Ja hi tornem a ser!!! La veritat és que la uni no m'ha permès escalar massa durant la primavera, tot són etapes i a vegades s'ha de prioritzar, així que entre la falta de temps i la poca activitat no tenia gaire res per explicar aquí, però espero que això canviï a partir d'ara, així que gasss!!!
A mitjans de Maig vaig tornar a agafar la rutina que m'agrada, ja amb menys classes he pogut tornar als entrenos i ja ho necessitava, així que tot i que m'he perdut molta roca i algunes compes, el 8 de Juny vaig poder escapar-me al Campionat de Catalunya de Bloc, que es va celebrar a la Sala Ingravita d'Igualada.
La veritat és que no arribava malament de força, així que anava amb confiança però va resultar un dia dur a nivell d'escalada. A la classificatòria només vaig poder encadenar un dels cinc blocs proposats, i tot i que no vaig pensar que passés a la final va resultar que sí... i no només això sinó que el PapaBou també passava, grande Jaumet!!!
Grande Marco, Climbing lesson. Foto (c) Ingravita.cat
A la final no vaig poder fer cap Top tot i que l'últim bloc hagués pogut fer-lo d'haver-me mirat bé la presa de sortida...en fi els blocs en general bastant tècnics i de llegir adequadament. Cal apuntar que exceptuant en Marco Jubes, que va fer un recital propi d'un escalador de la seva talla, els altres competidors diria que van realitzar com a molt un Top. Veure en Marco penso que va ser molt positiu per tots, precisió 100% i modo flotando ON. Al final vaig acabar la competició 5è (6è contant en Tino Lois que no puntuava), per ser Campionat està molt bé tot i que va faltar la gran afluència d'escaladors que s'espera per una competició d'aquesta envergadura, però bé... Tot i així, un plaer la gent d'Ingravita i les seves instal·lacions una passada!!!
equipooooo
I bé canviant ja de tema aquest dissabte es va celebrar la sisena edició de la Vilabloc, una competició ja clàssica que organitzen els amics de Vilafranca!!! La veritat és que no tenia clar si anar-hi però al final vam animar-nos amb en Carlos, l'Ivan i l'Arcadi, i va resultar un encert. A les classificatòries vaig realitzar els 5 blocs proposats amb algun error més del compte, però afortunadament va ser suficient per fer finals, vaig passar tercer.
Al primer bloc de la final
A la tarda es van celebrar les finals, afortunadament a nosaltres ens va tocar tard i ja no feia tanta calor, ja que al migdia crec que vam patir tots bastant... El primer bloc tenia pinta de ser dur i no havia sentit que haguéssin fet Top abans meu, així que al realitzar-lo al primer intent em vaig motivar bastant per donar-ho tot i intentar fer-ho bé. Va resultar que els altres blocs es deixaven fer millor així que no vaig tenir masses problemes per encadenar-los al flash i assegurar-me així el primer lloc!!! Vamos!!! I el millor de la jornada, veure com la gent s'alegra per tu és molt satisfactori, una vegada més es demostra perquè aquest esport és gran, per la qualitat de les persones que l'integren. Segon el fort Edu Clotet que ja venia en "modo verano" i tercer en David Holgado mr.St Benet!
Agrair com sempre a l'organització la currada, una bona compe i molt bon ambient, amunt la gent de Vilafranca!!! Si es pot repetirem l'any vinent. Gràcies a tothom!
Aquest últim mes poc heu sabut de mi, la veritat és que he estat molts dies fora per temes universitaris, així que amb prou feines he pogut escalar uns 4 dies des que vaig tornar de setmana santa, i tots al plafó. Aquest cap de setmana, per fi, he pogut tornar a la vertical, un món que no para!
Dissabte vaig estar a l'Stand d'Edelrid-Vaude, col·laborant amb la marca, durant la TestABloc que es va dur a terme a la Sala Golem, on també es trobaven, entre d'altres, els amics de Tenaya, amb un nou model per aquest 2013 que donarà molta guerra! Sincerament penso que és una molt bona iniciativa per donar a conèixer les novetats i models més interessants de cada marca, i durant tota la jornada no va parar de passar gent, fet que demostra que va ser un event més que adequat.
