Buscant la cara sud (últims dies)

Bueno per aquí seguim vius, aquest pont no he escalat tant com m'hagués agradat però s'ha hagut d'estudiar una mica que sinó no atrapo el temari. De moment aquests últims dies que he escalat no he provat res dur, com a molt algun 8a, però de moment rodant i aprofitant les curtes sessions de roca per fer algun metre de més que tampoc va malament.

Aquests dies que fa fred s'intenten buscar llocs assolellats, com sempre els preferits solen ser o Montgrony o Calders, on la veritat és que si fa sol acabes escalant molt a gust. A Calders, fins i tot es pot arribar a passar calor depenent del dia.

Però bé, al que anàvem, apart d'uns quants 6ens varis he fet un 7a de Calders del que no recordo el nom, del qual s'ha trencat una presa que s'utilitzava entre la 2a i la 3ra xapa, quedant el pas més dur, però que per mi pot seguir sense variar el grau (tot i així aquesta no va sortir a vista). El mateix dia vaig fer la Guillotina 7c, guapa i bastant marca de la casa, un passet un repòs i un altre pas. 

Visitants, un altre pegue infructuós i ja n'hi dec haver donat uns 6 a aquesta via.

Ja a montgrony faig la Canyes i Marro variant esquerra 7a+ a vista, amb una inflada bastant important això si, i li dóno un altre pegue als Visitants 8a, i encara no la faig, és una cosa que no acabo d'entendre doncs és una via de 4 xapes bastant bloquera i quan pujo per montar-la surt tot fàcil però llavors sempre la lio encadenant...en fi. A Montgrony en Carlos es deixa molt bé la Època Negra, també 8a, i en Pol per la seva banda va matitzant la Ninots 8c, la veritat és que el 2n matí de provar-la ja enllaça tota la seqüència dura així que si la prova amb ganes la farà d'aquí poc.

Carlos a Època Negra

Pol Roca apretant a Ninots

amb el photoshoot sembla que tiris fotos acceptables de tant en tant.

I el divendres va ser l'últim dia de roca del pont, vam anar al Cargolaire amb en Pol, allà encadenem un 6c, un 7a duríssim que ja havia fet l'altra vegada que havia estat, també Korrica 7a+, aquesta és fàcil i surt a vista i el Pispa 7c que consisteix en un bloc de 3 passos amb només un de dur, un dinàmic a un forat que no es veu. En Pol a més fa l'Okupa 8a al 2n que provaré el pròxim dia que hi vagi. A més vaig donar-li un pegue a la Acció Calders que crec que està de 8a/+ ara i vaig fer bé tots els passos, el problema és que se me n'anaven molt els peus i per encadenar no pots fer mitja via a campus.

el Cargolaire

De moment això és tot des d'aquí, força bous i boues!!!

Open del Piri 2012, la crònica

Aquest dissabte 24 de Novembre es va celebrar una edició més de l'Open del plafó del Piri, a Vilassar de Mar, i la veritat és que s'ha de dir que cada any es un open amb molts al·licients per anar-hi, com un munt de blocs molt bons , la qualitat del menjar que ofereixen per recuperar forces entre pegue i pegue o el sorteig de material final. Aquest any, un cop més, no van decepcionar i l'open va ser tot un èxit.
 

el plafó del piri

 Vam anar allà amb en Pol en Carlos i en Xitus, i com sempre aquestes compes familiars són una bona ocasió per trobar i retrobar a tots i totes, entre els quals hi havia una bona representació dels Bous de la Salle, com ha de ser! així que ben motivats al cap de poc estàvem apretant ja de valent, tot i que algun despistat com jo s'havia deixat els pantalons, sort d'en Xitus que en portava de sobres... En Pol va ser el que va començar més tard i la veritat és que va encertar, doncs va evitar un parell d'hores més de petada. Els altres tres vam començar a provar els blocs durs gairebé sense escalfar, algun vam encadenar i molts d'altres no, però al final van sortir gairebé 5 horetes d'intents, si més no un bon entreno, i és que els blocs éren bons i bastant físics en general, tot i que variats. N'hi va haver per donar i per vendre i ningú va ser capaç de fer-los tots ( de fet a més d'un ens va costar arribar a 10, i és que puntuaven els 10 més durs que havies realitzat).

La veritat és que la última setmana havia entrenat amb bastant bones sensacions, la primera després d'un octubre i novembre on no he pogut escalar amb gaire continuïtat per falta de temps, i aquesta cita serviria per veure si em pesava el cul més del que tocava o si per contra anava descansat i físicament bé.
 



L'Àlex encadenant un dels blocs a la classificatòria

Després d'anunciar els finalistes vaig comprovar que passava a la final, que de fet era el meu objectiu ja que en aquest open no havia passat mai encara, així que a reposar l'estona que quedava i a apretar una mica més. La majoria contàvem en tenir una mica de temps per escalfar abans i al final no va ser possible, així que més d'un va entrar massa desactivat, a més d'esperar un parell de blocs/traves per la final, però ens ho vam jugar tot en una única trave d'uns 15 moviments, al igual que les noies ( 6 finalistes en masculina i 5 en femenina crec).
 

