Resum de l'últim mes

Ara feia dies que no escrivia res, la veritat és que no he anat sobrat ni de temps ni de coses per explicar. L'any va començar amb exàmens així que poc vaig sortir a roca al gener, el més destacable un dia al Cargolaire (Calders) on vaig encadenar Okupa, teòric 8a tot i que potser és millor deixar-lo de 7c+, ja s'anirà assentant en el grau que li toqui amb el temps.

A mitjans de gener vaig assistir al Sanhibloc sèrie 3, l'open més bloquero de la comarca d'Osona on sempre hi ha molt bon ambient, allà tot i arribar tard no vaig tenir problemes per entrar a la final però estava costipat i cansat i la veritat és que no vaig estar a tope, tot i així finals bastant igualades, la victòria va ser una vegada més pel bou amb l'avantbraç més fort de...el món? mr. Marc Muñoz

bon ambient al sanhibloc i un peluix infiltrat

També al Gener hem començat a rebre el material que ens proporcionen les marques col·laboradores amb l'equip per aquest 2013, la veritat és que de moment molt content amb tot, un luxe, a mesura que ho vagi utilitzant ja faré reviews del més destacable.

Després de dos matins més al Cargolaire, on em vaig dedicar en un a la Acció Calders, dos pegues que em van servir per deixar-la bé i amb bones sensacions, i el següent a la AK-47 8a/+?, aquest la setmana passada i la veritat és que no sé que pensar, doncs el tacte era molt dolent i el pas clau del pla romo al bidit només em va sortir un cop i em van marxar els peus d'una manera, que si hagués vingut encadenant des de baix, encara m'estarien buscant al camp de darrere del sector, s'han de control·lar més aquestes portes.

La Marieta a la final...després vindria la superfinal

Visualitzant la final

Finalment ahir arrancàvem el circuit de competicions de copa catalana per aquest 2012, primera prova a la Panxa del Bou. Arribava bé de forma, la veritat és que la última setmana entrenant les sensacions havien estat bones i sense problemes de cap tipus, així que podia passar de tot. La primera via de la classificatòria era una placa de 5 xapes, equilibri en presa incòmoda i no permetia gaires errors, la veritat és que vaig pujar molt bé fins a l'últim pas, on després de dubtar vaig anar a mitges a la presa del Top i només vaig tocar-la. La segona via m'havia d'anar millor, desplom i física, tot i així la primera part era bastant tècnica i vaig pujar una mica tens, com que sabia que només eren 5 minuts per via no vaig parar a reposar i al fer el canvi del sostre a la placa desplomada, en un volum, no anava bé i no vaig tenir confiança per xapar la següent i tirar, així que després d'intentar desgrimpar i petar-me més es va acabar el meu intent.

David Belmonte (fotos de la final)

David Camprubí

Àlex Granados

Pol Roca

No vaig passar a la final i ben merescut que ho tenia, guanyava en Pol Roca encadenant la via proposada, 2n l'Àlex que també ho va fer però no havia fet Top a la segona classificatòria, i tercer en José E. Agustí. Pel que fa a les noies, primera la Francis, una noia de l'escola dels Arepa (pel que sembla tots són uns màquines escalant!!! ) a la que no li va faltar molt per encadenar la final d'absoluta masculina i es va endur una merescuda ovació. Segona la Marieta que sempre ronda pels podis, i tercera la Marina Valencia.

Respecte l'any passat portava els nervis molt millor a l'hora de competir, per ser dificultat vaig pujar bastant tranquil i relativament motivat,  tot i així  el que falta millorar és  l'aspecte de lluitar al 100% en les compes, crec que tinc físic  per donar bastant més però de moment no sóc capaç d'exprimir-me suficient. 

Arribat el moment, el que toca introduïr a partir d'ara són vies de resistència llarga i continuïtat quan surti a fer esportiva, de les que li toca al cap esforçar-se i aguantar, el bloc és físic però la corda és cap, d'això cada cop n'estic més convençut, i més després de caure 2 cops sense anar inflat al pas dur de la Delicatessen 7c+  a Calders avui al matí, tot i que aquesta escola del Bages va una mica a part. A veure si el proper dia sóc capaç de posar-me a la Uruk...30 metracos inacabables...

2012, un gran any

Bé bous, ja entrats i adaptats al 2013 toca parar un moment i fer una mirada enrere, veure el que ha passat en aquest any on teòricament s'havia d'acabar el món i on el que veritablement hem pogut veure han estat 365 dies més de vivències variables amb companyies diverses i amb una passió en comú, que no pot ser altra que la d'escalar.

Per mi aquest 2012 i tercer any en aquest món apassionant començava molt bé, em trobava fi en roca i després d'un bon final de temporada 2011 vaig aconseguir alguna via que per mi significava bastant. En mig any aproximadament vaig passar del 7c al 8a+ i vaig començar a veure les coses d'una manera més positiva, després de la Ninotets a Montgrony semblava que tot anava rodat i així vam arribar al febrer, començant a preparar la temporada amb moltes ganes.

Lluis Salo a Ninotets 8a+ from elsbousdelasalle on Vimeo.

Mxtrem Margalef

Copa Catalana de Dificultat

Al Març i després de la primera prova de Copa Catalana d'Escalada de Dificultat va arribar una altra lesió que em va mantenir sense poder entrenar fins a finals de Maig. Tot i així vaig participar en alguna altra competició com el Campionat de Catalunya Universitari, on almenys vaig poder aconseguir un 3r lloc. I així vam entrar a l'estiu, amb unes idees clares i on vaig decidir posar tota la carn a la graella i passar-me un estiu plafonero per arribar definitivament amb bona forma al Setembre. Vaig intentar també encadenar el Vuelo a Ciegas a Montserrat, li vaig dedicar 3 sessions i tot i quedar-me aprop no va poder ser, així que s'hi haurà de tornar.

Campionat Catalunya Universitari

A Aromes de Calders

 Tot i que arribava, sobre el paper, molt en forma, les competicons no van acabar d'anar com m'hauria agradat pel que fa a resultats, però tot i així estic satisfet perquè vaig aprendre molt. Entre d'altres coses vaig participar a la meva primera competició d'àmbit Espanyol, finalitzant 22è, juntament amb molts altres escaladors que per mi són referents pel que fa aquest esport, suposo que aquestes coses no s'obliden i al final n'acabem traient més profit del que ens pensem.

Provant Visitants

El menys destacable potser han estat aquests últims mesos, on no he pogut escalar gaire en roca perquè senzillament no tinc més temps i per tant no he pogut explicar gaire d'interessant per aquí. Tot i així la meva mentalitat segueix essent la d'anar a tope i esperem seguir així durant molt de temps. 

Finalment m'agradaria agrair des d'aquí la col·laboració que hem tingut amb Edelrid-Vaude, Tenaya i Gárgola, la veritat és que és un plaer disfrutar del seu material i tracte, també al personal de Vèrtic, sempre disposats a ajudar i oferint uns serveis immillorables, i evidentment al PapaBou i els Bous de la Salle per extensió.

Aquest cap de setmana al Sanhibloc, amb un tal Motis infliltrat

Ara gas a fons al 2013 i espero que compliu els vostres objectius, va que això no para!!!

2013...let's go!!!

Com heu vist segueixo sense publicar masses entrades, la veritat és que entre el poc temps que tinc i que últimament no he sortit gaire a roca no tinc massa per explicar.

Pel que fa a mi, el nadal ha transcorregut sense massa novetat, amb feina de la uni la majoria de dies, compromisos familiars alguns altres i la resta doncs intentant treure temps per entrenar. La veritat és que al plafó hi ha hagut dies de tot, deixant de banda el fred, la veritat és que físicament estic tenint molts altibaixos últimament, des de dies que m'arrossego miserablement fins a d'altres que em sento molt bé.

Pel que fa a escalada esportiva no us puc explicar gaire, un dia de festes vam sortir amb en Carlos a Calders, on vam estar provant la Terra de Mordor 7c+, es una via dura i on s'ha d'apretar, l'any passat l'havia provat però no em sortia i aquest any vaig passar bastant fàcil per la secció dura amb dos mètodes que em funcionaven, tot i així va ser un dia estrany tant en Carlos com jo vam haver de marxar per diverses causes i només li vaig poder donar un pegue. Hauré de tornar.

Avui, vigília de Reis, he anat amb en Pol a Can Boquet, allà havia parlat amb alguns Bous que també estaven apretant, en Marc, Mia , l'Òscar i la Cela entre d'altres fanàtics, hem estat escalant amb l'Albert Giné i en Fran i després sens ha unit el sensei, no és altre que en Crespo, coneixedor de tots els secrets dels blocs d'aquesta zona. En Pol ha agafat el seu ritme típic de fer blocs amb 10min com a molt i s'ha emportat Sex Appeal 7b+ al flash i per escalfar, Gollum 7c+, Croquetman 7c i la trave de 7c+ al primer intent, l'únic que li ha faltat avui el Bíceps Power, però si torna un altre dia li durarà poc segurament. Per la meva banda he tingut opcions de fer el Croquetman però al final no l'he aconseguit, al final hem acabat el dia a un llançament de 7a+ amb caiguda que sembla perillosa però que no ho és, aquest sí que l'hem fet ràpid els dos.

La veritat és que físicament crec que segueixo progressant, almenys és el que puc veure al plafó, però és cert que sortint tant poc a roca no estic rendint gaire últimament, sembla que encara no s'ha adquirit el rodatge necessari. D'altra banda tampoc puc sortir més aquests dies, així que de moment a mantenir la motivació a la resina i després ja veurem. 

Espero que hagueu tingut un bon començament d'any i que escaleu molt aquest 2013, sigui el que sigui no pareu, a tope bous i boues!!! De moment ens veiem dissabte que ve al Sanhibloc, no hi falteu!!!

Off the Wagon! from Jan Hojer on Vimeo.


Aggravated Assault - Daniel Woods and Jimmy Webb in Alabama from John Gass on Vimeo.

Buscant la cara sud (últims dies)

Bueno per aquí seguim vius, aquest pont no he escalat tant com m'hagués agradat però s'ha hagut d'estudiar una mica que sinó no atrapo el temari. De moment aquests últims dies que he escalat no he provat res dur, com a molt algun 8a, però de moment rodant i aprofitant les curtes sessions de roca per fer algun metre de més que tampoc va malament.

Aquests dies que fa fred s'intenten buscar llocs assolellats, com sempre els preferits solen ser o Montgrony o Calders, on la veritat és que si fa sol acabes escalant molt a gust. A Calders, fins i tot es pot arribar a passar calor depenent del dia.

Però bé, al que anàvem, apart d'uns quants 6ens varis he fet un 7a de Calders del que no recordo el nom, del qual s'ha trencat una presa que s'utilitzava entre la 2a i la 3ra xapa, quedant el pas més dur, però que per mi pot seguir sense variar el grau (tot i així aquesta no va sortir a vista). El mateix dia vaig fer la Guillotina 7c, guapa i bastant marca de la casa, un passet un repòs i un altre pas. 

Visitants, un altre pegue infructuós i ja n'hi dec haver donat uns 6 a aquesta via.

Ja a montgrony faig la Canyes i Marro variant esquerra 7a+ a vista, amb una inflada bastant important això si, i li dóno un altre pegue als Visitants 8a, i encara no la faig, és una cosa que no acabo d'entendre doncs és una via de 4 xapes bastant bloquera i quan pujo per montar-la surt tot fàcil però llavors sempre la lio encadenant...en fi. A Montgrony en Carlos es deixa molt bé la Època Negra, també 8a, i en Pol per la seva banda va matitzant la Ninots 8c, la veritat és que el 2n matí de provar-la ja enllaça tota la seqüència dura així que si la prova amb ganes la farà d'aquí poc.

Carlos a Època Negra

Pol Roca apretant a Ninots

amb el photoshoot sembla que tiris fotos acceptables de tant en tant.

I el divendres va ser l'últim dia de roca del pont, vam anar al Cargolaire amb en Pol, allà encadenem un 6c, un 7a duríssim que ja havia fet l'altra vegada que havia estat, també Korrica 7a+, aquesta és fàcil i surt a vista i el Pispa 7c que consisteix en un bloc de 3 passos amb només un de dur, un dinàmic a un forat que no es veu. En Pol a més fa l'Okupa 8a al 2n que provaré el pròxim dia que hi vagi. A més vaig donar-li un pegue a la Acció Calders que crec que està de 8a/+ ara i vaig fer bé tots els passos, el problema és que se me n'anaven molt els peus i per encadenar no pots fer mitja via a campus.

el Cargolaire

De moment això és tot des d'aquí, força bous i boues!!!

Open del Piri 2012, la crònica

Aquest dissabte 24 de Novembre es va celebrar una edició més de l'Open del plafó del Piri, a Vilassar de Mar, i la veritat és que s'ha de dir que cada any es un open amb molts al·licients per anar-hi, com un munt de blocs molt bons , la qualitat del menjar que ofereixen per recuperar forces entre pegue i pegue o el sorteig de material final. Aquest any, un cop més, no van decepcionar i l'open va ser tot un èxit.
 

el plafó del piri

 Vam anar allà amb en Pol en Carlos i en Xitus, i com sempre aquestes compes familiars són una bona ocasió per trobar i retrobar a tots i totes, entre els quals hi havia una bona representació dels Bous de la Salle, com ha de ser! així que ben motivats al cap de poc estàvem apretant ja de valent, tot i que algun despistat com jo s'havia deixat els pantalons, sort d'en Xitus que en portava de sobres... En Pol va ser el que va començar més tard i la veritat és que va encertar, doncs va evitar un parell d'hores més de petada. Els altres tres vam començar a provar els blocs durs gairebé sense escalfar, algun vam encadenar i molts d'altres no, però al final van sortir gairebé 5 horetes d'intents, si més no un bon entreno, i és que els blocs éren bons i bastant físics en general, tot i que variats. N'hi va haver per donar i per vendre i ningú va ser capaç de fer-los tots ( de fet a més d'un ens va costar arribar a 10, i és que puntuaven els 10 més durs que havies realitzat).

La veritat és que la última setmana havia entrenat amb bastant bones sensacions, la primera després d'un octubre i novembre on no he pogut escalar amb gaire continuïtat per falta de temps, i aquesta cita serviria per veure si em pesava el cul més del que tocava o si per contra anava descansat i físicament bé.
 



L'Àlex encadenant un dels blocs a la classificatòria

Després d'anunciar els finalistes vaig comprovar que passava a la final, que de fet era el meu objectiu ja que en aquest open no havia passat mai encara, així que a reposar l'estona que quedava i a apretar una mica més. La majoria contàvem en tenir una mica de temps per escalfar abans i al final no va ser possible, així que més d'un va entrar massa desactivat, a més d'esperar un parell de blocs/traves per la final, però ens ho vam jugar tot en una única trave d'uns 15 moviments, al igual que les noies ( 6 finalistes en masculina i 5 en femenina crec).
 

Visualitzant passos a la final i un petit vídeo d'un dels intents a la trave proposada

 

Personalment vaig entrar fred i bastant carregat de l'espatlla dreta, així que podria haver apretat més, però la veritat és que ja estava petat i sabia que no faria massa a la final, en el millor intent vaig arribar a la meitat però al segon pas dur ja estava a la colxoneta. En Pol per la seva banda va encadenar amb facilitat aparent la via assegurant-se així el primer lloc, i jo crec que vaig acabar 5è, però ja es veurà quan surtin les classificacions.

Vaig tancar la compe amb una valoració general positiva doncs vaig aconseguir aquest cop l'objectiu que tenia, però com sempre vaig quedar-me amb ganes de bastant més: A la classificatòria un munt de pegues desaprofitats em van passar factura i a la final potser podria haver fet més, però vaig entrar pensant que estava massa cansat per apretar i vigilant tota l'estona per un problema de l'espatlla que havia començat per forçar massa en un pas d'un dels blocs de la classificatòria i  no sabia si aniria a més ( afortunadament no serà res), i no vaig aconseguir motivar-me en aquesta ronda.

1- Pol 2- Àlex 3- Saül

I  diumenge vam anar a Calders, on ja es comença a respirar l'ambient fanàtic de l'hivern, després d'escalfar bé en alguna via fàcil vam posar-nos a  la Guillotina 7c amb en Carlos ( que se l'ha emportada cap a la llibreta el bouu) , jo al 2n caic a dalt de tot on ja no es pot caure (teòricament) per equivocar-me anant a pillar un canto on no tocava, i després ja no hi va haver sort. En  Marc provava amb tranquilitat la Glamour 8a+? i en Marc M. també apretava  provant vies dures. Com veieu, un altre dia sense encadenar, ara bé a diferència dels que havia tingut últimament i tot i el cansament vaig trobar-me bastant més bé sobre la roca, ara a veure si seguim així.

I bé, no voldria marxar sense agraïr un cop més als fanàtics de Vilassar el seu compromís any rere any, esperem ser-hi en moltes ocasions més!

A veure si puc escriure més a partir d'ara, que aquest any m'està costant agafar el ritme, too much work! A tope bous i boues!!!

Preparant la temporada

Bé ara portava uns dies sense escriure, però estic tenint uns dies bastant ocupats i no he pogut disposar de tant temps com voldria. Com sempre si tinc poc temps l'utilitzo per entrenar que és més efectiu, així que en les últimes tres setmanes només he escalat dos dies en roca...així que ara que venen bones temperatures a veure si puc aprofitar algun dia més, mentre no sigui així anirem fent base que mai va malament acumular moviments i sèries a les preses de colors!

 El dia 13 d'Octubre (dissabte) vam anar amb en Pol i en Carlos a la Vena, on vaig estar apunt d'encadenar la via Visitants 8a, al final vaig caure al pas de dalt tot i portar 2 o 3 minuts espolsant a la xorrera, però em va ser impossible desinflar-me. De totes maneres portava dies centrat en el bloc per les compes i tot i que aquesta via no es pot considerar precisament gaire resistent, ja vaig notar que faltava pila. En Pol per la seva banda va estar apunt de fer-se amb el 8a+ de la dreta, llàstima una patinada desafortunada quan ja tenia lo dur.

Provant No More Beers

En Carlos a la mateixa via

I ahir dissabte vam estar a la Cinglera del Pla de la Freixa, a part d'alguna via fàcil vaig provar la nova No more beers, (que suposem rondarà el 7c, és del mateix estil però més facil que la veïna Poison pour le poison 7c+) d'en Ferran i en  Pol. En Pol em va fer un flash i vaig caure a lúltim pas dur, que per a mí es el pitjor, bloquejar d'una regleta rara d'agafar de mà esquerra per anar a pillar un invertit amb dreta. Li vaig donar un segon intent caient al mateix lloc, això sí, els dos cops vaig agafar la regleta sense sensibilitat als dits pel fred... La via em va agradar, és de les que motiven, pocs moviments, curta i bloquera.

I bé espero escalar més els pròxims dies per tenir millors sensacions en roca, que sinó és impossible. Tot i així hi haurà algun cap de setmana destinat a tocar més resina, com el del 24 de Novembre, data en la qual tornarà un dels clàssics: l'Open del Piri! Ens veiem allà!

Cartell oficial de la mà d'Ingravita studio

Final de l'estiu i la Copa Catalana a Reus. Smile

Després del Campionat d'Espanya quedava la última competició de copa catalana d'aquest any 2012, com és habitual a l'Octubre, era la de Reus. Aquí va ser la meva primera competició quan feia poc que escalava i això ja queda al llunyà 2010, aquest lloc em porta bons records perquè aquí se'm va obrir un nou horitzó doncs no tenia ni ideia de com eren les competicions en escalada. I al contrari del que pensava al principi, em va agradar... en aquelles dates encara havia d'obrir aquest blog i no creia que l'escalada fos un esport tan complicat, pensava que la regla de "com més entrenes més fort estàs" era l'única que comptava i m'equivocava de bon tros, d'això ja me'n aniria adonant.

Però bé, anem al que toca, aquest estiu he estat estiuejant al plafó des que vaig superar el problema de l'espatlla a meitats de juny, cada setmana entrenant mínim 4 dies i a tope, dia rere dia, sí, ho faig perquè vull i no ho canviaria pas però ha estat dur, en Carlos és l'altre que sap de què parlo que tampoc sortia del plafó, dieta,etc. 

Objectivament crec que la planificació que vaig fer era com a mínim bastant bona i no vaig saltar-me ni un sol dia, i pensava que un gran volum d'hores dedicades em faria arribar bastant fort al Setembre. Recordo a principis de Juliol la compe de l'mxtrem, no havia començat a entrenar res de bloc i no em vaig sentir tant fluix, em faltava una mica de manxing i ja està, vaig marxar pensant que l'estiu era molt llarg i el cos tindria un bon temps per adaptar-se. 

Ara mirant enrere penso que igual l'únic que he aconseguit és arribar un llistó més amunt del campus però de bloc estic igual de fluix... poden haver-hi moltes coses que han fallat però el que és cert és que no he aconseguit el que volia. Ni en roca ni en compes, la roca té excusa perquè gairebé ni la he tocat, però el plafó no enganya. També pot ser que el físic no sigui el problema i fallin altres aspectes com la mentalitat positiva alhora d'afrontar una competició, però és difícil d'aconseguir i d'entrenar.

Ahir a Reus a les classificatòries hi havien 5 blocs per disfrutar i no petar-se massa. Vaig fer-ne un al primer pegue i vaig anar decidit a pel segon però a part de caure dos o tres cops em vaig inflar i a partir d'aquí em vaig emprenyar bastant i ja va anar malament, al final vaig tancar la ronda amb 3 tops que sabia que éren suficients per anar a la final però no vaig aconseguir animar-me massa...

Top al primer bloc
Foto: (c) Quim Hernandez

Caient en un bloc a la classificatòria
Foto: (c) Quim Hernandez

Jo a l'esquerra i en Carlos a la dreta amb el fotògraf disparant...

 I vaig intentar sortir motivat a la final després d'unes barretes mega-mass high protein ultra energy big muscle per caimans que ens havíem pillat amb l'Arcadi, però al primer bloc que vaig provar no m'hi notava bé i al segon vaig caure a dalt dos o tres cops bastant seguits i em va passar el mateix que a la classificatòria, em vaig petar, decepcionar "com pot ser aquesta inflada bou" i desconcentrar... vaig anar d'un bloc a l'altre no gaire convençut i vaig tocar la última presa abans del top en 3 blocs però tampoc vaig aconseguir fer-ne cap. Abans del xiulet de fi del temps ja m'estava descalçant els peus de gat. 

 En Pol va guanyar la competició i probablement la classificació general de la copa, jo crec que vaig quedar 4t un altre cop, sembla que m'agrada molt aquest número, però ahir no vaig mirar ni el resultat, no estava satisfet per no haver aprofitat el temps ... ni em fixava en els altres escaladors com resolien els passos on jo després podia caure ni aconseguia visualitzar el bloc, simplement agafava les preses de sortida i pensava has d'arribar al top o seràs un desgraciat. Al final el que em va saber més greu i el que em va emprenyar més va ser no haver disfrutat d'una competició que em feia il·lusió, tot per pensar només en un resultat que tampoc hagués canviat res, potser és en això en el que s'ha de treballar, saber passar-ho bé quan estàs a la compe i despreocupar-te de si t'agradaria més quedar això o allò.

Apunt d'apretar, ja a la final amb un públic que ens va animar!
Foto: (c) Quim Hernandez

Apunt d'acabar...

Suposo que moltes vegades que entreu per aquest blog sembla que m'hagin d'executar l'endemà, la frase que a molts de vosaltres us agradaria dir-me és "Tio disfruta del que tens i passa't-ho bé, no t'hi capfiquis més... " Després de notícies com la d'ahir m'adono que s'ha de saber viure la vida amb més optimisme i positivitat, però a vegades és difícil adonar-te'n quan estàs treballant per algo que voldries que arribés d'una manera i en un temps determinat i no passa exactament com vols.

I bé, ara s'ha acabat la temporada 2012 i ja començarem a preparar la següent amb ganes amb l'equip dels bous, per mi aquest any serà una mica diferent i ja veurem com m'ho monto doncs tindré bastants treballs de camp per la carrera i algun parón més del que voldria, però bé, s'intentarà apretar igualment. Ara a veure si toquem roca que n'hi ha ganes, avui li he pogut donar un pegue fugaç en una matinal a la Juguete de Amor 8a+  d'en Ferran a Montgrony, molt bona, i m'he tornat a motivar. Evidentment també espero poder anar als opens com aquests dos últims anys i a tope! Gràcies a tots, gassssss!!!

Vistes a la cinglera del pla de st. Pere avui

PD: Suposo que de Reus hi hauran bastantes fotos, ja les publicaré quan estiguin per la xarxa.

Diluvi a la Foixarda (Campionat d'Espanya d'escalada en bloc '12)

Durant aquest estiu havia estat pensant algun dia en assistir o no a aquesta competició que es celebraria el dia 29 de Setembre a les instal·lacions del Climbat la foixarda, així que a mesura que s'acostaven les dates s'havia de prendre una decisió i després de veure que el dit xungo no m'impediria apretar vaig inscriure'm  pocs dies abans sense pensar-m'hi massa, així que a esperar el dissabte i a veure què passa per allà!

Quan vam arribar amb en Pol ja plovia, i de fet es passaria tot el dia així, el pronòstic ja ho deia però aquest cop no estàvem pas preocupats doncs la prova es celebra dins un pavelló ben cobert. Just entrar i després de comprovar que estem inscrits, passem cap a la sala on esperarem l'entrega de dorsals i samarretes,etc i on trobem i retrobem a tothom. Per la meva banda només veia màquines per tot arreu, essent campionat nacional  és el normal però no evitava que em preguntés què dimonis estava fent allà al mig... "-Lluís tio on t'has ficat bou??" De totes maneres ja estava fet així que a pensar en positiu!

Després de veure l'ordre de sortida vaig saber que hauria d'estar una bona estona aïllat, primer sortien dones i em tocava sortir 31 de 37 inscrits que érem a masculina així que relax. A les 10 van començar doncs les classificatòries i a esperar... Estirar, xerrar, avorrirte, beure, menjar, penjar-te una mica, estirar-te, escalfar una mica, tornar-te a estirar perquè veus que encara queda 1h perquè surtis i finalment escalfar definitivament és el que més o menys anàvem fent.

