Edelrid Eagle 9.8mm rope review

Aquesta corda és la que he estat utilitzant aquest any,  al menys durant els períodes que no he estat lesionat, que si bé no han estat masses dies, si que m'han permès posar la corda sota situacions de més fred, calor, pols, pluja, caigudes, etc. El report el  tenia preparat des de feia algun dia, avui he acabat d'enllestir algun detall i a continuació us faré una petita valoració del que he pogut observar.

Edelrid Eagle 9.8mmx70m

El diàmetre de 9.8mm resulta molt còmode per fer passar la corda per qualsevol assegurador, mantenint una mida prou gran per quedar bloquejada de la majoria de dispositius, i amb un pes ( 63 g/m) que resulta còmode tant per aixecar la corda quan es porten molts metres escalats, com per transportar-la en aproximacions a vies de caire més alpí.

La còrda, òbviament, és per fer servir en simple i per vies esportives, això si, no hi ha cap problema per encordar-vos amb ella en una via de varis llargs doncs com ja he dit abans el pes no és cap problema. Per si fos poc, ve amb el tractament Pro Shield per fer-la més resistent a condicions que desgastarien ràpid la corda, com la pols, o bé en situacions de pluja i neu, i amb el Thermo Shield que permet un maneig excel·lent fent la funda més robusta amb un 0% de lliscament de la funda.

La Eagle 9.8mm juntament amb altre part del material Edelrid-Vaude

Personalment estic molt content d'ella, si bé és cert que no la he utilitzat durant massa temps m'ha anat molt be en tot tipus de situacions. Estic especialment satisfet del dinamisme alhora d'aturar caigudes, doncs la força d'impacte és molt baixa i atura el vol de l'escalador més suaument que altres cordes que havia tingut, però quan s'ha de treballar una via i et penges d'alguna assegurança el xiclet no t'impedeix quedar a l'altura que vulguis, cosa que sí que passa amb altres cordes dinàmiques. Per últim, la maniobrabilitat quan s'ha de xapar o assegurar és molt bona, quedant al punt mig entre massa rígida i massa flexible, i el fet que la funda no llisqui ajuda molt per evitar possibles enredades.

Si dubteu de quina corda triar per fer esportiva, aquesta és una opció que us recomanaria que consideréssiu, i ja sabeu, ara no hi ha excusa per no volar!!!

La corda està disponible en varis colors, i 60, 70 i 80m de longitud. Aquí la taula d'aspectes tècnics:

Diameter (mm) Rope type Weight (g/m) Sheath proportion (%) Number of falls Impact force (kN) Dynamic elongation (%) Static elongation (%) Sheath slippage (mm)	9,8 1 63 34 7 9,4 28 7,6 0

Plafó i vídeos

Com ja us vaig explicar en el post anterior la cosa es va torçar una mica quan ja començava a anar bé, així que vaig estar una altra setmana de parón i el dilluns passat vaig tornar a arrancar. De moment aquesta setmana de readaptació ha anat prou bé, encara tinc molèsties però per ara són normals, així que per ara l'objectiu principal és treballar adequadament el físic i poc a poc anar augmentant el volum de moviments per tornar a agafar rodatge.

Les marques que ens apoien en el projecte d'equip dels bous s'estan portant molt bé...  ja us aniré passant els reviews d'aquestes i moltes altres meravelles ;-)

El plafó és el millor per aquests casos, pots regular al teu gust la intensitat, tipus de moviments i preses i treballar exercicis més específics, a part de que necessites menys temps per fer el mateix que treballaries a roca, i és que amb el final de curs a la uni de moment no puc dedicar ni un sol dia sencer a escalar, així que en aquestes setmanes que vénen poca roca tocaré, però per ara tampoc és el que m'interessa.

Si tot va adequadament en un mes hauria de començar a notar-me ja bé físicament, però tampoc penso a llarg plaç perquè de moment en el que va d'any no he pogut encadenar gaires setmanes d'entreno planificat.  I de mentres, algun dia que hi ha algo de temps, anar seguint les competicions importants del panorama nacional i internacional i fins i tot algun vídeo. Avui a la última prova d'escalada de dificultat de la copa d'espanya, que s'ha pogut seguir en directe per internet, cosa que em sembla una molt bona iniciativa, en Ramón Julián ha revalidat el títol i la Berta Martín també. Felicitats als dos, i també a tothom que ha participat. Us deixo amb les classificacions de les finals, i algun video que he anat veient aquests dies. A apretar que ve l'estiu!

