Open de bloc - fira de la muntanya Vic

El proper cap de setmana (dia 7) open de bloc a Vic, no us el perdeu!

Salut!

Open Bloc 2015...la prèvia!

Hola a tots!!!

Un any més arriba l'open més fanàtic, sembla mentida que ja sigui la onzena edició... la primera que vaig poder viure va ser l'any 2011, i la veritat és que quan disfrutes el temps vola i no n'ets conscient. Com no podia ser d'altra manera, un any més el senyor Jaume Oliveras ha posat tota la seva il·lusió i compromís perquè torni a ser un èxit... i evidentment els que hem estat al seu voltant ens hem contagiat i hem intentat aportar el nostre granet de sorra.

zaaaac

En un any on no estic escalant ni entrenant com de costum per varis factors, podria haver-me desmotivat o no tenir tantes ganes d'open...res més lluny de la realitat!!! Espero aprofitar-lo com el que més i si és al costat d'altra gent que disfruta i fa disfrutar millor que millor!!

Si veieu aquest cartell és que aneu a provar un bon pepiiii

Personalment he pogut tornar a equipar un bloc i la veritat és que espero que pogueu jugar amb ell...el trobareu al desplom del roco interior i a veure si té un bon grapat d'ascencions!!! L'he pensat per compensar tants volums que hi hauran, si algú vol descansar de fer mantels i contorsionisme ja sap on ha d'anar...:p

10è OPENBLOC ELS BOUS DE LA SALLE from elsbousdelasalle on Vimeo.

Així que des d'aquí res més, recordeu que dimarts comença la festa...ja sabeu on trobar-nos! LET'S ROCK IT!!!

Campionat de Catalunya de Dificultat a Vic

Aquest any Vic albergarà el Campionat de Catalunya d'escalada de dificultat pel Mercat del Ram, concretament el 21 de Març. La competició es celebrarà al Pavelló de l'Ausoneta.

Sabent que a l'organització hi ha gent com en mr. Reglets (Carles Redorta) de ben segur que serà una ocasió per disfrutar de l'escalada, on la competició estarà pensada per quants més millor i que ens permetrà viure una gran jornada del nostre esport. Si a més li afegim que és campionat, no hi ha dubte que no us el podeu perdre, ja sigui des de primera línia apretant o com a espectadors.

I bé, ja que gairebé ho tenim aquí, ja podeu reservar les vostres agendes!!!

Gas!

SPOT Climbers

Bé avui una entrada una mica diferent, en aquest cas per donar el meu suport, des d'aquest racó, a l'organització SPOT Climbers. 

L'objectiu del projecte, creat per James Pearson i Caroline Ciavaldini en col·laboració amb CWB es introduir i acostar l'escalada, des de vàries perspectives, a aquells llocs amb menys recursos. L'intenció és crear un contacte entre els escaladors d'aquests països, com per exemple Filipines, i la comunitat global d'escaladors. D'aquesta manera intenten ajudar a desenvolupar i acostar l'escalada a llocs on no hi ha tantes facilitats com aquí.

SPOT Filipino Climbers from Foto Vertical on Vimeo.

No cal dir que des dels Bous de la Salle, i també personalment, ens encanten aquestes iniciatives així que gas a l'eina!!!

 spotted with a SPOT t-shirt!

English version

Today a slightly different post, in this case to give my sincere support to the organisation SPOT Climbers, founded by James Pearson and Caro Ciavaldine in association with CWB.

The aim of the project is introducing climbing, from its different perspectives, to those places with fewer  resources. The intention is to create  contact between  climbers of these countries, like the Philippines, and the global community of climbers. This approach tries to help in developing climbing in places where there aren't so many facilities like here.

It ain't necessary to say that everyone at Els Bous de la Salle loves these kind of initiatives so let's rock it!!!

Version française

Aujourd'hui un poste légèrement différent, dans ce cas pour donner mon soutien sincère à l'organisation SPOT Climbers, créé par James Pearson and Caro Ciavaldine en association avec  CWB.

L'objectif du projet est d'introduire l'escalade et ses différents points de vue à ces endroits avec moins de ressources. L'intention est de créer un contact entre les grimpeurs de ces pays, comme les Philippines, et la communauté mondiale des grimpeurs. Cette approche tente d'aider dans le développement de l'escalade dans les zones où il n'y a pas beaucoup de commodités comme ici.