A part d'estar de cara el públic vaig poder disfrutar d'un munt de blocs equipats per a la ocasió, on tothom va acabar rebentat. Tot i que no estic en forma va ser un gran dia i vaig acabar trinxat, la veritat és que ho vaig disfrutar molt i és que després de tants dies ja necessitava una bona sessió fanàtica, tot i que avui amb prou feines puc escriure a l'ordinador de les agulletes que porto a sobre. Entre d'altres van equipar un llançament d'uns 2,60m, on vaig sorprendre'm realitzant-lo després d'uns quants intents.
Edelrid-Vaude Stand
Avui he tornat a tocar roca, només al matí i al pati de sempre: Calders. Ens hem torrat com era d'esperar, i després d'alguna via d'escalfament he encadenat Cos de Crist al 2n intent, suposat 7b+ tot i que m'ha semblat bastant més fàcil. En Carlos ha estat apunt de fer la Delicatessen 7c+ però no hi ha hagut sort. A Calders, llevat d'algunes excepcions, a partir del 7c s'ha d'apretar molt per encadenar, i això mola!
A partir d'aquesta setmana tornaré a la rutina dels entrenos amb plafó nou als Bous de la Salle. Ja fa dies que ho esperava amb candeletes, senzillament perquè necessito canya, cansament i agulletes un altre cop. Quan t'acostumes a entrenar el teu cap ja no para més, si no fas esport poc a poc et vas apagant fins que passes els dies com una màquina i això no pot ser. So, mind to motion! ( i això era el nom d'algun 8b+ o 8c de bloc?). I sumat, un últim mes a la facultat on s'haurà d'anar al 100%, així que venen uns dies de no parar! A tope bous!!!
I aquest divendres Hyknusa amb James Pearson i Caro Ciavaldini
Doncs sí, en aquest any on s'ha assolit definitivament el primer 9a a vista mundial, arriba també la novena edició de l'Open Bloc dels Bous de la Salle. Se celebrarà el 24 i 25 d'Abril (dimecres i dijous vinents) a les instal·lacions de sempre (La Salle Sport&Fitness).
Simplement insistir que és una macrotrobada d'escaladors d'arreu, hi hauran blocs per tothom i per TOTS els nivells, així que no hi ha excusa...2 dies d'Open per deixar-vos les puntes dels dits i fer cruixir els músculs...tot amb molt bona companyia, música i la il·lusió de sempre.
Aquest proper cap de setmana es celebrarà al rocòdrom Joan Colet de Vic la segona edició d'aquesta prova que va arrancar el passat 2012.
La cita tindrà lloc dissabte dia 6 d'Abril, i la competició serà format open i dividit per categories: Al matí hi haurà un munt de vies equipades de tots els nivells perquè tothom pugui escalar, i a la tarda se celebraran les finals de les diverses categories.
La competició, organitzada per la unió excursionista Vic, comptarà amb la presència de Ramón Julian com a equipador, juntament amb altres amics com els germans Redorta o l'Ignasi Miralpeix, entre molts d'altres que intentaran fer passar una bona estona a tots els assistents. El rocòdrom comptarà amb una renovació total de preses per la ocasió, així que no us ho podeu perdre!!!
Ens veiem allà fanàtics! més info i inscripcions a www.unioexcursionistavic.org
Segurament la majoria dels que passeu per aquí ja l'haureu vist a hores d'ara, però bé, no podia deixar passar l'oportunitat de fer-me veure una miqueta més...sobretot si és sota l'òptica dels NamussFilms. En Jon i en Gerard no només van captar i ajuntar un conjunt de bones imatges i plans, sinó que han aconseguit transmetre les impressions, objectius i mentalitat d'una persona (en aquest cas un servidor molt afortunat) en un sol video de poc més de 6 minuts i amb pocs dies de gravació. Per mi va ser una sort poder col·laborar en aquest projecte i a dia d'avui encara em sorprenc del resultat. Així doncs, he de donar les gràcies a en Jaume per idear el projecte, i també a Vèrtic i les marques col·laboradores (Edelrid-Vaude, Tenaya i Gárgola) per la part que els toca, un plaer!