Classificacions i presentació dels i les finalistes, entre les quals hi havia la Marieta dels Bous, que no para!!!
 Fotos propietat de Top30

I aquí van uns quants vídeos

Assaig i error

" Humans are the only animals that commit the same mistake twice"

El cap de setmana passat vaig pensar que ja estava recuperat, doncs havia pogut entrenar amb normalitat tota la setmana i sense notar cap tipus de molèstia, així que el dissabte ben il·lusionat vaig anar cap a l'Open de la Sala Golem  a disfrutar d'un dia amb bon ambient i, que a més, em serviria com a entreno.

Provant un bloc, fotos (c) Albert Guerero

Al cap de poca estona em va començar a molestar l'hombro a la zona del tendó supraespinós, i tot i que vaig seguir fent blocs i estirant, després de la parada per dinar la molèstia ja indicava que era recomanable parar. La veritat és que les sensacions no havien estat gaire bones en tot el dia i físicament tampoc estava a un nivell acceptable, així que vaig marxar poc després amb l'objectiu d'estirar bé i posar gel a la zona per evitar la inflamació en la mesura de lo possible.

El dilluns cap al fisio, on em comenten que bàsicament és una inflamació del tendó degut a la tornada a la activitat, al no estar prou preparat per fer-ho. Sempre el mateix, no aprenem ni a la de 3, i això que aquest cop pensava que havia anat molt progressiu i poc a poc... però tampoc ha servit.

Durant aquests dies he estat pensant bastant sobre els errors a l'hora de tornar a la activitat. En primer lloc les ganes de fer-ho bé van determinar que fés un treball compensatori potser massa exagerat per la fase en la que estava ( sí, estar carregat és la meva tònica habitual, entreni dur o no, i dia sí i dia també), juntament amb un augment del volum d'entreno poc adequat i un escalfament pèssim el dia de l'Open. Analitzar amb una mica de paciència no és massa complicat, saber exactament com has de fer-ho a la pròxima per seguir adequadament  bastant més, i és que hi ha gent que encara que intentem posar-hi tot de la nostra part, a vegades no hi ha manera.

Aquest cop sembla que la parada d'entrenos "només" serà d'una setmana, i ara el plantejament serà diferent amb l'objectiu de fer els mínims errors possibles en la planificació. Aquest any no hi ha manera d'encadenar unes quantes setmanes seguides d'entreno, i així és impossible fer res bé,  tanmateix  de ganes i motivació n'anem a full service. I que no pari, que sóm BOUS!

"...la regla decisiva es la voluntad incondicional de poner en juego todas las fuerzas disponibles, incluso a pesar del dolor o cualquier otra condición que suponga un obstáculo... He vuelto a ver claro que únicamente la actitud y la voluntad de resolver un problema son la medida de todas las cosas..."    WoGu

Entrenant!

Ja hi tornem a ser. Mal a la pell, cansament, son, entreno i alegria són les sensacions que poc a poc vaig recuperant després de la tornada al plafó i a la roca. La setmana passada vaig començar amb la base i el físic aplicat altre cop, de moment continuïtat per unes setmanes que és el que em toca doncs ara mateix tinc una pila amb la que no es pot anar pel món... Així doncs, ara aniré fent una progressió de volum amb els entrenos en la qual espero regular bé la intensitat per no passar-me de la ratlla i obtenir un feedback positiu.

Aquest cap de setmana ha tocat mixte, i per dissabte, si la setmana passada vam fer una visita als amics de la Golem, aquest cop tocava anar a veure Ingravita, el nou rocòdrom que s'han currat a Igualada. La veritat és que una altra bona instal·lació per entrenar, amb molt recorregut i vies molt bones. Allà em vaig dedicar a rodar sobretot en vies fàcils (sisens varis) i vaig donar-li un pegue a un parell de vies que rondaven el 7b, on vaig veure la falta de resis, però podria haver estat pitjor.

Ingràvita

Avui diumenge hem anat  a Calders amb en Marc Giol i en Carlos, després de repetir alguna via fàcil al principi, he aprofitat per fer-me amb Ludòpata 7b+, que havia probat en els meus inicis a l'escola del Bages. Li he donat un primer pegue horrible i on més aviat semblava que estigués a un vuitè difícil, fent-ho tot al revés i saltant-me moltes preses, i quedant mort la veritat, i després de recuperar durant una estona m'he tranquilitzat i he anat pujant fins a la cadena, no sense agafar una petada monumental, per ser-vos sincer. En Carlos per la seva banda la ha fet al primer pegue tot i estar rebentat dels entrenos, i és que el tema repòs encara no el controla gaire, coses del fanatisme, i en Marc, com que tenia tot el dia, s'ho ha pres amb més calma i quan hem marxat encara estava escalfant.