Visualitzant passos a la final i un petit vídeo d'un dels intents a la trave proposada

 

Personalment vaig entrar fred i bastant carregat de l'espatlla dreta, així que podria haver apretat més, però la veritat és que ja estava petat i sabia que no faria massa a la final, en el millor intent vaig arribar a la meitat però al segon pas dur ja estava a la colxoneta. En Pol per la seva banda va encadenar amb facilitat aparent la via assegurant-se així el primer lloc, i jo crec que vaig acabar 5è, però ja es veurà quan surtin les classificacions.

Vaig tancar la compe amb una valoració general positiva doncs vaig aconseguir aquest cop l'objectiu que tenia, però com sempre vaig quedar-me amb ganes de bastant més: A la classificatòria un munt de pegues desaprofitats em van passar factura i a la final potser podria haver fet més, però vaig entrar pensant que estava massa cansat per apretar i vigilant tota l'estona per un problema de l'espatlla que havia començat per forçar massa en un pas d'un dels blocs de la classificatòria i  no sabia si aniria a més ( afortunadament no serà res), i no vaig aconseguir motivar-me en aquesta ronda.

1- Pol 2- Àlex 3- Saül

I  diumenge vam anar a Calders, on ja es comença a respirar l'ambient fanàtic de l'hivern, després d'escalfar bé en alguna via fàcil vam posar-nos a  la Guillotina 7c amb en Carlos ( que se l'ha emportada cap a la llibreta el bouu) , jo al 2n caic a dalt de tot on ja no es pot caure (teòricament) per equivocar-me anant a pillar un canto on no tocava, i després ja no hi va haver sort. En  Marc provava amb tranquilitat la Glamour 8a+? i en Marc M. també apretava  provant vies dures. Com veieu, un altre dia sense encadenar, ara bé a diferència dels que havia tingut últimament i tot i el cansament vaig trobar-me bastant més bé sobre la roca, ara a veure si seguim així.

I bé, no voldria marxar sense agraïr un cop més als fanàtics de Vilassar el seu compromís any rere any, esperem ser-hi en moltes ocasions més!

A veure si puc escriure més a partir d'ara, que aquest any m'està costant agafar el ritme, too much work! A tope bous i boues!!!

Preparant la temporada

Bé ara portava uns dies sense escriure, però estic tenint uns dies bastant ocupats i no he pogut disposar de tant temps com voldria. Com sempre si tinc poc temps l'utilitzo per entrenar que és més efectiu, així que en les últimes tres setmanes només he escalat dos dies en roca...així que ara que venen bones temperatures a veure si puc aprofitar algun dia més, mentre no sigui així anirem fent base que mai va malament acumular moviments i sèries a les preses de colors!

 El dia 13 d'Octubre (dissabte) vam anar amb en Pol i en Carlos a la Vena, on vaig estar apunt d'encadenar la via Visitants 8a, al final vaig caure al pas de dalt tot i portar 2 o 3 minuts espolsant a la xorrera, però em va ser impossible desinflar-me. De totes maneres portava dies centrat en el bloc per les compes i tot i que aquesta via no es pot considerar precisament gaire resistent, ja vaig notar que faltava pila. En Pol per la seva banda va estar apunt de fer-se amb el 8a+ de la dreta, llàstima una patinada desafortunada quan ja tenia lo dur.

Provant No More Beers

En Carlos a la mateixa via

I ahir dissabte vam estar a la Cinglera del Pla de la Freixa, a part d'alguna via fàcil vaig provar la nova No more beers, (que suposem rondarà el 7c, és del mateix estil però més facil que la veïna Poison pour le poison 7c+) d'en Ferran i en  Pol. En Pol em va fer un flash i vaig caure a lúltim pas dur, que per a mí es el pitjor, bloquejar d'una regleta rara d'agafar de mà esquerra per anar a pillar un invertit amb dreta. Li vaig donar un segon intent caient al mateix lloc, això sí, els dos cops vaig agafar la regleta sense sensibilitat als dits pel fred... La via em va agradar, és de les que motiven, pocs moviments, curta i bloquera.

I bé espero escalar més els pròxims dies per tenir millors sensacions en roca, que sinó és impossible. Tot i així hi haurà algun cap de setmana destinat a tocar més resina, com el del 24 de Novembre, data en la qual tornarà un dels clàssics: l'Open del Piri! Ens veiem allà!

Cartell oficial de la mà d'Ingravita studio

Final de l'estiu i la Copa Catalana a Reus. Smile

Després del Campionat d'Espanya quedava la última competició de copa catalana d'aquest any 2012, com és habitual a l'Octubre, era la de Reus. Aquí va ser la meva primera competició quan feia poc que escalava i això ja queda al llunyà 2010, aquest lloc em porta bons records perquè aquí se'm va obrir un nou horitzó doncs no tenia ni ideia de com eren les competicions en escalada. I al contrari del que pensava al principi, em va agradar... en aquelles dates encara havia d'obrir aquest blog i no creia que l'escalada fos un esport tan complicat, pensava que la regla de "com més entrenes més fort estàs" era l'única que comptava i m'equivocava de bon tros, d'això ja me'n aniria adonant.