En aquest cas no es tracta ni d'un gran escalador, ni d'un personatge famós ni de res extraordinari, així que penso que encara té més mérit treure algo productiu ( Imagineu les vegades que han hagut de tallar el vídeo i reajuntar-lo perquè no es veiés com m'anava agafant a cada cinta per no caure...jeje). En el meu cas mai havia grabat un vídeo d'aquestes característiques i és un "curro", la veritat és que amb els companys de NamussFilms tot es va fer molt fàcil i va anar rodat. Merci cracks!!!
El vídeo també està al youtube (canal de Vèrtic)
SETMANA SANTA 2013: CRÒNICA
Després de sol·lucionar un petit problema al turmell, que no m'ha permès fer bloc, al final he pogut escalar més del que em pensava i hem passat uns dies molt fanàtics. Motivats!!!
Aquesta setmana santa arrancàvem forts amb un parell de primers dies a Margalef, allà l'objetciu que portava al cap era provar la Photoshot 8b, però va resultar que estava molla així que el primer dia el vaig dedicar a provar la Zona 30, del mateix grau però més bloquera, tècnica i de dits. Tot i que el primer intent va ser bastant prometedor i vaig resoldre els passos ràpid (en una via de 15 moviments, en principi la força per fer els passos és el que hauria de marcar si la pots fer o no) en el segon vaig veure que em costaria bastant encadenar-la doncs els peus són bastant fins i bàsicament em volaven massa. Al 3r intent podia fer-la fins a dalt amb una parada, però d'aquí a encadenar faltava molt perquè arribava petat a la secció dura on bàsicament s'ha d'arribar nou.
Zona 30
El segon dia vaig donar-li un altre intent i vaig decidir que la deixava, aquest va ser bastant pitjor que el primer dia, així que van canviar les prioritats per els dies que escalés de setmana santa. A rodar que fa falta. Vaig encadenar la Voladerum 7c amb en Carlos, i em va faltar el bloc de dalt per fer la Devora-Cordes 8a, que va tatxar en Marc, bé bouu. La Francis s'emportava la Tsunami 7c i en Pol ja us ho explicarà al seu blog, en breus, la veritat és que no ha parat d'encadenar.
Carlos sending Voladerum
Després d'un dia de descans i un de pluja on em vaig arrossegar a la Cova de l'Ocell (sector brutal per cert, llàstima que tot és duríssim) a mitjans de setmana vam posar direcció Siurana. Allà ens trobem amb molts amics, bous i boues, i sí vaig tenir sort amb la Ya os vale 7c, (al 2n), que també feia en Carlos després d'algun renec, i posteriorment amb Bistec de Bíceps 7b+ (flash). Al dia següent a Calders vaig apuntar-me la Terra de Mordor 7c+ al segon, i és que amb bon tacte canvia molt (En Carlos també va encadenar, fàcil). En Marc i en Guillem Colell van tatxar Bàlrog 8a.
Dissabte a Siurana ens vam arrossegar un altre cop, em va faltar un pas per encadenar un 7c+ al Campi qui Pugui però no va haver-hi sort. Entremig vam poder observar en Fèlix N. i l'A. Megos, el primer en un pegue "al estilo caiman" a A Muerte 9a. Ritme frenètic i precisió de peus 100%, dinamisme a tope, la veritat és que veus un pegue així i vénen ganes d'escalar a aquest nivell, llàstima que no tothom pugui. En Megos va flotar per alguna de les veïnes, en el seu cas és veritablement la tècnica el que impressiona, fer passos de 8c o 9a en plaques tècniques de Siurana sense desenganxar-se ni un cm de la paret i sense esforç aparent, això només ho he vist en el seu cas, i no crec que molta gent hagi vist més vídeos d'escalada que jo. Surreal. És increïble un "esport" on en certs tipus de moviments no existeixi pràcticament diferència entre un escalador de primer nivell com ells i un altre que ha d'apretar a tope per fer un 8a, i en canvi els veus a la roca i no hi ha color, n'hi ha uns que juguen en una divisió molt diferent.