A reveure, seguiré informant de com passem el temps lliure per aquí. 

Lluís Saló, Els Bous de la Salle, Barcelona.

I no deixeu de veure aquest vídeo, copa del món de Bloc a Viena la setmana passada:

I el finde que ve, si tot va adequadament, cap a la Golem un altre cop a l'Open de Bloc!

Edelrid Loopo Harness Review

Hola bous!

Avui m'agradaria parlar-vos una mica d'aquest arnés  que és el que més he utilitzat últimament, la veritat és que podria acabar ràpidament dient que m'ha anat perfecte i el tornaria a escollir sens dubte però intentaré ser més clar i concret, que segur que us ajudarà més, no? jeje

Edelrid Loopo

Edelrid el presenta com un arnès ultralleuger destinat a la competició, i aquests són els seus trets més distintius. Com podeu veure a la imatge, s'ha suprimit tot el que pugui ser innecessari per reduir el pes al mínim. A nivell de característiques, té 2 porta-material en comptes dels 4 que porten la majoria, no presenta anell ventral i l'ajust dels camals és per elàstic, comú en els arnesos d'esportiva. L'ajust a la cintura és per una cinta centrada que no deixa massa joc, per això hi han disponibles 5 talles (XS-S-M-L-XL).

Competint amb el Loopo (c) Manolo Murillo

Jo l'he utilitzat tant per competició com per esportiva, i la veritat és que n'estic molt content. És un arnés que no t'adones que el portes posat, tant per comoditat com pel seu pes ínfim. Els 2 portamaterial resulten més que suficients per esportiva i l'anell ventral no el trobes ni a faltar, les 2 anelles per fer el nus d'unió a la corda és lateral en comptes de vertical, cosa que el fa més pràctic, i és prou gran per poder fer reunions a l'hora de despenjar-nos, en cas que sigui necessari. 

Si bé es cert que per via llarga i estar moltes hores penjat no és la millor opció, personalment el recomano per qualsevol escalada de caire esportiu, i evidentment per competició, doncs té un ajust molt ràpid i fàcil i només pesa 265g...  el no afegir pes ajuda a l'hora d'encadenar! :) 

Pàgina oficial: Loopo Harness a Edelrid.de

Així que ja sabeu, si voleu un arnés senzill, pràctic i lleuger, és una molt bona opció a tenir en compte. Feliços encadenes!!!

Campionat de Catalunya d'escalada en bloc 2012: La Salle BCN

Per posar punt i final a una de les setmanes més fanàtiques de l'any i dins el marc del 8è Open Bloc dels Bous de la Salle, aquest cap de setmana es va disputar el campionat de catalunya de bloc ( i universitari) a les instal·lacions de la Salle a la ciutat comtal.

Aquesta competició tenia varis al·licients, com per exemple la nova estructura de la feec, que ja havíem pogut veure durant el dimecres i dijous a l'Open, o el fet de ser campionat i, a més, universitari. Així que ja tenia decidit que per poc que pogués hi aniria, i encara que tot just feia un parell de setmanes que havia tornat a arrencar i havent escalat poquíssim, tenia ganes d'anar-hi i veure què passava.

L'Àlex Hernandez a la final sub-18

Carlos  Catari  - final

Així que lo de sempre, ens llevem tranquil·lament i després d'uns quants exercicis de compensació i una sessió suau d'estiraments cap a Barcelona. Igual que l'any passat, el dia no era el millor, però al migdia aguantava i les ganes dels equipadors, organitzadors i competidors eren moltes, així que ningú va dubtar alhora de tirar endavant la competició. Formalitzem inscripcions i cap a escalfar després de menjar una mica gentilesa de l'organització, aquest cop es faran dos grups a absoluta doncs som molts competidors, això rutlla! 

Van sortint les categories femenines, sub-18 i veterans i llavors ens toca, just abans ja ens avisen que el temps no promet gaire i que es pot posar a ploure en qualsevol moment, però aquí ningú s'acobarda, sortim a per totes! A la classificatòria 5 blocs per a la ocasió, equipats per cracks com en Fèlix, l'Helena o en Marco entre d'altres. Arrenco ràpid i amb ganes i després de 2 pegues infructuosos a un bloc em canvio i en faig un altre al primer intent, sorprenent-me de quedar-me del lance doncs pensava que anava a la colxoneta de cap. Just baixar d'aquest ja vaig inflat i veig a venir que no podré lluitar massa, però bé, no problem. Em moc a un de regles amb un pas marcat d'un bloqueig a un bidit, aquí com que no tinc força per bloquejar de canto petit he d'anar completament dinàmic i fallo suficients cops com per quedar-me a zero. Per mi s'ha acabat la competició, però no passa res, l'hombro me l'he notat millor així que a mirar endavant i a entrenar, que per passar a finals s'havien de fer tots al flash o com a molt un amb dos intents!!!  en Pol Roca per exemple va acabar gairebé com jo tot i haver entrat 25minuts més tard, vaia capacitat per flotar que tenen alguns, madre mia! A finals, a part d'en Pol,  l'Alex Paz, en Carlos Catari, l'Àlex , en Gerard Rull i l'Edu. Espectacle assegurat.