La Marieta al primer bloc
fotos: Top30 Facebook

La Berta al 3r bloc

Al final a quarts de 2 diuen el meu nom i al lío! Pel que he pogut sentir veig que els blocs seran durs...però quan vaig veure la cara d'en Pol ja vaig pensar: bueno nano s'haura d'apretar fins i tot per aixecar-te de la colxoneta... i així va ser, per diluvi i tempesta la que ens cauria a alguns (bastants) a la classificatòria...jeje. Sona el piiiip i tinc 4 minuts per fer el primer bloc, me'l miro i l'entenc ràpidament però el volum del segon pas està sobadíssim i se'm va escapant un cop i altre... així que ara tinc 4' de descans abans de donar-li al segon bloc. Al costat l'Àlex em mira rient i em diu "Vas a flipar con el segundo". Aquí ja no sé què esperar-me i quan sona el xiulet i em toca veig un pepino de bloc que penso "...sisi, i tant" Comença amb una trave de compressió cap a l'esquerra i després passos físics als volums. En el millor pegue vaig aconseguir fer la trave i arribar al volum de sota el bonus però se'm va escapar així que a la colxoneta i a descansar pel següent.

Nacho Sánchez - primer bloc
Fotos: Facebook top30

Ignasi Tarrazona - segon bloc

El tercer bloc em va agradar molt ja només veure'l, semblava més físic i recte amunt sense entrebancs així que li vaig donar amb ganes, vaig pillar bé el bonus però d'aquí s'havia de pujar un taló al volum del costat i juntar mans a la pinça, recolocar bé i anar amb ganes al volum triangular on s'havia de tornar a juntar per tirar amunt, si aconseguies això hi havien moltes possibilitats ja d'encadene. Em va faltar una mica de potència per aguantar al volum, se m'escapava la mà...

Bruno Macías - 3r bloc

Arribo al 4t bloc i veig que en Jaume és l'àrbit d'aquest, penso "Jaume diga'm el mètode plisss" jaja bé ell com sempre " Tot es 6a bou, flotant". El principi era de creure-t'ho, sorties amb mans i peus en un volum i havies de fer un llançament a un canto romo però bastant gran que es podia pinçar bé amb la mà dreta... m'hi vaig poder quedar un cop i d'aquí a pillar el bonus era fàcil, després ajuntaves mans amb un taló a la presa on llançaves i havies de fer un pas força dinàmic a un volum on quedar-t'hi era força complicat...d'aquí ja no vaig poder passar. L'últim bloc tenia un segon volum igual que el del primer i amb el tacte que tenia quan vaig arribar jo era molt difícil no patinar.

Marco Jubes - 4t bloc

Carlos Catari - 5è bloc

Després de veure els resultats, vaig finalitzar 22è, tenint en compte el que vaig fer encara va estar prou bé. Com sempre en aquestes compes la clau està en saber competir, això és llegir ràpid els blocs i donar-li els pegues justos, ni més ni menys. Personalment 4 minuts em semblaven massa pocs doncs eren blocs  llargs i un cop et cansaves no hi havia recuperació possible, ara bé vaig marxar prou satisfet perquè tot i que no vaig fer ni un sol Top encara em vaig moure i no vaig veure el nivell massa lluny. Amb en Pol vam marxar després de veure sortir les llistes així que no vaig poder veure la finals, que van guanyar en Nacho i la Eileen, felicitats!

Classificació de la final femenina

Classificació de la final masculina

He de dir que els blocs em van semblar una passada, molt bons i amb moviments molt variats, em quedaven  una mica grans pel temps que teníem però tot i així vaig poder disfrutar mentre vaig ser allà  així que a veure si seguim progressant per passar-ho encara millor en pròximes edicions! I ara a descansar una mica  i fer la posada a punt per arribar el millor possible a Reus el cap de setmana vinent, última prova de la copa catalana de bloc d'aquest any!

Repetint a Sabadell

Sembla que últimament li he agafat afecte a la 4ta posició, doncs porto les tres últimes proves de copa catalana ( la més llunyana de corda, al juliol) quedant classificat a un passet del podi... el millor és que poc a poc vaig millorant, a veure si seguim així!

Ara bé, a Sabadell les coses no van anar com esperava, ni millor ni pitjor, sinó diferents... pel que fa a les classificatòries vaig sortir més ben escalfat que de costum però amb el cap a un altre lloc, així que no va ser una ronda massa encertada. Al primer bloc un fallo penós al primer pas em va fer caure, així que vaig haver de realitzar-lo al 2n intent, el mateix que va passar amb el 2n que vaig anar a provar. Un cop fets aquests 2 encara vaig estar aprop de fer-ne un altre però el penúltim pas em tirava un i altre cop, la veritat és que en general eren moviments molt regletosos i amb la mà esquerra que no em permet arquejar ho noto bastant, però per ara és el que hi ha. Així que passo a la final (en última posició com la setmana passada), juntament amb els osonencs ( Carlos i Pol Roca)... 

