Volant al Santuari

Aquest dissabte tornava a tocar Montserrat, i és que feia un any que no visitàvem el totxo més fanàtic de Sant Benet, el Macana. Des de l'any passat que tenia una via posada entre cella i cella, no és altra que el Vuelo a Ciegas, com sempre amb polèmica respecte el grau, si no vaig errat però va ésser proposat com el primer 8b de tota la península. Si l'any passat no vaig provar-la va ser perquè era evident que no la podia fer, però ahir no vaig poder resistir-me i la vaig montar per veure si em movia...

Després de les sensacions dels últims findes, en especial a Sant Benet, no estava gens confiat, i de fet el primer pegue no va ser gaire prometedor, el llançament de baix és tens i has d'agafar el bidit amb dreta molt bé, vaig pensar que no podia xapar la segona i al final del bombo vaig flipar fins que no vaig veure que s'havia de tirar cap a l'esquerra després de xapar la última. Tot i així, la vaig deixar montada per donar-li un altre intent i tornar-ho a provar. Al segon pegue va venir la sorpresa i de cop havia fet tota la secció de baix i estava ja  a la meitat de la via, el millor era que no anava petat però com que no havia mirat com xapar la segona no vaig gosar seguir... Des d'aquí fins a xapar la tercera ja em va sortir bé i llavors la sortida amb un taló al pla no em va semblar massa complicada, sempre i quant no arribis petat, això sí, perquè si no vas a tope a tots els passos voles amb una facilitat que dona gust . En Carlos per la seva banda també la va veure prou bé per un altre dia, i es va montar la Sesión Contínua 7c per fer-la.

Una vista des del Totxo

El tercer intent va ser pitjor que el segon, i la veritat és que ja anava cansat, però així la tindré més matitzada per un altre dia. Seguidament em monto la Paranoies Petites 7c+ del Manolito per veure si la faig ràpid abans de marxar, però la regleta de tres dits de la part de dalt, molt incòmode d'agafar, em va engegar el dia enlaire, l'annular de la mà esquerra va decidir que ja en tenia prou. No serà res greu però avui i demà toca reposar que si no ja sé que passarà, i ara no vull tornar-me a lesionar. En Carlos acaba el dia encadenant amb soltura la Sesión  al tercer intent, i empalma avui fent la My Moflets, del mateix grau, al Castell de les Dames.

Ara amb ganes de tornar al Macana per intentar parar ja de volar, que a roca no faig més que això. Està clar que no serà fàcil i segurament faran falta uns quants dies més per encadenar, però impossible is nothing, així que fil a l'agulla i a seguir entrenant que això rutlla!