Transferència

Jakob Schubert, LWC 2011

"Tot esforç té recompensa, encara que al principi no ho sembli, doncs els inicis sempre són durs..."

No parlaré pas de grans encadenaments ni sobrecompensacions espectaculars, perquè de miracles, de moment, tampoc n'hi han hagut ( tot i que potser, per Nadal, els reis em porten uns tendons de Wolfgang de regal, qui sap...) , però si que puc dir que les sessions en resina, mica en mica, es van notant. A vegades són positives, doncs fas la via que abans no podies fer, o realitzes els passos amb més facilitat, o et recuperes abans, i d'altres són negatives, això és: no aixecar el cul de terra perquè vas petadíssim, o no poder arquejar a muerte perquè la pell et fa un mal que no t'aguantes, o simplement estas hipnotitzat per les preses de colors i enmig de la paret vas més perdut que un pato mareao.

A mi sempre em passava lo del segon bloc... però últimament hi ha algun dia que he vist que, almenys, alguna cosa de l'entrenament vaig assimilant, i això sempre anima a continuar. Així que anem amb el resum habitual del cap de setmana, que m'ajudarà més a concretar...

Dissabte,  Calders: lloc habitual, regletes, desplom i a tivar. 

Via 1 ( Radicals Lliures 7c): Un pegue per escalfar, el canto bo està moll i et deixa venut per la secció de regletes. Em sento bé però no puc demostrar-m'ho, desmonto i cap al següent project.

Via 2 (Terra de Mordor 7c+): En Carlos li tenia ganes, li dóno un pegue sol·lucionant tots els passos, em sento bé de força (i honestament, també sé que és poc probable encadenar aquesta al 2n pegue) així que decideixo que és el moment d'anar a per una vella coneguda... 

Via 3 (El Hobbit 7b+): Primer pegue per montar les 3 primeres cintes i recordar el bloc, al segon me l'emporto amb realitzant la seqüència amb relativa facilitat. 

Diumenge, les Saleretes: visita per rodar on sight.

Després d'escalfar, intento 2 7b's a vista amb el mateix resultat: Gairebé. Caiguda entre la útlima xapa i la R en els dos, però anant a vista més bé que de costum.

Així que ja veieu, dissabte alguna cosa va caure, i diumenge, en quant a encadenaments, res de res, però aquest finde l'arxivo amb transferència positiva ( curiosament, je je) i tant de bo que els propers, almenys de tant en tant, també ho siguin, sempre tenint en compte la càrrega d'entreno. Com deia en Pedro Pons a País de Roca , si el teu cap va bé el cos va millor, i viceversa.

Transferència directa. Rustam Gelmanov entrena al plafó, i llavors rebenta el plàstic

The Real Core ( seguir l'enllaç i clickar a "play")
Transferència total. En C.Core ho rebenta tot, plafons i roca, i de regal, ens anima a reflexionar. El video és de fa temps, però diria que encara no l'havia posat per aquí, per qui no l'hagi vist...