Però bé, anem al que toca, aquest estiu he estat estiuejant al plafó des que vaig superar el problema de l'espatlla a meitats de juny, cada setmana entrenant mínim 4 dies i a tope, dia rere dia, sí, ho faig perquè vull i no ho canviaria pas però ha estat dur, en Carlos és l'altre que sap de què parlo que tampoc sortia del plafó, dieta,etc. 

Objectivament crec que la planificació que vaig fer era com a mínim bastant bona i no vaig saltar-me ni un sol dia, i pensava que un gran volum d'hores dedicades em faria arribar bastant fort al Setembre. Recordo a principis de Juliol la compe de l'mxtrem, no havia començat a entrenar res de bloc i no em vaig sentir tant fluix, em faltava una mica de manxing i ja està, vaig marxar pensant que l'estiu era molt llarg i el cos tindria un bon temps per adaptar-se. 

Ara mirant enrere penso que igual l'únic que he aconseguit és arribar un llistó més amunt del campus però de bloc estic igual de fluix... poden haver-hi moltes coses que han fallat però el que és cert és que no he aconseguit el que volia. Ni en roca ni en compes, la roca té excusa perquè gairebé ni la he tocat, però el plafó no enganya. També pot ser que el físic no sigui el problema i fallin altres aspectes com la mentalitat positiva alhora d'afrontar una competició, però és difícil d'aconseguir i d'entrenar.

Ahir a Reus a les classificatòries hi havien 5 blocs per disfrutar i no petar-se massa. Vaig fer-ne un al primer pegue i vaig anar decidit a pel segon però a part de caure dos o tres cops em vaig inflar i a partir d'aquí em vaig emprenyar bastant i ja va anar malament, al final vaig tancar la ronda amb 3 tops que sabia que éren suficients per anar a la final però no vaig aconseguir animar-me massa...

Top al primer bloc
Foto: (c) Quim Hernandez

Caient en un bloc a la classificatòria
Foto: (c) Quim Hernandez

Jo a l'esquerra i en Carlos a la dreta amb el fotògraf disparant...

 I vaig intentar sortir motivat a la final després d'unes barretes mega-mass high protein ultra energy big muscle per caimans que ens havíem pillat amb l'Arcadi, però al primer bloc que vaig provar no m'hi notava bé i al segon vaig caure a dalt dos o tres cops bastant seguits i em va passar el mateix que a la classificatòria, em vaig petar, decepcionar "com pot ser aquesta inflada bou" i desconcentrar... vaig anar d'un bloc a l'altre no gaire convençut i vaig tocar la última presa abans del top en 3 blocs però tampoc vaig aconseguir fer-ne cap. Abans del xiulet de fi del temps ja m'estava descalçant els peus de gat. 

 En Pol va guanyar la competició i probablement la classificació general de la copa, jo crec que vaig quedar 4t un altre cop, sembla que m'agrada molt aquest número, però ahir no vaig mirar ni el resultat, no estava satisfet per no haver aprofitat el temps ... ni em fixava en els altres escaladors com resolien els passos on jo després podia caure ni aconseguia visualitzar el bloc, simplement agafava les preses de sortida i pensava has d'arribar al top o seràs un desgraciat. Al final el que em va saber més greu i el que em va emprenyar més va ser no haver disfrutat d'una competició que em feia il·lusió, tot per pensar només en un resultat que tampoc hagués canviat res, potser és en això en el que s'ha de treballar, saber passar-ho bé quan estàs a la compe i despreocupar-te de si t'agradaria més quedar això o allò.

Apunt d'apretar, ja a la final amb un públic que ens va animar!
Foto: (c) Quim Hernandez

Apunt d'acabar...

Suposo que moltes vegades que entreu per aquest blog sembla que m'hagin d'executar l'endemà, la frase que a molts de vosaltres us agradaria dir-me és "Tio disfruta del que tens i passa't-ho bé, no t'hi capfiquis més... " Després de notícies com la d'ahir m'adono que s'ha de saber viure la vida amb més optimisme i positivitat, però a vegades és difícil adonar-te'n quan estàs treballant per algo que voldries que arribés d'una manera i en un temps determinat i no passa exactament com vols.

I bé, ara s'ha acabat la temporada 2012 i ja començarem a preparar la següent amb ganes amb l'equip dels bous, per mi aquest any serà una mica diferent i ja veurem com m'ho monto doncs tindré bastants treballs de camp per la carrera i algun parón més del que voldria, però bé, s'intentarà apretar igualment. Ara a veure si toquem roca que n'hi ha ganes, avui li he pogut donar un pegue fugaç en una matinal a la Juguete de Amor 8a+  d'en Ferran a Montgrony, molt bona, i m'he tornat a motivar. Evidentment també espero poder anar als opens com aquests dos últims anys i a tope! Gràcies a tots, gassssss!!!

Vistes a la cinglera del pla de st. Pere avui

PD: Suposo que de Reus hi hauran bastantes fotos, ja les publicaré quan estiguin per la xarxa.

Diluvi a la Foixarda (Campionat d'Espanya d'escalada en bloc '12)

Durant aquest estiu havia estat pensant algun dia en assistir o no a aquesta competició que es celebraria el dia 29 de Setembre a les instal·lacions del Climbat la foixarda, així que a mesura que s'acostaven les dates s'havia de prendre una decisió i després de veure que el dit xungo no m'impediria apretar vaig inscriure'm  pocs dies abans sense pensar-m'hi massa, així que a esperar el dissabte i a veure què passa per allà!