El Laboratori
Observant escaladors així t'adones que el que realment marca la diferència és l'habilitat innata per moure's en el medi vertical, la capacitat i el bagatge gestual per fer moviments gastant poca energia, això és el que classifica els escaladors en els diferents nivells i no la força absoluta o relativa, una cosa que costa bastant d'entendre, sobretot als inicis. El que marca el nostre límit no és la força necessària per realitzar un moviment determinat, sinó l'habilitat per poder-lo fer sense esforçar-te, que no és més que un conjunt d'altres factors com el coco i la psicologia, la flexibilitat, sistema neurotransmissor, etc. La Rambla al 2n pegue, pero esto que es? se nos va de las manos o k ase?
Pol - Kurfil
Deixant-nos ja de reflexions, diumenge vam passar per la Falsia en una escapadeta al matí, allà vaig encadenar al 3r intent los Finos 7c+, un bloc de 6 moviments que podria haver realitzat al flash si no m'hagués equivocat de presa o al segon, però em va patinar un peu. Potser és facileta pel grau però molt bona. En Guillem C. encadenava una mica abans la veïna Ments Trencades 8a, tothom està fortíssim, per no parlar d'en Roger Jiménez o l'Héctor, un parell de màquines de la nova generació que pugen a tope!!!!
I bé, a partir d'aquí arrenquem l'Abril, un mes complicat doncs em ve molta feina a sobre i no sé quan ni com podré escalar o entrenar, però bé, seguimos! Almenys tindrem l'Openbloc de la Salle per disfrutar! Bona primavera a tots i totes ;-)
I aquestes del cap de setmana passat, primer a la Sala Golem, segona prova del circuit de Copa Catalana de Dificultat:
Primera Via classificatòria, fotos Quim Hernández/FEEC
Segona classificatòria
A la final, abans de fer el pas al revés i caure
Diumenge a Calders ( En Marc Giol pot fer de Pete mentre encadena 8ens varis...)
De regal, el primer video de l'equip de competició, realitzat pels amics de NamussFilms, un plaer treballar amb ells! Us deixo amb la Marieta Cartró, disfruteu ;-)
Doncs sí, aquests dies que es pot modo climbing a tope, a veure si poc a poc ens anem adaptant, i és que s'ha d'aprofitar el bon temps i els findes per fer tants metres com es pugui i anar transferint els entrenaments.
Aquest dissabte hi havia la segona prova de la copa catalana d'escalada de dificultat, aquest cop a la Sala Golem. Després de menjar verdura el dia anterior per sopar, tal i com em van recomanar alguns amics, la cosa havia d'anar com un rellotge suís, però la veritat és que encara no li acabo de veure la relació clara a la reacció Verdura--(H2O)-->Encadene, doncs només es va complir en un 33,3% periòdic de les vies de competició de dissabte. I doncs, potser les mongetes no eren prou fresques?
A la primera classificatòria, preses blaves
Bromes apart, la veritat és que a les classificatòries vaig tenir bones sensacions i em vaig classificar per a la final. La primera via que vam fer era curta i més aviat tècnica, i potser una mica bloquera i tot, era qüestió de pujar tranquil i sense cometre errors de visualització, vaig aconseguir fer Top. La segona era més resistent, passos sobre regletes positives i d'escalar a ritme. Físicament em vaig sentir molt bé en aquesta via, però quan anava a xapar la 4ta o 5a cinta, a la meitat, em va patinar la presa de les mans i em vaig trobar a terra. Mala sort.
Segona classificatòria, anava de roses
Al vespre, a la final vaig sortir una mica més nerviós, i a la meitat del sostre, sincerament anant ja una mica inflat, vaig llegir malament un pas i una volada de peus em va deixar sense opcions de lluitar la via, quedant en 5ena posició final. Les bones sensacions del matí es van transformar en un sabor agredolç per una actuació molt millorable a la final, però les compes són així.
A nivell de podis en Pau Jover va donar la sorpresa proclamant-se campió de la prova, tot i que ja des de Sabadell es veia que anava molt fort, segon en Pol Roca que no va poder donar el 100% a la final i tercer en David Belmonte. En noies la Francis tornava a pujar a l'esgraó més alt, encadenant tot. Vaia resis...
