Voluminosis a la PxB. Open en Majúscules

Voluminosis: Coneguda amb aquest nom, es tracta d'un transtorn de les capacitats escalatives produïdes per la presència de grans preses en formes triangulars, esfèriques i tots els tipus de polígons que podeu imaginar, que obliguen a una col·locació adequada per poder tirar amunt. El problema és que la força (només) és sovint insuficient per tal d'anar cap a dalt i hi ha escaladors que ho pateixen més que d'altres...La veritat és que ahir a la PxB va ser un dia d'aquests per mi, i això que a les classificatòries tampoc n'hi havia tants...però els blocs obligaven en molts casos una tècnica depurada. Encara estic visualtizant algun bloc que no li acabo de trobar el mètode...

Després d'una altra setmana dura d'entrenos, dissabte a la tarda vam posar direcció Sabadell, tenint en compte que les classificatòries s'acabaven a les 20h vam pensar que arribant a les cinc o quarts de 6 n'hi hauria suficient...bé només arribar la gentada que hi havia ja demostrava que els organitzadors s'ho havien currat un munt! Ens inscrivim i seguidament a començar. Hi havia un total de 60 blocs per aquesta ronda i 20 puntuaven per passar a finals. Tenint en compte que era open la veritat és que el nivell d'aquests estava bastant alt i en molts s'havia d'apretar. A mi em va costar bastant arrancar amb força, no sé si la calor o la gentada o què però al principi em vaig agobiar una mica i semblava que no pogués apretar. Al cap d'un rato per sort la cosa va començar a funcionar i vaig poder anar fent blocs puntuables.

Acabant de preparar finals, foto (c) Jaume Oliveras

La veritat és que va ser una tarda de lluitar bastant contra el cansament, tampoc vaig tenir massa sort al quedar-me aprop de fer alguns blocs més que al final no es van deixar per poquíssim i potser haguéssin fet variar el resultat. Però el cas és que vaig donar bastant tot el que podia i vaig acabar la ronda satisfet tot i que sabia que no seria suficient per passar a la final. De totes maneres amb el nivell que hi havia és lo que toca, i ahir no em va faltar gaire per haver pogut entrar a finals i això és el que compta. Dels durs vaig acabar amb uns 11 o 12 encadenats, dels 20 proposats, tot i que diria que ningú va poder fer-los tots. En general bastantes regletes d'hombro i peus amunt afavorint la flexibilitat, cosa que no em beneficia massa però cada cop ho porto millor jaja. Diria que vaig finalitzar 9 o 10 pel que em van comentar, i passaven 6, així que toca apretar una mica més. Venga!

Marieta a la final, bona representació dels Bous!!! Gas!

Dels osonencs a destacar un Pol que tot i realitzar blocs físicament molt durs  per escalfar i sense immutar-se  no va tenir el dia i es va quedar just sota el tall de finals, i l'Ivan em va sorprendre un cop més demostrant unes capacitats molt bones, felicitats! Tant en Xitus com en Carlos com l'Arcadi poden fer molt més, vamosss bous!!! I en Pau flotant en la seva línia.

A les finals espectacle i és que l'ocasió s'ho valia, en les noies va destacar la Maud A. essent la única en fer més d'un bloc en aquesta ronda, i pel que fa la absoluta masculina a finals nivelazo i del bo: Marco Jubes, Christian G., Carlos Catari, Ignasi Tarrazona, Olesky G. i l'Hernán, un mexicà fortíssim que no coneixia. Les places de podi van anar per ordre dels 3 primers que he citat, emportant-se un bon premi en metàl·lic!!!

Carlos Catari a muerteee

La veritat és que es van superar amb escreix els 100 participants que volien en aquesta primera edició de l'Open i s'ha de felicitar a tots i cada un dels que van contribuir a muntar-ho perquè va ser una passada! David Belmonte ets una màquina!

I bé aquesta setmana més entreno i a partir de l'altra ja tornem a la rutina! A veure si sol·luciono el problema del genoll que em torna a emprenyar i amb ganes de que arribi la copa i el campionat d'Espanya per apretar a tope!!! Be water my friend...