Quan vam arribar amb en Pol ja plovia, i de fet es passaria tot el dia així, el pronòstic ja ho deia però aquest cop no estàvem pas preocupats doncs la prova es celebra dins un pavelló ben cobert. Just entrar i després de comprovar que estem inscrits, passem cap a la sala on esperarem l'entrega de dorsals i samarretes,etc i on trobem i retrobem a tothom. Per la meva banda només veia màquines per tot arreu, essent campionat nacional  és el normal però no evitava que em preguntés què dimonis estava fent allà al mig... "-Lluís tio on t'has ficat bou??" De totes maneres ja estava fet així que a pensar en positiu!

Després de veure l'ordre de sortida vaig saber que hauria d'estar una bona estona aïllat, primer sortien dones i em tocava sortir 31 de 37 inscrits que érem a masculina així que relax. A les 10 van començar doncs les classificatòries i a esperar... Estirar, xerrar, avorrirte, beure, menjar, penjar-te una mica, estirar-te, escalfar una mica, tornar-te a estirar perquè veus que encara queda 1h perquè surtis i finalment escalfar definitivament és el que més o menys anàvem fent.

La Marieta al primer bloc
fotos: Top30 Facebook

La Berta al 3r bloc

Al final a quarts de 2 diuen el meu nom i al lío! Pel que he pogut sentir veig que els blocs seran durs...però quan vaig veure la cara d'en Pol ja vaig pensar: bueno nano s'haura d'apretar fins i tot per aixecar-te de la colxoneta... i així va ser, per diluvi i tempesta la que ens cauria a alguns (bastants) a la classificatòria...jeje. Sona el piiiip i tinc 4 minuts per fer el primer bloc, me'l miro i l'entenc ràpidament però el volum del segon pas està sobadíssim i se'm va escapant un cop i altre... així que ara tinc 4' de descans abans de donar-li al segon bloc. Al costat l'Àlex em mira rient i em diu "Vas a flipar con el segundo". Aquí ja no sé què esperar-me i quan sona el xiulet i em toca veig un pepino de bloc que penso "...sisi, i tant" Comença amb una trave de compressió cap a l'esquerra i després passos físics als volums. En el millor pegue vaig aconseguir fer la trave i arribar al volum de sota el bonus però se'm va escapar així que a la colxoneta i a descansar pel següent.

Nacho Sánchez - primer bloc
Fotos: Facebook top30

Ignasi Tarrazona - segon bloc

El tercer bloc em va agradar molt ja només veure'l, semblava més físic i recte amunt sense entrebancs així que li vaig donar amb ganes, vaig pillar bé el bonus però d'aquí s'havia de pujar un taló al volum del costat i juntar mans a la pinça, recolocar bé i anar amb ganes al volum triangular on s'havia de tornar a juntar per tirar amunt, si aconseguies això hi havien moltes possibilitats ja d'encadene. Em va faltar una mica de potència per aguantar al volum, se m'escapava la mà...

Bruno Macías - 3r bloc

Arribo al 4t bloc i veig que en Jaume és l'àrbit d'aquest, penso "Jaume diga'm el mètode plisss" jaja bé ell com sempre " Tot es 6a bou, flotant". El principi era de creure-t'ho, sorties amb mans i peus en un volum i havies de fer un llançament a un canto romo però bastant gran que es podia pinçar bé amb la mà dreta... m'hi vaig poder quedar un cop i d'aquí a pillar el bonus era fàcil, després ajuntaves mans amb un taló a la presa on llançaves i havies de fer un pas força dinàmic a un volum on quedar-t'hi era força complicat...d'aquí ja no vaig poder passar. L'últim bloc tenia un segon volum igual que el del primer i amb el tacte que tenia quan vaig arribar jo era molt difícil no patinar.

Marco Jubes - 4t bloc

Carlos Catari - 5è bloc

Després de veure els resultats, vaig finalitzar 22è, tenint en compte el que vaig fer encara va estar prou bé. Com sempre en aquestes compes la clau està en saber competir, això és llegir ràpid els blocs i donar-li els pegues justos, ni més ni menys. Personalment 4 minuts em semblaven massa pocs doncs eren blocs  llargs i un cop et cansaves no hi havia recuperació possible, ara bé vaig marxar prou satisfet perquè tot i que no vaig fer ni un sol Top encara em vaig moure i no vaig veure el nivell massa lluny. Amb en Pol vam marxar després de veure sortir les llistes així que no vaig poder veure la finals, que van guanyar en Nacho i la Eileen, felicitats!

Classificació de la final femenina

Classificació de la final masculina

He de dir que els blocs em van semblar una passada, molt bons i amb moviments molt variats, em quedaven  una mica grans pel temps que teníem però tot i així vaig poder disfrutar mentre vaig ser allà  així que a veure si seguim progressant per passar-ho encara millor en pròximes edicions! I ara a descansar una mica  i fer la posada a punt per arribar el millor possible a Reus el cap de setmana vinent, última prova de la copa catalana de bloc d'aquest any!