Podi masculí. Fotos Arcadi Romero
I avui diumenge, alguns més adormits que d'altres, hem anat una bona colla a Calders, allà m'he fet amb la Uruk-Hai en un bon pegue ràpid i efectiu, i seguidament en Carlos encadenava la veïna Trinqueles amb modo floting ON. En Pol per la seva banda es feia amb un 8a del que no recordo el nom al 2n pegue i posteriorment amb el Vicari, 8a+ amb un pas exagerat a bloc, del mateix grau diria que la Glamour , que se l'ha apuntat a la llibreta en Marc Giol, bous!!!
Aquesta és la data escollida pel 9è Open de Bloc dels Bous de la Salle, en un any on costa més que mai tirar endavant els projectes, els Bous no s'han fet enrere i se n'està preparant una de ben grossa. Com ja comentava al títol, un altra any passa, la situació i interessos canvien, però si hi havia una cosa clara és que tots teníem ganes d'OpenBloc. Així que som-hi!
L'objectiu és el de sempre, donar a conèixer aquest esport, promocionar-lo tant com es pugui i apropar-lo per igual per tothom, sigui quin sigui el seu nivell d'escalada. Personalment serà el segon any que tinc el privilegi de poder equipar-hi un bloc, allà estaré juntament amb molts altres escaladors vinguts de tot arreu i de les esferes més diverses per intentar crear una línia que ajudi a passar una bona estona a la gent. Si hi ha una cosa que puc afirmar és que, com sempre, hi haurà blocs de tot tipus i per tots els interessos, així que ja podeu començar a entrenar si no ho heu fet encara, perquè no us els acabareu!
Des del meu racó desitjo que vingueu quants més millor i que us ho passeu molt bé, tots els que col·laborem en el projecte d'alguna manera o altra intetnarem posar-hi el millor! I no puc marxar sense agrair al Jaume (PapaBou) les energies que posa en aquest esdeveniment. A tope!
L'any passat l'assistència de participants va apropar-se als 1000, podrem superar-ho? Jo crec que SÍ!!!
Bé com ja vaig comentar un dels propòsits per aquest 2013 és progressar escalant en roca, això vol dir escalar molts metres i de tot, la veritat és que aquest finde m'hi he posat amb ganes i a veure si puc anar sortint regularment, o almenys tant com ens deixin.
El dissabte vam arrancar un projecte molt interessant amb Mapi Films juntament amb altres escaladors i amics, encara que durant la setmana el temps no havia estat massa favorable al final dissabte feia sol i es podia escalar, una altra cosa és que el tacte fós bo o no, però el que està clar és que si estàs fort encadenes i si no... Es va decidir anar a Can Boquet, allà ens trobem una bona colla de fanàtics i ens vam estar curtint les puntes dels dits fins que es va fer fosc. Personalment vaig provar de tot, blocs durs i fàcils, desplomats i plaques i la conclusió és que blocar en roca és una assignatura pendent, llàstima que la pell em duri 4 pegues i prou...entre la corda i el bloc no sé pas si tindré temps de seguir amb la uni eh companys...je je je.
Avui diumenge amb 8 de les 10 puntes al rojo vivo hem decidit anar a fer pila, no sigui cas que li perdem el ritme a la corda. Allà he anat a per una viallarga, llarga, llargaaaaa la famosa Uruk-Hai de Calders, a la qual li havia donat un intent feia molt de temps on no vaig acabar ni el sostre. La he montat per escalfar i al segon pegue he caigut als plans de dalt anant amb els colzes a cuenca, en un pegue de 20 minuts ja que m'he passat reposant...Al següent he pujat corrent i m'he parat només una mica al repòs de dalt, he sortit nou però als plans no recordava la seqüència i mentre anava fent passos endavant i enrere a la trave cap a l'esquerra (abans d'agafar la fisura i fer l'últim pas dur) se m'han obert les ales i he tornat a caure. Joder.
-Carlos: Tio que fas si anaves bé ara!
-JO: (pensant si cridar, resignar-me o pensar en positiu "ja caus a dalt")
- Bueno a la pròxima
- No em puc desfer ni el nus, si es tot barra pfff
- Això ho hauríem de fer per escalfar i sense petar-nos
En Carlos per la seva banda ha estat apunt d'encadenar la veïna Trinqueles 8a, però tampoc era el dia avui.
Bé, últimament sembla que s'hagin d'alinear els estels per encadenar algo, lo de constancia + motivación = reunión no va pas igual per tothom. Us deixo un video que vam fer aquesta setmana al Plafó dels Bous, almenys als llistons encara encadeno de tant en tant.
