Pages

dimarts, 27 de març del 2012

Fora de joc, recapitulant

Bé, feia dies que estava pensant si escriure o no sobre el problema que arrossego a l'espatlla ja des de fa unes quantes setmanes, suposo que anava esperant a veure si es sol·lucionava ràpidament i no hi havia de pensar més, però finalment no ha estat així, el cos mana i a vegades et fa pringar.

El cas és que ja des que vaig començar els entrenaments després de Nadal vaig començar a tenir problemes degut a una sobrecàrrega a la zona de l'hombro. Primer va ser el dret, en el qual el que em molestava més era el colze tot i que sembla ser que el problema venia també de l'espatlla, i que vaig aconseguir recuperar sense parar d'entrenar, senzillament baixant una mica el ritme,  fent reforç muscular de la zona i estirant bastant.

Anatomía de l'espatlla
No obstant, quan ja pensava que anava tot bé va venir el torn de l'espatlla esquerra, ara fa 23 dies i l'endemà de la primera prova de copa catalana de dificultat, em vaig quedar "clavat" de l'espatlla esquerra, semblava que tingués l'articulació inestable doncs a cada moviment que feia amb el braç notava que se'm movia tota la zona, com si no ho tingués al lloc que  toca. El cas és que era un problema al "manguito dels rotadors", degut a que tenia la zona molt carregada per varis factors els tendons de la zona anaven saltant.

A partir d'aquí va tocar parar del tot per intentar evitar la inflamació de la zona, doncs de tendinits ja en vaig anar servit l'any passat. Tampoc vaig aconseguir-ho i tot i que he intentat posar tot de la meva part no ha estat possible evitar un altre parón, que em talla la temporada i la possibilitat de progressar de manera continuada. De moment i com ja apunto més amunt ja fa entre 3 i 4 setmanes que no puc escalar i tot i que és possible que d'aquí a una setmana aproximadament  pugui tornar a començar també ho és que no pugui, i el que està clar és que tardaré bastants més dies a sentir-me bé físicament.

La veritat és que l'any passat un cop vaig superar la lesió definitivament vaig proposar-me "ser intel·ligent" i intentar evitar aquestes situacions. He estat bé des de l'agost-setembre fins al gener, i el gener i el febrer una mica  a "trompicons" però ho vaig treure endavant ( o endarrere depèn de com es miri...). Tot junt no fa més de mig any, no gaire diferent dels 5 mesos que vaig passar amb problemes al genoll...  Però com més temps porto sense escalar més ganes en tinc, a veure si sóc capaç de no espatllar-ho massa ràpid quan pugui tornar al ruedo.

Per ara, aquí em teniu,  explicant una mica els problemes per desfogar-me i fer una mica menys torturador el puto estudi dia sí i dia també sense l'al·licient de poder anar a entrenar al final del dia, doncs a vegades va bé mirar-se les coses amb perspectiva per relativitzar-les i descarregar-te una mica. Tant de bo no hagueu de passar per aquestes situacions, tot i que com a escalador (si és que m'hi puc considerar, està clar que per a alguns no... jeje) , sé que a vegades és difícil evitar-ho.

Ens veiem en breus, espero ;)

12 comentaris:

Marieta ha dit...

eiii!!! MOlts ànims!!!

Però quant de temps has de parar??? Bé, al menys segur que coses per estudiar no te'n falten i, el consol, és que són interessants ;)

Apa maco, cuida't molt que d'aquí no res estàs tibant ja com un bou!

Lluis Salo ha dit...

Ei Marieta, que ràpida! doncs no està clar, jo espero que amb una setmana més ho tingui apunt ja...

Interessants sí però empollar per un examen no mola gaire xD

doncs apa, cuidar-me ja ho intento, salut i escala molt!!!

MarcM ha dit...