Repetint a Sabadell

Sembla que últimament li he agafat afecte a la 4ta posició, doncs porto les tres últimes proves de copa catalana ( la més llunyana de corda, al juliol) quedant classificat a un passet del podi... el millor és que poc a poc vaig millorant, a veure si seguim així!

Ara bé, a Sabadell les coses no van anar com esperava, ni millor ni pitjor, sinó diferents... pel que fa a les classificatòries vaig sortir més ben escalfat que de costum però amb el cap a un altre lloc, així que no va ser una ronda massa encertada. Al primer bloc un fallo penós al primer pas em va fer caure, així que vaig haver de realitzar-lo al 2n intent, el mateix que va passar amb el 2n que vaig anar a provar. Un cop fets aquests 2 encara vaig estar aprop de fer-ne un altre però el penúltim pas em tirava un i altre cop, la veritat és que en general eren moviments molt regletosos i amb la mà esquerra que no em permet arquejar ho noto bastant, però per ara és el que hi ha. Així que passo a la final (en última posició com la setmana passada), juntament amb els osonencs ( Carlos i Pol Roca)... 

1- Àlex Granados 2- Pol Roca 3- David Belmonte

Després de caminar una mica per allà i veure alguna final d'altres categories,  anem a fer uns bocates i a mi no se m'acudeix res més que tragar a fondu just abans de competir... Després del primer pegue pillo una inflada descomunal, entre no haver escalfat perquè la zona d'aïllament estava ja tancada abans del nostre horari de finals i l'atracada que portava...bueno almenys no hi havia perill de quedar-se sense fuel però per la pròxima entre poc i massa. Al final resolc dos blocs en 3 i 2 intents respectivament i estic a punt de fer-ne un altre que m'hagués portat al podi... però bé, és el que hi ha, si t'infles en una compe en rondes de 30min estàs fora... així que mentre reposava mirava com  l'Àlex i en Pol  lluitaven pel títol, que es va decantar a favor del primer per una qüestió d'intents.

Finalitzo doncs en 4ta posició i ara a veure si aquest finde puc anar a la foixarda a apretar!!!

Carlos provant Tsunami 8b

PD: diumenge anem a Sadernes amb els bous d'hostalets, en Marc i en Pau, i en Carlos. Ells 2 es fan amb un La Generacio de l'Odi 7c+ i proven la Tsunami 8b amb en Carlos(en Pau esta a puntíssim de fer-la al 2n), jo cato el 7c+ i la Game Over 8a/+ però efectivament, estic over... així que me'n vaig a acabar el dia a un 7b que faig al 2n intent, però m'equivoco arquejant un parell de regles amb mà esquerra i aquesta setmana hauré de veure què puc fer... de moment avui repòs obligat.

Copa Catalana de Bloc '12: Alpicat

Des del campionat de catalunya fet a la Salle a l'Abril, la copa catalana de bloc va tenir una aturada fins aquest dissabte passat, data fixada per tornar a arrancar. Aquest cop la competició va tenir lloc a Alpicat, a les afores de Lleida i aprofitant l'estructura municipal, que va resultar ser prou bona per fer una competició amb blocs que em van agradar molt. 

A nivell de sensacions la veritat és que no venia massa convençut, la setmana passada al desploma't no vaig ser capaç de trobar les forces i aquesta útlima setmana d'entrenos havia estat ja millor però sense punch en moviments molt físics. Després de formalitzar inscripcions i dinar anem tota la panda a aïllarnos, a nosaltres ens toca sortir últims i sembla que en tindrem per rato... al final a quarts de cinc sortim a fer les classificatòries on la calor i un escalfament insuficient crec que van determinar la meva mala actuació. Només vaig ser capaç de fer un dels cinc blocs proposats i a l'acabament amb una petada que no sabia pas què passava, ara bé, al ser pocs participants va ser suficient per passar a la final.

Visualitzant un bloc a la final
Fotos: Núria Serra

Apretant

Així que break, bocata, relax i a aïllar-nos un altre cop, cap al vespre ens tornen a cridar i és hora de la ronda definitiva. Vaig començar millor que a l'altra ronda i després de provar el bloc més dur per veure que no podria amb ell vaig realitzar-ne un altre al primer pegue, això em va animar una mica i cap a provar el de volums a la placa que tampoc semblava massa complicat... amb en Pol vam estar caient a l'últim pas unes quantes vegades més del que seria recomanable ( jo bastantes més) per no pillar  agulletes  al tríceps, el cas és que al final vaig aconseguir encadenar-lo pocs minuts abans del tancament de la ronda. Encara vaig poder provar els altres 2 blocs però ja no hi havia temps.

Volums a la placa, world cup style

El pas que se'm va atravessar

Al final vaig quedar en 4ta posició i per molt poc fora del podi, està clar que tant l'Àlex ( que va guanyar sòlidament encadenant-ho  tot) com en Pol (2n) tenien un pinyó més però crec que en el meu cas moltes vegades és més un problema de cap i d'anar amb confiança que no de foça el que fa que no rendeixi del tot. I bé al acabar la compe vam haber de marxar ràpidament sense despedides ni podis... Des d'aquí he de felicitar a tothom que va col·laborar en l'organització i menció especial als equipadors ja que els blocs em van semblar molt bons!!! Anirem millorant, de moment ens veiem dissabte a Sabadell, i a seguir entrenant ara ja altre cop amb la uni... mare meva com ha passat de ràpid l'estiu :-o!