Il ne est pas nécessaire de commentaire que tout le monde à Els Bous de la Salle aime ce genre d'initiatives, alors faisons-le!!!



                                                          SPOT CLIMBERS

La genialitat del bloc

Bé suposo que us sorprendreu al veure aquesta entrada i llegir més endavant que, a més, he anat a roca....haha sí, ja sé que últimament estic bastant parat en quant a entrades al blog però és el que hi ha amb dies de 24 hores i la feina per fer. Per cert, molt bon any a tots els que llegiu això! 

Lo bo d'escalar en bloc, (res nou d'altra banda, ja se n'ha parlat amb extensió a tot arreu per molt de temps) és que és ràpid i efectiu. Ràpid perquè no necessites més que una pedra i efectiu perquè la intensitat és suficient per deixar-te satisfet en poca estona (Personalment, la pell em dura actualment entre 3h (Can Boquet) i 1-2h a Targa).

Dit això, a finals de Desembre baixem al Maresme amb en Pol, la Kati i en Carlos a blocar una estona a Can Boquet - Sector nou... Allà cadascú té els seus objectius, en Pol tatxa el Lolomaster sit (vuitè de candau de bíceps bastant exagerat) en gairebé el mateix temps que jo tardo en fer el bloc de peu Lolomaster, també faig allà el Selvita que té només un pas d'arqueig a l'entrada. Pensava que podria fer-me també amb el Croquetman on el pas que suposadament és difícil no em costa però després no paro de caure...així que avui no serà el dia, i per acabar de rebentar la pell encara li dono un parell de pegues al Biceps Power, però la veritat és que no em cantejo massa.

Lolomaster - Fotos: Pol Roca

Biceps Power - Fotos : Francis Guillen

I bé l'altre dia que he tocat roca ha estat a Targa per començar bé l'any. Allà fem amb en Carlos el Sing while you may (de peu) que surt en un parell de pegues però feia temps ja l'havia provat. També catem la versió dura entrant des dels invertits, però la veritat és que no acabo d'entendre com col·locar-me bé i al cap de poc desistim. Després ens movem a Dolmens, allà l'objectiu era fer el dinàmic Orgasm-machine que havia provat almenys un altre dia, però per aquelles èpoques ho feia només amb un peu... La veritat és que aquest cop va sortir força ràpid. 

Targassonne 01 01 2015 from Lluís Saló on Vimeo.

A continuació l'objectiu era provar el Psoas direct, però el bloc estava nevat i gotejant per tot arreu així que vam moure'ns cap a darrrere la Baleine per provar els blocs del Chaos. Per la meva part ja m'era bastant igual ja que ja no tenia pell. Allà tatxo el Philosophie du Chaos que faig gairebé tot a campus i em sembla duríssim però potser també estava cansat. I bé en Carlos té força bé el gran bloc del sector (Theorie du Chaos) i aprofito també per donar-li algun pegue, la veritat és que per ser un bloc de talons encara em vaig moure bastant.

Carlos a la Theorie du Chaos en un bon pegue

Theorie du Chaos

I bé, ara a veure quan es pot tornar a sortir i explico alguna cosa. Una salutació per a tots!!!

Video Open Bloc 2014

Hola a tots!

Aquí us deixo el vídeo de l'Open de l'any passat, un bon moment per recordar lo bé que ens ho vam passar i engrescar-nos pel que arribarà al 2015, que promet com sempre ser millor que l'anterior...

El vídeo l'ha realitzat l'Ignasi Tarrazona, demostrant que a part de ser un crack escalant també ho és darrere la càmera! Felicitats bou!

OpenBlocElsBousdeLaSalle from elsbousdelasalle on Vimeo.

Ja podeu anar reservant el dia  21, 22 i 23 d'Abril de 2015 a les vostres agendes!

Una abraçada i bones escalades, a veure si em poso les piles d'una vegada!

Edelrid Dead Point II Review

Tal i com ja vaig comentar en l'entrada anterior, vull aprofitar aquests dies on malauradament no puc explicar què tal han anat les últimes sortides per introduir les novetats que he estat utilitzant aquesta temporada.

Edelrid Dead Point II + alfombrilla. Les dues fotos no estan a escala,
en relació el Crashpad és molt més gran.

Avui introduiré aquest Crashpad, l'Edelrid Dead Point II, el qual m'ha amortiguat les caigudes en les meves últimes sortides a blocar, que si bé han sigut poques, intenses a tope. El primer que crida l'atenció és que no te costures al mig, és a dir està format per una colxoneta única que es pot plegar per transportar. Lo bo és que al eliminar aquest punt disminuïm considerablement el risc de lesions al turmell quan caiem sobre el crash, ja que no hi ha una obertura al mig com passa en els formats per 2 o 3 parts.  L'alfombrilla extra que porta (petita colxoneta apart) ens pot servir, a més de netejar els gats abans d'escalar, per tapar alguna petita disconformitat extra que s'escapi de l'abast del Crashpad.

Els seus 10cm de gruix i espuma de 2 densitats fan que l'amortiguació sigui molt bona. Òbviament si estem escalant un highball necessitarem més protecció, però en caigudes de blocs d'altura normal la meva experiència és que funciona perfectament, o com a mínim, tot lo bé que pot funcionar un crashpad. Personalment mai m'ha agradat la sensació de caure dels blocs a fora, especialment acostumat a les grans colxonetes indoor que amortiguen molt més, però considerant el que tenim disponible al mercat per fer bloc a roca, és de lo millor que he provat. Lo bo és que sense ser massa gruixut, que el faria ja una pedra per moure, la protecció és molt bona.

Suport físic i moral jaja

Fent 140 x 115 cm és un dels més grans del mercat (bastant més del que sembla per les fotos que podeu trobar per internet, aviso). Alhora de plegar resulta algo més incòmode que els que estan dividits ja que s'ha de doblar el material, però amb el sistema de tancament i la flexibilitat del material no ocupa més espai. Crec que el que es guanya en seguretat supera en escreix el que es perd en "comoditat" d'emmagatzematge. Tot i que no és un crashpad molt barat, en la seva lliga la relació qualitat-preu és ajustada. Del que de moment no puc parlar és del desgast, ja que només fa un any que el tinc i encara ha sofert poc per abrasió.

Protecció: 5/5
Comoditat i transport: 3/5
Estètica: 4/5
Pes: 3/5
Polivalència i posada en ús: 4/5

Valoració global: 4/5

Si l'escolliu, segur que serà un punt més alhora d'aconseguir els vostres objectius, i per cert, si a algú li mola fer la migdiada és dels més còmodes que hi ha, aquí ho deixo!

Característiques tècniques:

Medidas: 140 x 115 x 10 cm.

Construcción plegable en una sola pieza.

2 espumas: Alta densidad + espuma de celda abierta.

Exterior de Nylon balístico.

Tirantes, cinturón y Asas de trasporte.

Funda lavable.

Se incluye crashpad sobre Sit Start.

Alfombrillas integradas.

Cremallera perimetral para doblar el crashpad.

Peso: 6000 gr.

Catàleg Crashpads Edelrid

Parèntesi temporal

A l'Agost tenia bastant clar que volia escalar. Volia tornar a entrenar, posar-me en forma, sortir a la muntanya, disfrutar de la roca i acabar de fer les competicions que m'havia marcat a l'inici de temporada com a objectiu principal aquest any. Així que a la que el genoll m'ho va permetre un altre cop vaig tornar a posar-li fil a l'agulla (millor dit, magnesi als dits...).

La primera setmana, fora de forma i de lloc, encara "convalescent" però amb ganes de provar-me, vam anar a l'Ibloc, organitzat pels cracks d'Ingravita, a Igualada. Un open amb caire popular, obert a tothom i ple de possibilitats. La meva actuació podria haver acabat al cap de 60 minuts d'haver començat la ronda classificatòria ja que el meu fitness no va durar més, però òbviament vaig escalar tot el que vaig poder. Pel que fa a l'Equipo Cocodrilos, l'Ivan va deixar molt bons detalls de qualitat com sempre, i en Carlos i en Marc se les van tenir a la final amb en Pau i en Chaiyá a la final...bons blocs i molt magnesi.

Pano finals
Foto (c) Ivan Terricabras

Segona setmana d'entrenos, i ja sentint-me millor físicament, dissabte cap a l'Open Es Lluert de Santa Cristina d'Aro, Matxacuca's creation. Al cap de poc de començar la classificatòria, sento un crac al dit mig de la mà esquerra quan la mà no em surt  d'un mono que mai hauria d'haver tocat, ja que la presa era un romo...La meva actuació s'acaba aquí, una capsulitis que a dia d'avui encara s'ha de sol·lucionar, tot i que ja va cap amunt. L'Ivan i en Carlos un altre cop disfrutant a la final on empaten en 3a posició. Alligator style...

