arriba un moment que t'adones que si no aixeques el peu de l'accelerador d'una vegada estaràs sempre allà mateix. Per no allargar-me més, la conclusió és que he decidit canviar d'òptica per intentar sortir d'aquest espiral on el final ja me'l conec massa bé.

Copa Catalana i CCU la Salle 2014. Foto (c) Open Bloc Bous de la Salle
No sé quan durarà aquesta etapa, el que sí que sé és que diversificaré una mica més la meva activitat per enfocar-la a la recuperació total i oci que no pas al rendiment esportiu. Per si algú es queda amb el dubte, això no vol dir que tingui la més mínima intenció en deixar de donar-li canya, però per un període temporal que espero que no sigui gaire llarg, l'objectiu principal serà un altre.

Així que per ara, a centrar-me en recuperar a tope de la millor manera possible. Poc a poc i gràcies al treball específic el genoll va millorant, i lo bo és que actualment les sensacions ja comencen a ser bastant més adequades.


I ja que  no puc escalar, estic aprofitant per començar a ressenyar
aquest crash-pad i d'altres meravelles de les que hem pogut disftrutar aquesta
temporada. Estigueu atents per les valoracions!
De moment, el que ja és obvi és que no aniré al campionat d'espanya a Saragossa. No cal parlar de lo malament que se m'ha posat acceptar-ho,  però no hi ha dubte que ara per ara és la decisió adequada. Espero que tots hagueu passat un gran estiu, i que la tornada a la rutina no us deixi sense ganes, ja que la motivació és l'últim que es perd! Gas!!!