Desploma't 2012: Impressions

Poc després d'arribar d'aquest macroevent festiu d'escalada vaig a desgranar una mica el que ha donat de si aquesta edició 2012. Abans de res vull felicitar a tots els que ho han fet possible, començant per Gàrgola i la seva estructura es-PeC-tA-cu-LAr i seguint per les marques que van apostar  pel projecte, i quan dic marques parlo evidentment de les persones que hi ha al darrere, doncs en un esport com el nostre i en aquests dies que corren no és fàcil volcar-se com ho han fet tots ells, garantitzant la presència de competicions d'aquest caire i qualitat.

Calor i blocs

Tots participants vam disfrutar de 10 a 18 30h de 50 blocs per a la ocasió, per a tots els públics, edats i nivells. Aquest cop la tònica general en els blocs durs eren passos físics i llargs, algun dinàmic i en general presa bastant agraïda i de qualitat, amb algun bloc més tècnic i de col·locació. Personalment m'haurien d'haver anat bé aquest tipus de blocs doncs eren bastant del meu estil, així que vaig començar animat, però al cap de poc vaig veure que m'havia deixat la força a casa, o perduda en algun lloc? El cas és que anava bé de dits però el braç no manxava ni a la de tres,  passos que els visualitzava fàcilment no hi havia manera d'arribar-hi un cop en situació, i havia d'anar dinàmic a tot arreu perquè el bloqueig el tenia a can ves-a-saber-on. Aquest cop a en Carlos tampoc li va sortir una bona competició tenint en compte que en teoria arribava bé, i l'Arcadi venia per primera vegada i va disfrutar i es va motivar, tot i així tampoc va poder emplear-se a fons. En Pol per la seva banda després d'una setmana mig malalt i sense escalar va tornar a fer una actuació suficient, fent els blocs durs que volia quan es motivava que li van servir per anar a una final amb molt de nivell. 

I bé, la gran expectació que teníem tots quan va arribar l'hora de les finals es va esfumar al cap de poc d'haver començat la femenina, doncs la pluja va fer acte de presència.

Abans de l'inici de les finals

Les finals es van dur a terme diumenge, jo ja no hi era present però els podis han quedat així:

1- Berta Martín -- Carlos Catari

2- Eileen Jubes -- Marco Jubes

3- Andrea Cartas -- Christian G.

Les classificacions completes ja sortiran més endavant. Per acabar m'agradaria comentar un parell d'aspectes, el primer és que crec ajustant una mica els horaris de l'open es poden evitar problemes per la pluja com els de dissabte, per exemple si es fa l'open de 10h a 16h és temps de sobres per classificatòries i les finals poden començar a les 18h i acabar-se molt més d'hora. L'altre aspecte és el tema dels jutges per un Open amb molta participació, el fet d'haver de controlar cartilla a cada intent durant tot el dia es fa pesat per al participant i alhora per al jutge. Crec que tots sabem més o menys el que pot fer un o altre i la gent és bastant honesta en aquest sentit, no et marcaràs 10 blocs per anar a la final si veus que no els pots fer, doncs després no et mouràs. Un altre tema és el de control·lar intents, està clar que això és impossible sense algú que ho miri des de fora, però no crec que hi haguessin masses empats, evidentment és només una opinió i segur que si es va fer així és perquè l'organització en tenia els seus motius.

Per la meva part ara a tornar a tope després d'una setmana on només vaig poder entrenar un dia  per un problema a l'espatlla dreta, que sembla ser que ja està sol·lucionat doncs el dissabte ja no em vaig notar res (merci Fèlix!). Veeeeeeeenga!!!

Desploma't 2012 preview

Bé doncs, està apunt d'arribar un dels caps de setmana més fanàtics de l'estiu amb la segona edició del Desploma't, ja l'any passat va ser tot un èxit i aquest any de ben segur que estarà a l'altura de les expectatives, que són moltes!!!

Cartell 2012

Gárgola ha apostat fort i portarà al igual que al Mxtrem la nova estructura de competició, juntament amb els rotoblocs,etc que amb tots els organitzadors i personal col·laborador faran segur un dia de festa de l'escalada.

Promo Desplomat 2012 from mapi films on Vimeo.

Així doncs, ja ho sabeu, cita ineludible i amb raó, ens veiem allà fanàtics!!! I pels més fiesteros, a la nit diuen que hi ha PARTY de les que són per recordar... Vinga bous!!!

Paranoies anulars

Independentment de si són petites com al  Manolito o no ( pels que vingueu despistats fa referència al nom d'una via d'aquest totxo veí del Macana, on hi ha certa via que s'anomena, precisament, Paranoies petites) aquesta setmana ha estat bastant d'alt-i-baixos pel que fa a les sensacions escalant i en especial de l'anular de la mà esquerra, que semblava dir ara sí ara no cada dia. 

Carlos a la Muller, almenys ara ens aixequem eh

Però bueno, anem per pams: El dimecres, després d'un bon dimarts al matí de campus, vaig anar a fer una matinal de bloc amb en Carlos per Sava, tot i que no ho tenia previst. A part de rostir-nos i deixar-nos les puntes dels dits gràcies a una molt bona temperatura per blocar, vam anar al clàssic La Muller 7c+, que havia intentat provar fa temps i no podia aixecar-me, el dimecres vaig comprovar que aïllats podia fer 2 dels 3 moviments durs però em falta tensió corporal i força de dits per encadenar-los, així que tampoc em vaig menjar gaire el coco i ràpidament vam anar al Mondongo abans que arribés el migdia per intentar fer-lo...tampoc hi va haver sort vaig palmar 2 o 3 cops a l'últim pas però em menjava el crash amb els peus cada cop... també vam donar-li a la extensió però el pas dur es fa molt llarg i incòmode amb aquell arbre pel mig.

Dijous doble sessió i divendres al matí més plafó, així acabava la setmana, aquest últim dia amb el dit bastant carregat així que vaig decidir descansar dissabte ( bàsicament aquest dia va consistir en estiraments-gel-estiraments-gel-estiraments-gel,etc)

Millor amb tape o sense? no sé

Diumenge posem direcció al Macana, també amb en Carlos doncs en Marc va preferir passar un cap de setmana llarg a Rodellar, jo decidia quedar-me per poder controlar més l'estat anímic? del meu estimat dit. Així doncs, segona visita de l'any al totxo per excel·lència i segon dia per provar el Vuelo a Ciegas. Al primer intent encara amb tacte horrible per la calor vaig veure que el dit no em molestava en aquesta via, així que em vaig animar bastant. Després de deixar passar una mica de temps va entrar algo d'aire i li vaig tornar a donar, aquest útlim pegue el millor i vaig caure ja a dalt, a tres moviments de la sortida, així que content pel progrés vaig preferir conservar i no provar-la més, sabia que tampoc era el dia per matar-la a pegues.

Carlos sobant el primer bidit del Vuelo mentre recordava l'encadenament
del dia anterior a la temible ( per bloqueros com nosaltres) Uruk-Hai 7c+ a Calders, bé!!!

Esperant doncs una pròxima visita a Sant Benet tanco aquí la crònica de la setmana, aquesta me la prendré amb algo més de calma i baixaré una miqueta la càrrega a veure si el dit para de molestar... més li val, que al Setembre s'ha d'estar en forma!

Salut bous ;-)

Volant al Santuari

Aquest dissabte tornava a tocar Montserrat, i és que feia un any que no visitàvem el totxo més fanàtic de Sant Benet, el Macana. Des de l'any passat que tenia una via posada entre cella i cella, no és altra que el Vuelo a Ciegas, com sempre amb polèmica respecte el grau, si no vaig errat però va ésser proposat com el primer 8b de tota la península. Si l'any passat no vaig provar-la va ser perquè era evident que no la podia fer, però ahir no vaig poder resistir-me i la vaig montar per veure si em movia...

Després de les sensacions dels últims findes, en especial a Sant Benet, no estava gens confiat, i de fet el primer pegue no va ser gaire prometedor, el llançament de baix és tens i has d'agafar el bidit amb dreta molt bé, vaig pensar que no podia xapar la segona i al final del bombo vaig flipar fins que no vaig veure que s'havia de tirar cap a l'esquerra després de xapar la última. Tot i així, la vaig deixar montada per donar-li un altre intent i tornar-ho a provar. Al segon pegue va venir la sorpresa i de cop havia fet tota la secció de baix i estava ja  a la meitat de la via, el millor era que no anava petat però com que no havia mirat com xapar la segona no vaig gosar seguir... Des d'aquí fins a xapar la tercera ja em va sortir bé i llavors la sortida amb un taló al pla no em va semblar massa complicada, sempre i quant no arribis petat, això sí, perquè si no vas a tope a tots els passos voles amb una facilitat que dona gust . En Carlos per la seva banda també la va veure prou bé per un altre dia, i es va montar la Sesión Contínua 7c per fer-la.

Una vista des del Totxo

El tercer intent va ser pitjor que el segon, i la veritat és que ja anava cansat, però així la tindré més matitzada per un altre dia. Seguidament em monto la Paranoies Petites 7c+ del Manolito per veure si la faig ràpid abans de marxar, però la regleta de tres dits de la part de dalt, molt incòmode d'agafar, em va engegar el dia enlaire, l'annular de la mà esquerra va decidir que ja en tenia prou. No serà res greu però avui i demà toca reposar que si no ja sé que passarà, i ara no vull tornar-me a lesionar. En Carlos acaba el dia encadenant amb soltura la Sesión  al tercer intent, i empalma avui fent la My Moflets, del mateix grau, al Castell de les Dames.

Ara amb ganes de tornar al Macana per intentar parar ja de volar, que a roca no faig més que això. Està clar que no serà fàcil i segurament faran falta uns quants dies més per encadenar, però impossible is nothing, així que fil a l'agulla i a seguir entrenant que això rutlla!

Hold on

Després de bastants dies intensos les sensacions al plafó van variant, hi ha dies que sembla que realment hagis guanyat algo i d'altres on només llevar-te penses que no pots ni baixar les escales... El que compta però és que de moment no tinc cap lesió i tot i el cansament em trobo bé, que és el que intento prioritzar. Ara bé, quan arriba el finde i anem a roca les coses segueixen sense sortir, però bueno, és el que hi ha. 

