Doncs sí, aquests dies que es pot modo climbing a tope, a veure si poc a poc ens anem adaptant, i és que s'ha d'aprofitar el bon temps i els findes per fer tants metres com es pugui i anar transferint els entrenaments.
Aquest dissabte hi havia la segona prova de la copa catalana d'escalada de dificultat, aquest cop a la Sala Golem. Després de menjar verdura el dia anterior per sopar, tal i com em van recomanar alguns amics, la cosa havia d'anar com un rellotge suís, però la veritat és que encara no li acabo de veure la relació clara a la reacció Verdura--(H2O)-->Encadene, doncs només es va complir en un 33,3% periòdic de les vies de competició de dissabte. I doncs, potser les mongetes no eren prou fresques?
A la primera classificatòria, preses blaves |
Al vespre, a la final vaig sortir una mica més nerviós, i a la meitat del sostre, sincerament anant ja una mica inflat, vaig llegir malament un pas i una volada de peus em va deixar sense opcions de lluitar la via, quedant en 5ena posició final. Les bones sensacions del matí es van transformar en un sabor agredolç per una actuació molt millorable a la final, però les compes són així.
A nivell de podis en Pau Jover va donar la sorpresa proclamant-se campió de la prova, tot i que ja des de Sabadell es veia que anava molt fort, segon en Pol Roca que no va poder donar el 100% a la final i tercer en David Belmonte. En noies la Francis tornava a pujar a l'esgraó més alt, encadenant tot. Vaia resis...
Podi masculí. Fotos Arcadi Romero |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada