Últimament, entre la climatologia i el temps que tinc, la veritat és que estic escalant poc en roca. Precisament, escalar al medi natural és el millor mètode per progressar. No valen ni plafons, ni campus, ni peses, ni cap altre mètode que no sigui escalar per tal de "pujar el grau" en roca.
Tot i això, aquests mètodes permeten guanyar força i base física que, en teoria, al tornar a sortir amb assiduïtat a les parets ens permetran millorar, un cop tornem a "pillar el ritme". Dic en teoria, perquè a la pràctica costa molt més del que sembla "posar-te fort". Passaràs d'aixecar 10kg a 20. Faràs 25 traccions i 5 amb un braç, i pujaras el campus com si fossin cantos. Però durant aquests dies, cauràs al mateix lloc i a la mateixa altura, a la mateixa via que provaves abans. O el teu grau "a vista" serà el mateix. Per tant, estàs més fort?
Si t'ho mires des del punt de vista de roca, no, no ho estàs . A l'estiu encadenaves més entrenant menys ( o potser entrenaves més?, en el fons, si vas 4 dies a la semana a roca entrenes més, per roca , que no si et passes 6 dies al plafó, o no?).
De fet, diria que és llògic. Entre el cansament i els pocs dies que puc anar a roca, és difícil que es donin les condicions per encadenar. No obstant, esperem que el suposat físic que estem treballant tingui repercussió un cop ens dediquem en la seva plenitud a escalar de veritat. No sé quan serà, així que de moment, a seguir tancats al plafó, A MUERTE bous...
i bé, ara running a little bit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada