Pages

dimarts, 30 de novembre del 2010

Open bloc Vilassar de Mar 2010

Com ja us vaig informar, el plan per aquest dissabte era anar al plafó del piri a l'open de bloc.

 L'ordre del dia va ser el següent : A les 10:30 ens plantem amb en Carlos a Vilassar de Mar, doncs encara que la competició començava a les 12h el fet de ser previsors i no haver-hi anat mai ens va fer col·locar un GPS ( això dels mapes no ho farem servir mai més) que ens va portar al destí a la primera. El fet d'arribar amb temps va determinar una visita al bar La barretina on vam aprofitar per esmorzar per segon cop. Els entrepans de " beicon amb formatge" estaven esplèndids, i a més, el xute d'energia i motivacíó va ser instantani ( segurament l'increment de pes també, però en aixo no hi pensem de moment jaja). Així va arribar ràpidament l'hora d'iniciar la competició.


vista general. fanaticss
Són les 12h en punt, i just entrar al plafó ens trobem amb en Pol Roca, assidu a les competicions, Jaume Oliveras ( ens demostra que sense pell també es pot escalar), altres bous i boues de la salle , entre d'altres coneguts. Ens inscrivim i ens posem a tivar, doncs a nosaltres no ens importa que es puguin fer els blocs fins les 17:30, volem rebentar-los tots en 1h ( bueno ja sabeu que amb en Carlos el terme paciència i tranquil·litat no el portem molt bé quan anem a escalar). Fem els blocs d'1 i 2 punts per escalfar i ens posem amb els de 3 punts immediatament. En Pol Roca els fa tots al 1er "pegue", jo per la meva banda també menys un de regletes que em surt al 3er, i a en Carlos se li entrebanca el mateix, que aconsegueix resoldre una mica més tard.


un que passava per allà...

Carlos en un bloc "5p"
el bou de la salle tivant

Devien ser un les 13:15, quan em vaig trobar que em quedaven 6 blocs, tots de 4 i 5 punts. En aquest moment vaig començar a dubtar de la meva estratègia, doncs la veritat, començava a estar inflat i els blocs que em quedaven no eren precisament fàcils. Vaig aconseguir resoldre'n un abans de les 14h, quan vam parar per dinar, i matitzar-ne un parell més per després a la tarda ( o això pensava en aquest moment).

Després del tiveri que ens va preparar la organització ( moltes gràcies) , torno a escalfar i em poso un altre cop amb els blocs. A les 15h arriben altres escaldors forts, com Àlex Granados, que s'afegeixen a l'open. Per la meva part vaig dedicar-me a fer uns 50 pegues als 2 blocs que havia deixat matitzadíssims ( i tant que sí) a l'hora de dinar ( qué bé Lluís, millor una mica de " breathe & relax" el proper dia), amb el resultat següent: Nul. 0. No encadenat. Fallo. Malament. A entrenar +, tot i que he de dir que em vaig quedar a una presa del top en els 2, llàstima que aquí l'altura no contava.

Al final aconsegueixo 30 o 31 punts que no són suficients per passar a la final, el tall es va quedar en 35 o 36. Passen Àlex Granados, Roger Crespo, Zombi i Pol Roca, diria que en aquest ordre. A la final, 2 blocs llargs van posar a prova la "pila" dels finalistes. La sopresa la va donar Pol Roca proclamant-se campió i demostrant que les noves generacions pugen molt fort, vaia un bou, felicitats nano. Per la part dels "bous" la Yoli aconsegueix el primer lloc a la classificació femenina, felicitats!, jo al final acabo en  9è lloc.


Pol Roca encadenant el primer bloc de la final


podi
classificació


 Només em queda destacar la gran participació, amb més de 80 inscrits,  aquest esport està creixent a passos de gegant! Jo pensant ja en l'altre open que queda, a Calella, a muerteeeeeee



dimecres, 24 de novembre del 2010

Videos, motivacio, entreno, compes....

Avui és un d'aquells dies que et trobes ( potser massa sovint...) que t'agradaria estar de vacances i poder fer el que et vingués més de gust ( òbviament escalar, què, si no?), però que et trobes que la teva realitat és una altra, et toca treballar i treballar ( llegir estudiar). Així, de tant en tant, toca fer algun break mental i abstraure't del que t'envolta per dedicar-te a altres ocupacions més lúdiques o com a mínim, que se separin de la vida rutinària de l'estudiant ( = classes, estudi, examens...).

 Com que no puc estar entrenant totes les hores en les quals no estic fen alguna cosa relacionada amb la meva benvolguda universitat, de la qual ja n'estic cansadet( però aguantarem!), i tampoc serveix de res pensar en unes anhelades vacances d'estiu que queden a anys llum ( 3 mesos only climbing) una bona opció és anar per internet a la caça de vídeos per fer petites evasions mentals que ens permeten anar tirant.

En primer lloc, un vídeo recentment publicat al deadpointmagazine.com , que molts ja haureu vist, de Sonnie Trotter a The Path 5.14 R . First Ascent, escalada tradicional a lo grit però en gran, i una via molt fanàtica que farà les delíces de qualsevol que vingui aquí a la recerca de fanatisme:


Per seguir amb la motivació ben alta, un vídeo d'aquells que carreguen les piles i et motiven per entrenar "a muerte", de la mà de Chris Webb Parsons, des de l'altra punta del món, a Austràlia:


El fanatisme porta a l'entrenament, i d'aquí arribarem a les compes, disposats a donar-ho tot. En aquest cas,  una competició molt diferent, basada en la força ( sí Sorts, ja sé que t'agradaria anar-hi jaja), és la No foot Contest:


Bé, ara ja anem tant motivats que estudiar como que no, no? axi que a dinar i cap al plafó!

I bé, per la meva banda això és tot, que no decaiguin les forces i a tivar!, ens veiem l'open de Vilassar bous!


dissabte, 20 de novembre del 2010

When it rains, shut the fuck up and train!!!

Bueno bueno, doncs avui el plan era anar a la comarca a blocar, en Carlos, en Pol Roca i un servidor. Era la meva segona visita al lloc i  teníem diversos projectes, per la meva part volia probar Fisical Brothers, (bloc que també volia intentar en Carlos), i els "boulders de Kueka". En Pol al tenir-los fets preferia liar-se amb els durs del Bloc del Camí, amb uns noms que ni intentaré posar perquè és impossible que n'escrigui ni un de bé, però diria que sonen així com "Phadsamadaba" i variacions hindús sobre la recerca del Karma i la pau interior.




El cas és que quan acabavem de baixar els crashs i tota la parafarnàlia i tot just ens posàvem a escalfar, amb bon tacte i una temperatura poc superior als 0ºC, perfecte per blocar, la pluja ha fet acte de presència enmig de la boira, cosa curiosa. Després d'intentar en va treure'ns algun bloc ràpidament , i amb els peus de gat que semblaven "Katiuskes" hem decidit recollir.

La conversa mentre entravem al cotxe era bàsicament del to següent: "Joder tio vaia merda" // "Em cago amb aquest temps" // "Ara ho rebentaria tot" i un munt de frases i expressions relacionades més pujades ( especialitat den Carlos) que no cal que repeteixi.

Com es diu popularment, al mal temps bona cara, i això hem fet després de l'emprenyada inicial, així que cap a la Farinera a tivar. El matí ha transcorregut entre blocs i blocs, jo he pogut tornar a agafar el ritme després d'una semana sense poder entrenar ( I és que la semana que ve hi ha open a Vilassar, a muerte!), i, tot i que cansat, m'he tornat a sentir prou bé. Allà han aparegut altres bous i amics, Manya, Met, Ferran, Uri, Susi, Laia, Pekas, Sorts, Jordi i altres fanàtics d'altres llocs, entre els quals hem estat tivant de valent, fins que a quarts de tres hem decidit que era hora d'anar a dinar.



Carlos a la placa.

I ara el més dur,  estudiar estructura i enllaç, que hi ha examen de química. " Born to climb, forced to work". Ens veiem!

divendres, 19 de novembre del 2010

Sonnie Trotter Lake of Fire 5.13c R Squamish i Dave Mc Leod 403 Margalef

Com ja anireu veient, els vídeos formaran part habitualment del repertori de posts del blog, i aquí van els primers: Sonnie Trotter a Squamish, i Dave Mc Leod a 403, Margalef.



BD athlete Sonnie Trotter on Lake of Fire (5.13c R), Squamish, Canada from Black Diamond Equipment on Vimeo.





I demà a muerte.!!!

La primera entrada

Hola a tothom!

Bé, com ja sabreu, ara està de moda que els escaladors tinguem un blog, i, com no vull ser menys, he decidit posar-m'hi. La veritat és que feia temps que em ballava pel cap, i us he de dir que l'adreça estava creada ja feia mesos, però fins avui no he fet un cop de cap. De moment escriuré en català i, fins que el blog no sigui famós a nivell nacional i internacional, cosa que amb el meu nivell d'escalada i popularitat, a més del número de blogs que corren per la red serà difícil que passi, ho continuaré fent.

Com que és la primera entrada, us situaré breument ( o almenys ho intentaré): Al juny del 2009, després d'una infància passada amb els pares als pirineus any sí i any també, decideixo provar l'escalada. Em vaig apuntar a un curs d'iniciació i allà va començar tot. Vaig començar a escalar pel meu compte al juliol, i he de dir que vaig passar tot l'estiu a la zona esportiva de sorralta, a Roda de Ter. Aquells dies m'acompanyaven sempre dos amics i veïns de Gurb, L'Uri i en Soler, i així va continuar fins que es va acabar l'estiu. A la tardor, i després d'enganxar en Carlos ( àlies "Peu") les coses es van complicar una mica amb l'arribada del segon de batxillerat, i fins que no van obrir la sala de boulder la farinera no vam ser conscients de com ens havíem tornat de fanàtics.

Poso punt i apart perquè a partir d'aquí se'm va obrir un món nou ( merci al team "La farinera"), vaig descobrir realment què era l'escalada esportiva i el que representava i sobretot, vaig començar a conèixer a fanàtics. (... sí, voldria explicar cada dia però us adormireu al teclat) Després d'aconseguir el carnet de conduir m'he pogut començar a moure una mica per Catalunya i així aconseguir treure'm el sobrenom de "flipat de sorralta" que em van posar els germans Redorta principalment, no en va, per passar-me un hivern sota zero a la zona obaga de roda de TEr, "escalant" entre estalactites.

Entrenant semana rere semana ha anat passant el tempsi aquí em trobo, un any i una mica més després, inaugurant el blog, que intentaré actualitzar tant com pugui.

Actualment estic estudiant 1er de Geologia a la universitat de Barcelona i entre els estudis i l'escalada no puc fer gairebé res més, però intentarem aguantar el ritme



Bueno, com a primera entrada no es pas un totxo petit eh, va a llegir-vos-ho tot. Us deixo amb una foto de la "walt disney" un dels meus primers 6a+ a sorralta. Quins records.