Primera de l'estiu a Margalef

El diumenge vam decidir fer una visita "en el dia" a Margalef, per descarregar una mica del dia anterior movent-nos en vies assequibles a vista, i en el meu cas per tornar a agafar el feeling a la roca doncs ara portava una temporada llarga sense anar-hi per motius de lesió-recuperació dels quals crec que ja he parlat àmpliament.

Arribant al poble

Arribem al poble sobre les 11, comprem la guia al nou alberg "Racó de la Finestra", que per cert té molt bona pinta, i ens dirigim al sector que porta precisament el mateix nom, doncs sabem que estarà tot el dia a l'ombra i en principi hi ha vies i vies per rodar. Passem per davant de desploms ja mítics com el de El fustigador o Aitzol, i la increïble proa per on circula Gancho Perfecto, les Víctimes diverses o Samfaina, entre d'altres. Més a l'esquerra és on escalarem avui, tot i que seria increïble poder provar algun dia un d'aquests pepinos, que de moment, i segur que per bastant de temps,  m'he de  conformar veient en videos. Sota la paret les vies són espectaculars, i desplomen molt més del que sembla.

La guia

Fem la Magrana 6b+ per escalfar i seguidament anem a provar algo per fer metres en canto bo, sense mirar-m'ho gaire el primer que trobem es Ingravitus 7a, al primer pegue un pas a bloc a la primera xapa de mono a mono que no crec que hagi de fer em fa baixar i mirar-m'ho millor...sembla que no hi ha res més... doncs amunt, li torno a donar i encadeno ja bé fins a dalt. Posteriorment cap a la Coraje al forao 7a+, i tampoc triem bé, jo volia fer vies de 20-30m de resis en forats acceptables... a mi em tira perquè no veig una regle per fer la seqüència de bloc al primer pegue, en Carlos tampoc té sort, i després li dóno un altre intent i ara sí que cap a la reunió,  crec que és dura pel grau.

Racó de la finestra, en primer pla una part de la proa on hi han els "pepinos"

Decidim canviar de sector per allà les 16h i anem a Can Verdures, aquí les vies que escollim són millors. En Carlos prova la Ni poc 7b, no li surt un pas a la primera xapa i des d'allà ja la fa a vista, llàstima. Jo supero el primer pas i tiro per la variant fàcil ( Estilson 7a+), aquesta sí surt a vista i millor que les altres. Posteriorment li dono ja molt cansat a la Ni poc i en aquesta ocasió m'estic mitja hora al pas de baix, que si em marxa el taló que si ho faig a campus... la veritat és que després de xapar la primera ja anava infladíssim, però vaig aguantant i faig tot el desplom, quan surto, sobre el 5è seguro porto una petada tal que sóc incapaç de mirar-me cap a on he danar i vaig a pinyó fixe a un forat, l'altre i clar, al final em tiro a un que no és bo i a volar. En Carlos fa fàcil per acabar la Estilson.

A quarts de vuit decidim recollir perquè ja no ens aguantem físicament i tampoc ens queda pell...  és hora de tornar. Deixem el Montsant fins que poguem tornar, esperem que d'aquí no gaire ;-)