"Flow" (flueix) :D si estàs cardat o les coses no van com esperaves, no et desanimis i mira de treure'n max. pròfit i disfrutar-ho de la millor manera.
Que no ets escalador? Per mi sí, l'escalada = autosuperació i recmpensa personal. Da igual que sigui un crashpad, una corda, un V o un 9b
A MUERTE! SAlut

TRanki ha dit...

ei fanatik! A VORE, bow, ja se que en el fons els consells del puretes son per no fer-ne cas pero si quelcom dona l fet de matxacar-se durant 31anys seguits e entendre alguna cosa sobre aixo:

cada cos es un mon i allo que altres poden fer igul nosltres no hi arribem. L escalada e un compe contra un mateix, l ritme que necessitis, no al que t imposi el ritme general. Millor escalar sempre que triomfar un temporada. Sou gent jove i tendra nivell fisic i certes imposicions i solicitcions musculars podn ser perilloses. Simplent pren-te aixo com un avis i pilla a calma. La roca roman molt mes que la resina. curat i no t atabalis amb les compes. teniu un potencial brutal, no et facis malbe i swgueix els teus ritmes!

Per altra banda tranki, el fanatisme es analgesic, antiinflamatori, i recuperador, i tena temps encara!

mlta sort bow, estudia i no deixis de trepar mntlmnt!!

Marc Sánchez ha dit...

Ostiee puteee Lluis!! Molts anims, espero que en una setmana puguis ja entrenar amb normalitat :( Ens veiem aviat!

marc giol ha dit...

Collons! recuperat ràpid!! que fara un pobre escalador com jo, sense un "Home-Canya" ben bow com tu, que em posi les cintes i em canti els passos d les vies?

Anims lluís!!!

Ferran Guerrero ha dit...

Bueno bow, que t'he de dir que no t'hagi dit infinitat de vegades, paciencia i anims, et recuperaras, com sempre, i tornaras a escalar, le lesions van be per escoltar el cos, per afluixar quant un pensa que no ho hauria de fer, per simplement pendre un repos obligat que de cap altre manera ens pendrien, jo ara surto d'un paron de 10/15 dies, rotura fibrilar, ahir va ser la segona sessió de poder entrenar una mica.

Anims i a pensar en positiu i aixi aceleraras el metabolisme.

P.D. Si t'intreresa jo vaig a un Osteopata que es un crack (a part de ser cec) fa miracles, els dimarts el tens a Vic i la resta de setmana entre Premia i BArcelona si t'interesa m'ho dius

Lluis Salo ha dit...

Moltes gràcies a tots pels ànims!!!

Marc M: estic d'acord amb el que és l'escalada, i lo del enllaç del post anava amb conya més que res, perquè em va semblar interessant el que deia, independentment de si ho comparteixes o no.

TRanki: a veure si sóc capaç de fer-te cas, crec que tens raó amb el que dius i són coses que a vegades penso però suposo que no ho aprens fins que no ho has d'aprendre per força, per dir-ho d'alguna manera.
Ojalà tinguéssim més paciència i tranquilitat jeje, a veure si poc a poc vaig aconseguint-ho

Marc S: A veure de moment intentaré no pensar gaire amb el temps de recuperació així si és amb una setmana serà de guais. Tu apreta a muerte eh!!! jaja a tope

Marc: Crec que d'aquí poc jo sí que t'hauré de demanar que em posis les cintes amb aquest ritme que portes eh jeje, vinga a muerte nano!!

Ferran: A veure si puc pensar en positiu com dius. Per lo de l'osteòpada merci, de moment intentaré amb el centre de fisio que vaig ara, si no milloro et dic alguna cosa si un cas, moltes gràcies. Tu aprofita i apreta fort amb en Pol jeje, a rebentar-ho tot!!!

Salut a tots màquinessssssss

Lola ha dit...

Un petó d'ànim al meu ESCALADOR predilecte!!! Ho estas cent molt bé i estic segura que estas a punt d'aconseguir-ho!

Bones vacances i NO ESTUDIÏS cada dia......

Lola

Lluis Salo ha dit...

Mercii espero que sí!! suposo que algun dia no estudiaré però tinc molta feina així que ja veurem...

vinga avui veniu a dinar no?¿ apa adeuuu

Núria Serra ha dit...

Hola LLuís!!
T'envió molts ànims i molta energia per a que et recuperis pronte. Ets un BOUÀS amb majúscules, com a escalador i persona, pocs estan tant motivats com tu!!!

Una abraçada ben forta! I ens veiem pronte no?¿

Lluis Salo ha dit...

Núria merci pels ànims, a veure si la setmana que ve puc passar ja pel plafó, ja veurem, en qualsevol cas ens veiem segur per l'open!!!

vinga una abraçada ;)