Carlos a un bloc inhumà de la final
foto (c) Albert Guerrero

Ivan a un altre bloc de la final
foto (c) Albert Guerrero

una mica de tot a Sta Cristina

Pel que fos, aquest nou petit entrebanc va ser el que em va fer  prendre la decisió de canviar l'òptica i centrar-me ara en sol·lucionar el meu problema al genoll abans de plantejar-me apretar un altre cop, quan ja anava amb el pinyó fix. La veritat és que porto molt temps parant i arrancant, a vegades no vols escoltar el cos perquè realment estàs motivat per seguir, i no importa el que et posin a davant que segueixes igualment. Fins ara, a la mínima que em notava en condicions tornava a tope, a exprimir-me al màxim, i per molt que les càrregues fossin progressives si vols superar-te i seguir pujant el nivell la línia que marca per una banda la  millora i per l'altra la sobrecàrregai és molt fina. Per mi, estar competitiu a nivell absolut exigeix la dedicació total, i no hi ha marge per baixar el ritme. El problema, és que si arrossegues una lesió que mai acabes de curar del tot, arriba un moment que t'adones que si no aixeques el peu de l'accelerador d'una vegada estaràs sempre allà mateix. Per no allargar-me més, la conclusió és que he decidit canviar d'òptica per intentar sortir d'aquest espiral on el final ja me'l conec massa bé.

Copa Catalana i CCU la Salle 2014. Foto (c) Open Bloc Bous de la Salle

No sé quan durarà aquesta etapa, el que sí que sé és que diversificaré una mica més la meva activitat per enfocar-la a la recuperació total i oci que no pas al rendiment esportiu. Per si algú es queda amb el dubte, això no vol dir que tingui la més mínima intenció en deixar de donar-li canya, però per un període temporal que espero que no sigui gaire llarg, l'objectiu principal serà un altre.

Així que per ara, a centrar-me en recuperar a tope de la millor manera possible. Poc a poc i gràcies al treball específic el genoll va millorant, i lo bo és que actualment les sensacions ja comencen a ser bastant més adequades.

I ja que  no puc escalar, estic aprofitant per començar a ressenyar
aquest crash-pad i d'altres meravelles de les que hem pogut disftrutar aquesta
temporada. Estigueu atents per les valoracions!

De moment, el que ja és obvi és que no aniré al campionat d'espanya a Saragossa. No cal parlar de lo malament que se m'ha posat acceptar-ho,  però no hi ha dubte que ara per ara és la decisió adequada. Espero que tots hagueu passat un gran estiu, i que la tornada a la rutina no us deixi sense ganes, ja que la motivació és l'últim que es perd! Gas!!!

Entrevista Vèrtic i últims mesos

Després d'un temps sense escriure,  voldria deixar-vos amb el link d'una entrevista recent que em van fer  pel blog de Vèrtic. Una vegada més vull donar les gràcies a la gent de Vèrtic per recolzar-me en aquest camí, ja que des del primer moment han estat al meu costat en tot el que he necessitat. La veritat és que comptar amb gent així és un plaer i esperem que no pari!

Link en català: Entrevista català

Link en castellà: Entrevista castellà

Vilabloc 2013. Foto (c) Pep Puig rafecas

Pel que fa a mí últimament no he escrit res, la veritat és que a finals de Maig vaig tenir un problema al dit que em va deixar sense escalar uns dies, i al voler tornar a arrencar el genoll m'ho va tornar a posar complicat, unes molèsties que havia començat a tenir al Maig i que com sempre van anar a més fins a no poder escalar ja en condicions, i juntament amb el dit que tampoc em deixava apretar vaig decidir parar. El fet és que de moment per una temporada que havia preparat amb tanta il·lusió la suma ja és d'uns quants mesos parat, últimament no estic tenint massa sort en aquest sentit i bé quan veus que no pots tenir continuïtat la motivació i els resulats se'n ressenteixen.

Ara estic treballant per recuperar-me lo abans possible i poder arrancar una altra vegada, però de moment no tinc data així que paciència. Havia planificat la temporada amb la intenció d'estar a tope a partir del setembre però de moment no podrà ser. El que queda és prendre-s'ho amb harmonia i tornar en quant es pugui, mirar llavors en quin punt estic i ja decidiré  el que faig amb la temporada de tardor.

Així que espero que tingueu un bon estiu tots ja sigui escalant, o si no, diversificant una mica la ment, que tampoc s'està tant malament descansant a vegades. Gas!

Copa Catalana de Bloc + CCU als Bous de la Salle

Bé encara amb la ressaca de la 10a edició de l'Open, que un any més va ser tot un èxit, el dissabte es va celebrar la prova de la copa catalana de bloc i el Campionat de Catalunya Universitari (CCU). Amb els equipadors que hi havia, que per aquesta ocasió eren l'indiscutible Fèlix i en Gerard, els blocs havien de ser bons, i la veritat és que així va ser, penso que a tots els competidors ens van agradar en general.

foto (c) Paula Alsina

Classificatòries, el mateix bloc des d'un altre angle

Referent a les classificatòries, després d'una mala actuació a la prova d'Igualada a l'Abril, vaig intentar sortir més concentrat i   em va anar bé. El sistema americà que s'utilitza no m'agrada gens però  en aquesta ocasió he de dir que em va beneficiar ja que vaig poder anar veient com es feien alguns dels blocs abans de provar-los i després ser més efectiu. Tanco la ronda amb 4 tops de 5 possibles i passo a la final amb 6 competidors més. Pel que fa a universitaris passo juntament amb en Tomeu així que ja teníem com a mínim el 2n lloc assegurat...

A la final, que es va celebrar amb les últimes llums del dia, la cosa va anar diferent. La tònica van ser blocs de volums, on és  igual d'important el push i el press que el pull, i em va costar bastant escalar, per dir la veritat. El primer i segon bloc van ser errors de visualització per part meva, però crec que els podia fer. El tercer em va semblar inhumà, i el quart era força tècnic així que ni el vaig olorar. L'últim era  fàcil, era el bloc que estava perquè el poguéssim fer tots, però vaig arribar molt cansat i se'm van obrir els braços, així que vaig acabar la ronda amb 0 tops. Des d'aquí felicitar a en David Belmonte  per la victòria,  va escalar molt bé a la final i em quedo amb la seva realització del 1er i el 4t bloc com a exemple del que s'ha de fer per escalar bé en volums. 4 tops de 5 a la final, bastanta classe el sr. David.

Podi femení, felicitats a les 3!!!

Podi masculí, grandes!

En el moment em vaig rallar bastant (ja em coneixeu) però després que hagi passat algun dia crec que és el normal, per les meves condicions i com m'he acostumat a escalar des de sempre els volums i jo no som amics de moment, tot i que espero poder-ho canviar. Les noves tendències de competició, promocionades evidentment per la Copa del Món i els seus blocs ultra-tècnics, és l'estil que s'ha d'intentar potenciar des de les federacions perquè els escaladors catalans i de fora puguin arribar a fer-ho bé algun dia en internacionals. També seria bo en aquest cas fer les rondes classificatòries amb el mateix mètode i que a la Copa d'Espanya de Bloc el sistema fos únic, però clar si les proves queden enmarcades en proves autonòmiques serà complicat.

Pel que fa a l'Universitari, dir que una llàstima la poca participació, sembla mentida que amb tots els escaladors que hi ha a Catalunya vinguin menys de 10 a la única prova que tenen per fer valer el que han fet per a la universitat...Els serveis d'esports no sembla que hagin promocionat massa l'activitat pel que es veu. Per mi aquest era l'últim any i tanco amb un subcampionat que com a resultat està bé tot i que el regust que em va quedar de la compe no és el d'un segon lloc evidentment. Felicitar a en Tomeu pel campionat universitari i 2n absolut, per fort que siguis costa venir a poques proves  i saber competir bé quan hi vas.

Podi universitari

I bé per la meva banda ara que ja estem arribant al final de les compes d'hivern-primavera, crec que no em puc queixar ja que tinc el genoll força bé i estic també en un estat de forma adequat. Per escalar bé en competicions i especialment amb l'estil que predomina ara he de millorar molt en varis aspectes, així que de moment a disfrutar del que es pugui que ja es molt! I bé en no masses dies ja espero tornar a tocar roca i ja anirem comentant la jugada.

Només em queda agrair a en Jaume una vegada més tot el que ha fet aquest setmana i especialment el finde!!! Una abraçada a tots!