Ara feia dies que no escrivia res, la veritat és que no he anat sobrat ni de temps ni de coses per explicar. L'any va començar amb exàmens així que poc vaig sortir a roca al gener, el més destacable un dia al Cargolaire (Calders) on vaig encadenar Okupa, teòric 8a tot i que potser és millor deixar-lo de 7c+, ja s'anirà assentant en el grau que li toqui amb el temps.
A mitjans de gener vaig assistir al Sanhibloc sèrie 3, l'open més bloquero de la comarca d'Osona on sempre hi ha molt bon ambient, allà tot i arribar tard no vaig tenir problemes per entrar a la final però estava costipat i cansat i la veritat és que no vaig estar a tope, tot i així finals bastant igualades, la victòria va ser una vegada més pel bou amb l'avantbraç més fort de...el món? mr. Marc Muñoz
També al Gener hem començat a rebre el material que ens proporcionen les marques col·laboradores amb l'equip per aquest 2013, la veritat és que de moment molt content amb tot, un luxe, a mesura que ho vagi utilitzant ja faré reviews del més destacable.
Després de dos matins més al Cargolaire, on em vaig dedicar en un a la Acció Calders, dos pegues que em van servir per deixar-la bé i amb bones sensacions, i el següent a la AK-47 8a/+?, aquest la setmana passada i la veritat és que no sé que pensar, doncs el tacte era molt dolent i el pas clau del pla romo al bidit només em va sortir un cop i em van marxar els peus d'una manera, que si hagués vingut encadenant des de baix, encara m'estarien buscant al camp de darrere del sector, s'han de control·lar més aquestes portes.
La Marieta a la final...després vindria la superfinal
Visualitzant la final
Finalment ahir arrancàvem el circuit de competicions de copa catalana per aquest 2012, primera prova a la Panxa del Bou. Arribava bé de forma, la veritat és que la última setmana entrenant les sensacions havien estat bones i sense problemes de cap tipus, així que podia passar de tot. La primera via de la classificatòria era una placa de 5 xapes, equilibri en presa incòmoda i no permetia gaires errors, la veritat és que vaig pujar molt bé fins a l'últim pas, on després de dubtar vaig anar a mitges a la presa del Top i només vaig tocar-la. La segona via m'havia d'anar millor, desplom i física, tot i així la primera part era bastant tècnica i vaig pujar una mica tens, com que sabia que només eren 5 minuts per via no vaig parar a reposar i al fer el canvi del sostre a la placa desplomada, en un volum, no anava bé i no vaig tenir confiança per xapar la següent i tirar, així que després d'intentar desgrimpar i petar-me més es va acabar el meu intent.
David Belmonte (fotos de la final)
David Camprubí
Àlex Granados
Pol Roca
No vaig passar a la final i ben merescut que ho tenia, guanyava en Pol Roca encadenant la via proposada, 2n l'Àlex que també ho va fer però no havia fet Top a la segona classificatòria, i tercer en José E. Agustí. Pel que fa a les noies, primera la Francis, una noia de l'escola dels Arepa (pel que sembla tots són uns màquines escalant!!! ) a la que no li va faltar molt per encadenar la final d'absoluta masculina i es va endur una merescuda ovació. Segona la Marieta que sempre ronda pels podis, i tercera la Marina Valencia.
Respecte l'any passat portava els nervis molt millor a l'hora de competir, per ser dificultat vaig pujar bastant tranquil i relativament motivat, tot i així el que falta millorar és l'aspecte de lluitar al 100% en les compes, crec que tinc físic per donar bastant més però de moment no sóc capaç d'exprimir-me suficient.
Arribat el moment, el que toca introduïr a partir d'ara són vies de resistència llarga i continuïtat quan surti a fer esportiva, de les que li toca al cap esforçar-se i aguantar, el bloc és físic però la corda és cap, d'això cada cop n'estic més convençut, i més després de caure 2 cops sense anar inflat al pas dur de la Delicatessen 7c+ a Calders avui al matí, tot i que aquesta escola del Bages va una mica a part. A veure si el proper dia sóc capaç de posar-me a la Uruk...30 metracos inacabables...
