Open del Piri 2012, la crònica

Aquest dissabte 24 de Novembre es va celebrar una edició més de l'Open del plafó del Piri, a Vilassar de Mar, i la veritat és que s'ha de dir que cada any es un open amb molts al·licients per anar-hi, com un munt de blocs molt bons , la qualitat del menjar que ofereixen per recuperar forces entre pegue i pegue o el sorteig de material final. Aquest any, un cop més, no van decepcionar i l'open va ser tot un èxit.
 

el plafó del piri

 Vam anar allà amb en Pol en Carlos i en Xitus, i com sempre aquestes compes familiars són una bona ocasió per trobar i retrobar a tots i totes, entre els quals hi havia una bona representació dels Bous de la Salle, com ha de ser! així que ben motivats al cap de poc estàvem apretant ja de valent, tot i que algun despistat com jo s'havia deixat els pantalons, sort d'en Xitus que en portava de sobres... En Pol va ser el que va començar més tard i la veritat és que va encertar, doncs va evitar un parell d'hores més de petada. Els altres tres vam començar a provar els blocs durs gairebé sense escalfar, algun vam encadenar i molts d'altres no, però al final van sortir gairebé 5 horetes d'intents, si més no un bon entreno, i és que els blocs éren bons i bastant físics en general, tot i que variats. N'hi va haver per donar i per vendre i ningú va ser capaç de fer-los tots ( de fet a més d'un ens va costar arribar a 10, i és que puntuaven els 10 més durs que havies realitzat).

La veritat és que la última setmana havia entrenat amb bastant bones sensacions, la primera després d'un octubre i novembre on no he pogut escalar amb gaire continuïtat per falta de temps, i aquesta cita serviria per veure si em pesava el cul més del que tocava o si per contra anava descansat i físicament bé.
 



L'Àlex encadenant un dels blocs a la classificatòria

Després d'anunciar els finalistes vaig comprovar que passava a la final, que de fet era el meu objectiu ja que en aquest open no havia passat mai encara, així que a reposar l'estona que quedava i a apretar una mica més. La majoria contàvem en tenir una mica de temps per escalfar abans i al final no va ser possible, així que més d'un va entrar massa desactivat, a més d'esperar un parell de blocs/traves per la final, però ens ho vam jugar tot en una única trave d'uns 15 moviments, al igual que les noies ( 6 finalistes en masculina i 5 en femenina crec).
 

Visualitzant passos a la final i un petit vídeo d'un dels intents a la trave proposada

 

Personalment vaig entrar fred i bastant carregat de l'espatlla dreta, així que podria haver apretat més, però la veritat és que ja estava petat i sabia que no faria massa a la final, en el millor intent vaig arribar a la meitat però al segon pas dur ja estava a la colxoneta. En Pol per la seva banda va encadenar amb facilitat aparent la via assegurant-se així el primer lloc, i jo crec que vaig acabar 5è, però ja es veurà quan surtin les classificacions.

Vaig tancar la compe amb una valoració general positiva doncs vaig aconseguir aquest cop l'objectiu que tenia, però com sempre vaig quedar-me amb ganes de bastant més: A la classificatòria un munt de pegues desaprofitats em van passar factura i a la final potser podria haver fet més, però vaig entrar pensant que estava massa cansat per apretar i vigilant tota l'estona per un problema de l'espatlla que havia començat per forçar massa en un pas d'un dels blocs de la classificatòria i  no sabia si aniria a més ( afortunadament no serà res), i no vaig aconseguir motivar-me en aquesta ronda.

1- Pol 2- Àlex 3- Saül

I  diumenge vam anar a Calders, on ja es comença a respirar l'ambient fanàtic de l'hivern, després d'escalfar bé en alguna via fàcil vam posar-nos a  la Guillotina 7c amb en Carlos ( que se l'ha emportada cap a la llibreta el bouu) , jo al 2n caic a dalt de tot on ja no es pot caure (teòricament) per equivocar-me anant a pillar un canto on no tocava, i després ja no hi va haver sort. En  Marc provava amb tranquilitat la Glamour 8a+? i en Marc M. també apretava  provant vies dures. Com veieu, un altre dia sense encadenar, ara bé a diferència dels que havia tingut últimament i tot i el cansament vaig trobar-me bastant més bé sobre la roca, ara a veure si seguim així.

I bé, no voldria marxar sense agraïr un cop més als fanàtics de Vilassar el seu compromís any rere any, esperem ser-hi en moltes ocasions més!

A veure si puc escriure més a partir d'ara, que aquest any m'està costant agafar el ritme, too much work! A tope bous i boues!!!