1- Àlex Granados 2- Pol Roca 3- David Belmonte

Després de caminar una mica per allà i veure alguna final d'altres categories,  anem a fer uns bocates i a mi no se m'acudeix res més que tragar a fondu just abans de competir... Després del primer pegue pillo una inflada descomunal, entre no haver escalfat perquè la zona d'aïllament estava ja tancada abans del nostre horari de finals i l'atracada que portava...bueno almenys no hi havia perill de quedar-se sense fuel però per la pròxima entre poc i massa. Al final resolc dos blocs en 3 i 2 intents respectivament i estic a punt de fer-ne un altre que m'hagués portat al podi... però bé, és el que hi ha, si t'infles en una compe en rondes de 30min estàs fora... així que mentre reposava mirava com  l'Àlex i en Pol  lluitaven pel títol, que es va decantar a favor del primer per una qüestió d'intents.

Finalitzo doncs en 4ta posició i ara a veure si aquest finde puc anar a la foixarda a apretar!!!

Carlos provant Tsunami 8b

PD: diumenge anem a Sadernes amb els bous d'hostalets, en Marc i en Pau, i en Carlos. Ells 2 es fan amb un La Generacio de l'Odi 7c+ i proven la Tsunami 8b amb en Carlos(en Pau esta a puntíssim de fer-la al 2n), jo cato el 7c+ i la Game Over 8a/+ però efectivament, estic over... així que me'n vaig a acabar el dia a un 7b que faig al 2n intent, però m'equivoco arquejant un parell de regles amb mà esquerra i aquesta setmana hauré de veure què puc fer... de moment avui repòs obligat.

Copa Catalana de Bloc '12: Alpicat

Des del campionat de catalunya fet a la Salle a l'Abril, la copa catalana de bloc va tenir una aturada fins aquest dissabte passat, data fixada per tornar a arrancar. Aquest cop la competició va tenir lloc a Alpicat, a les afores de Lleida i aprofitant l'estructura municipal, que va resultar ser prou bona per fer una competició amb blocs que em van agradar molt. 

A nivell de sensacions la veritat és que no venia massa convençut, la setmana passada al desploma't no vaig ser capaç de trobar les forces i aquesta útlima setmana d'entrenos havia estat ja millor però sense punch en moviments molt físics. Després de formalitzar inscripcions i dinar anem tota la panda a aïllarnos, a nosaltres ens toca sortir últims i sembla que en tindrem per rato... al final a quarts de cinc sortim a fer les classificatòries on la calor i un escalfament insuficient crec que van determinar la meva mala actuació. Només vaig ser capaç de fer un dels cinc blocs proposats i a l'acabament amb una petada que no sabia pas què passava, ara bé, al ser pocs participants va ser suficient per passar a la final.

Visualitzant un bloc a la final
Fotos: Núria Serra

Apretant

Així que break, bocata, relax i a aïllar-nos un altre cop, cap al vespre ens tornen a cridar i és hora de la ronda definitiva. Vaig començar millor que a l'altra ronda i després de provar el bloc més dur per veure que no podria amb ell vaig realitzar-ne un altre al primer pegue, això em va animar una mica i cap a provar el de volums a la placa que tampoc semblava massa complicat... amb en Pol vam estar caient a l'últim pas unes quantes vegades més del que seria recomanable ( jo bastantes més) per no pillar  agulletes  al tríceps, el cas és que al final vaig aconseguir encadenar-lo pocs minuts abans del tancament de la ronda. Encara vaig poder provar els altres 2 blocs però ja no hi havia temps.

Volums a la placa, world cup style

El pas que se'm va atravessar

Al final vaig quedar en 4ta posició i per molt poc fora del podi, està clar que tant l'Àlex ( que va guanyar sòlidament encadenant-ho  tot) com en Pol (2n) tenien un pinyó més però crec que en el meu cas moltes vegades és més un problema de cap i d'anar amb confiança que no de foça el que fa que no rendeixi del tot. I bé al acabar la compe vam haber de marxar ràpidament sense despedides ni podis... Des d'aquí he de felicitar a tothom que va col·laborar en l'organització i menció especial als equipadors ja que els blocs em van semblar molt bons!!! Anirem millorant, de moment ens veiem dissabte a Sabadell, i a seguir entrenant ara ja altre cop amb la uni... mare meva com ha passat de ràpid l'estiu :-o!