Podria donar excuses de que vaig cansat i/o se m'escapa un peu... però crec que no val la pena que ens enganyem, la teoria és una cosa i la pràctica una altra, i tot i que al principi penses que entrenar és igual a posar-te fort, jo diria que res més lluny de la realitat. Entrenar bé és complicadíssim, i progressar al principi molt fàcil, però cada cop tot és més confús, i clar, no tothom té la sort de fer 8c o 9a sense entrenar gaire. Puc entrenar més? Em farà algun bé fer-ho? Distribuiré les càrregues adequadament? Treballaré a la intensitat adequada? Podré aguantar-ho o els tendons tornaràn a engegar la festa enlaire? Crec que aquí rau el quid de la qüestió, hi ha gent que va trobant el camí i d'altres que no... Si, si, ja pots tenir entrenadors, preparadors i fisios però tot i així fer que tot funcioni it's not that easy. 

Ara mateix ja no estic gens segur d'aconseguir el que m'hagués agradat a principis d'estiu, però el que m'interessa més aviat és seguir entrenant, simplement per què m'agrada, i si mai arriben resultats, doncs millor. A la roca crec que tard o d'hora les coses sortiran tot i que veig que seré incapaç de predir quan,  i vés a saber, potser en el moment més inesperat sona la flauta... o no?!

Vista de Montserrat arribant a Monistrol

Bé, deixant-nos ja de reflexions aquest finde vam pujar a St. Benet dissabte. Com que vam veure la Cuenta Atrás per la carretera amb en Carlos vam pensar de donar-li un intent a veure si per casualitat ens sortia. Ara fa un any la vaig provar algun dia i em va faltar molt poc...Així doncs al segon pegue vaig caure al penúltim pas però com que em conec, ja vaig decidir que era millor no tornar-ho a intentar aquell dia. A més, teníem previst anar al Pedráncano i si no ja es faria massa tard. Allà vam provar la connexió fàcil, diria que es diu Josep del Sistema? i rondarà el 8a, entrant per la dreta amb el pas de creuar del romo al bidit i d'aquí dinàmic al cantarral... al primer intent resolc tots els moviments i penso que en un 2n puc arribar a dalt... je je que ilús que sóc a vegades. Vaig caure ja al dinàmic  i després a dalt em va anar bastant pitjor que al primer intent... a en Carlos tampoc li va anar gaire millor.

Castell de les Dames - A baix

Diumenge decidim pujar al Castell, jo em sentia molt cansat, més del que pensava tenint en compte que el dia anterior no havia fet gaire res... no entenc pas com funciona aquest cos però bueno...Allà escalfem al Tripartit 6c+, aquesta sí que  surt millor que l'any passat però clar, aquí vaig venir el primer dia d'escalar després del genoll...només faltaria. Després li dono a la Killing Kitchen teòric 7b+ a vista... la veritat és que vaig pujar molt bé fins a dalt, on vaig llegir malament un pas d'un bidit i després de tirar amunt i avall ja sabeu què va passar. Un cop vist li explico a en Carlos que la va fer al flash flotant... la veritat és que ens va semblar més fàcil de 7b+, però bueno, jo no la vaig encadenar així que res. I abans de donar el dia per acabat provem la My Moflets 7c, però el cap ja no estava per aguantar. I puto avantbraç menys.

Apa bous, a seguir apretant i sobretot passant-ho bé que és estiu!!! 

7 de Setembre: Arno Ilgner a la Salle BCN

El proper 7 de Setembre, el mestre dels aspectes mentals/psicològics de l'escalada, estarà a Barcelona per donar una Master Class a aquells interessats. Aquest no és altre que Arno Ilgner, autor de llibres com Guerreros de la Roca i Lecciones exprés para Guerreros de la Roca.

Pels participants:

• Requisits previs: Qui s’apunti ha de disposar mínimament d´un any d’experiència escalant i escalar com a mínim de 5c a 6a. Escalar de primer no es un requisit.

• Medi: Per escalar amb corda, no per bloc. La majoria d’exercicis es fan de segon; alguns escalant de primer si s’és capaç.

Equipament necessari:

• Cada un ha de dur el seu propi arnes, peus de gat i assegurador

Places: 10

Preu: 65€

Inscripcions: joliveras@salle.url.edu

Instructor: Arno Ilgner

Descripció de l’activitat: El clínic ens acostarà a comprendre i superar la por a les caigudes i a millorar el moviment. Practicarem com caure correctament, moure’ns de manera eficient i exercicis per aprendre a descansar. Tot això aplicat a una via per superar-nos. Ho farem en petits increments, creant la progressió adient al nivell de cada un. Tindreu un mètode estructurat per prendre els riscos adients fent disminuir la por.

Aprendreu:

• A caure amb seguretat

• Com assegurar dinàmicament

• A distingir una caiguda segura a una perillosa

• Com connectar zones de caiguda segura i on no caure

• Aturar la escalada prenent el mínim risc

• Valorar millor la situació de risc

• Com descansar efectivament

• Millorar la respiració

• Escoltar al cos

• Crear moviment i moment

• Agafar impuls voluntàriament

• Reduir la por

Enllaços:

FB event

WarriorsWay pàgina de FB