Al primer bloc que vaig provar (c) Núria Serra

Al bloc que vaig encadenar (c) Els Bous de la Salle

Fent TOP (c) Núria Serra

Després d'acabar les classificatòries encara tinc temps de passar pel gimnàs de les instal·lacions i acabar el treball del dia, estirar i pillar lloc per veure les finals. Per part dels Bous tant la Marieta com la Núria estan a la final, molt bé!!! i no només això, sinó que la primera aconseguirà la primera posició i el Campionat de Catalunya, i també l'Universitari. Felicitats! També són interessants les finals de sub-18, tant de nois com noies, on es pot veure com progressa el nivell de la cantera catalana.

I bé, per acabar la final d'absoluta masculina... però semblava que a la meteo no li venia de gust que es pogués fer, així que tant bon punt va començar es va posar a ploure, i cada cop una mica més, i una mica més, i més... fins que als 20' es va haver de suspendre per pluja torrencial. Una llàstima perquè prometia ser un gran tancament de la jornada.

Al final l'Edu es proclama campió , seguit per en Carlos Catari i en Pol.

I per tancar la jornada, entrega de premis, on vaig tenir la sort de poder pujar al podi i tot, com a 3er de catalunya universitari, darrere en Marc Muñoz i en Marc Sanchez, que guanya per segon any, felicitats màquina! A la classificació absoluta no  sé quan vaig quedar exactament, però diria que al voltant del 14 o així. I encara vam tenir temps per disfrutar d'un sorteig de material on molta gent va tenir el seu premi.

Podi absoluta femenina (c) Els Bous de la Salle

Podi absoluta masculina (c) Els Bous de la Salle

 

Podi universitaris (c) Els Bous de la Salle

Des d'aquí només em queda donar les gràcies a tothom que ha col·laborat per fer possible aquesta competició i tota la setmana de l'Open, som molts els que gaudim de la feina que fan bones persones desinteressadament i amb moltes ganes. A tots ells, gràcies! I fer una menció al nostre gran bou, en Jaume, perquè s'ha superat un any més, cosa que no era fàcil després de deixar el pavelló tant alt l'any passat. Gas bou!!!

I jo torno als entrenaments aquesta setmana, continuïtat i físic, i a  recuperar la forma mica en mica. Aquí us deixo el report de la copa del món de bloc a log-dragomer (SLO) , la setmana passada. Van guanyar en Rustam Gelmanov i la Mina Markovic. A veure si veient el video s'enganxa algo, qui sap...

Millors sensacions... tot apunt per la setmana dels Bous!!!

Demà comença l'Open Bloc 2012 by Els Bous de la Salle, aquest any amb tantes ganes com sempre esperem aquest event que no deixarà a ningú indiferent... I si no, veniu a comprovar-ho!

Per la meva banda òbviament m'agradaria estar "en forma" per poder afrontar especialment el Campionat de Catalunya de Bloc, que a més és l'Universitari també, però si no pot ser no pot ser, el que compta és que cada dia em vaig sentint millor i cada cop em trobo més bé en el pla vertical, tot i que només he escalat 3 dies, però bueno, poc a poc.

A nivell de físic general ja farà dues setmanes que he començat a treballar, al principi molt poc i fent una progressió sense risc, per anomenar-la d'una manera. Aquesta setmana acabarà de ser la prova de foc per veure si hem superat el tema i a partir de la que ve, pista i a fer callo al plafó, que ja aniria essent hora!!!

De moment res més, l'únic que us puc dir és que si veniu, disfrutareu d'un event amb al·licients per a tothom, i amb novetats que val la pena provar de primera mà, com la nova estructura de la feec, d'unes proporcions dignes de les millors competicions del moment, i amb el personal de sempre disposat a fer passar una bona estona a tots els visitants!!!

Nova estructura de la FEEC

Així que gasss BOUS

I una mica de copa del món per anar escalfant ;)

Activació

A mitjans d'aquesta  setmana he començat a fer una mica de rehabil·litació per tal de poder començar a escalar el més aviat possible. La veritat és que després de 5 setmanes de parón total i juntament amb les sessions al fisio, amb la EPI, cyriax,etc em feia falta activar-me abans de tornar-hi doncs els tendons encara no estan bé del tot i fa falta protegir una mica muscularment.

Bàsicament el planning han estat exercicis amb gomes elàstiques a nivell d'espatlla, interescapulars,etc i físic general amb diversos exercicis dirigits, i sobretot estiraments. Ara s'ha de veure com evoluciono un cop s'ha fet aquesta primera fase, demà si tot va bé i suposant que algun lloc estigui mínimament sec aniré a tocar una mica de roca.

A veure què tal van els pròxims dies i la següent setmana, que serà clau per decidir si està superat el tema o no, ja us aniré explicant.

A 2 setmanes de l'open

Ja falta poc pel gran esdeveniment anual organitzat pels Bous de la Salle, així que aprofito per recordar la info bàsica a tothom... i de pas deixar-vos amb els videos dels últims anys, perquè aneu recordant i motivant-vos pel que vindrà...


6è OPEN BLOC BOUS DE LA SALLE from JAUME OLIVERAS on Vimeo.


7È OPEN BLOC BOUS DE LA SALLE from JAUME OLIVERAS on Vimeo.

I el promocional d'aquest any :-)


8e Open Bous La Salle 2012 from elsbousdelasalle on Vimeo.

vinga vinga bous!!!

Fora de joc, recapitulant

Bé, feia dies que estava pensant si escriure o no sobre el problema que arrossego a l'espatlla ja des de fa unes quantes setmanes, suposo que anava esperant a veure si es sol·lucionava ràpidament i no hi havia de pensar més, però finalment no ha estat així, el cos mana i a vegades et fa pringar.

El cas és que ja des que vaig començar els entrenaments després de Nadal vaig començar a tenir problemes degut a una sobrecàrrega a la zona de l'hombro. Primer va ser el dret, en el qual el que em molestava més era el colze tot i que sembla ser que el problema venia també de l'espatlla, i que vaig aconseguir recuperar sense parar d'entrenar, senzillament baixant una mica el ritme,  fent reforç muscular de la zona i estirant bastant.

Anatomía de l'espatlla

No obstant, quan ja pensava que anava tot bé va venir el torn de l'espatlla esquerra, ara fa 23 dies i l'endemà de la primera prova de copa catalana de dificultat, em vaig quedar "clavat" de l'espatlla esquerra, semblava que tingués l'articulació inestable doncs a cada moviment que feia amb el braç notava que se'm movia tota la zona, com si no ho tingués al lloc que  toca. El cas és que era un problema al "manguito dels rotadors", degut a que tenia la zona molt carregada per varis factors els tendons de la zona anaven saltant.

A partir d'aquí va tocar parar del tot per intentar evitar la inflamació de la zona, doncs de tendinits ja en vaig anar servit l'any passat. Tampoc vaig aconseguir-ho i tot i que he intentat posar tot de la meva part no ha estat possible evitar un altre parón, que em talla la temporada i la possibilitat de progressar de manera continuada. De moment i com ja apunto més amunt ja fa entre 3 i 4 setmanes que no puc escalar i tot i que és possible que d'aquí a una setmana aproximadament  pugui tornar a començar també ho és que no pugui, i el que està clar és que tardaré bastants més dies a sentir-me bé físicament.

La veritat és que l'any passat un cop vaig superar la lesió definitivament vaig proposar-me "ser intel·ligent" i intentar evitar aquestes situacions. He estat bé des de l'agost-setembre fins al gener, i el gener i el febrer una mica  a "trompicons" però ho vaig treure endavant ( o endarrere depèn de com es miri...). Tot junt no fa més de mig any, no gaire diferent dels 5 mesos que vaig passar amb problemes al genoll...  Però com més temps porto sense escalar més ganes en tinc, a veure si sóc capaç de no espatllar-ho massa ràpid quan pugui tornar al ruedo.

Per ara, aquí em teniu,  explicant una mica els problemes per desfogar-me i fer una mica menys torturador el puto estudi dia sí i dia també sense l'al·licient de poder anar a entrenar al final del dia, doncs a vegades va bé mirar-se les coses amb perspectiva per relativitzar-les i descarregar-te una mica. Tant de bo no hagueu de passar per aquestes situacions, tot i que com a escalador (si és que m'hi puc considerar, està clar que per a alguns no... jeje) , sé que a vegades és difícil evitar-ho.

Ens veiem en breus, espero ;)