Hola a tothom!
Bé, com ja sabreu, ara està de moda que els escaladors tinguem un blog, i, com no vull ser menys, he decidit posar-m'hi. La veritat és que feia temps que em ballava pel cap, i us he de dir que l'adreça estava creada ja feia mesos, però fins avui no he fet un cop de cap. De moment escriuré en català i, fins que el blog no sigui famós a nivell nacional i internacional, cosa que amb el meu nivell d'escalada i popularitat, a més del número de blogs que corren per la red serà difícil que passi, ho continuaré fent.
Com que és la primera entrada, us situaré breument ( o almenys ho intentaré): Al juny del 2009, després d'una infància passada amb els pares als pirineus any sí i any també, decideixo provar l'escalada. Em vaig apuntar a un curs d'iniciació i allà va començar tot. Vaig començar a escalar pel meu compte al juliol, i he de dir que vaig passar tot l'estiu a la zona esportiva de sorralta, a Roda de Ter. Aquells dies m'acompanyaven sempre dos amics i veïns de Gurb, L'Uri i en Soler, i així va continuar fins que es va acabar l'estiu. A la tardor, i després d'enganxar en Carlos ( àlies "Peu") les coses es van complicar una mica amb l'arribada del segon de batxillerat, i fins que no van obrir la sala de boulder la farinera no vam ser conscients de com ens havíem tornat de fanàtics.
Poso punt i apart perquè a partir d'aquí se'm va obrir un món nou ( merci al team "La farinera"), vaig descobrir realment què era l'escalada esportiva i el que representava i sobretot, vaig començar a conèixer a fanàtics. (... sí, voldria explicar cada dia però us adormireu al teclat) Després d'aconseguir el carnet de conduir m'he pogut començar a moure una mica per Catalunya i així aconseguir treure'm el sobrenom de "flipat de sorralta" que em van posar els germans Redorta principalment, no en va, per passar-me un hivern sota zero a la zona obaga de roda de TEr, "escalant" entre estalactites.
Entrenant semana rere semana ha anat passant el tempsi aquí em trobo, un any i una mica més després, inaugurant el blog, que intentaré actualitzar tant com pugui.
Bé, com ja sabreu, ara està de moda que els escaladors tinguem un blog, i, com no vull ser menys, he decidit posar-m'hi. La veritat és que feia temps que em ballava pel cap, i us he de dir que l'adreça estava creada ja feia mesos, però fins avui no he fet un cop de cap. De moment escriuré en català i, fins que el blog no sigui famós a nivell nacional i internacional, cosa que amb el meu nivell d'escalada i popularitat, a més del número de blogs que corren per la red serà difícil que passi, ho continuaré fent.
Com que és la primera entrada, us situaré breument ( o almenys ho intentaré): Al juny del 2009, després d'una infància passada amb els pares als pirineus any sí i any també, decideixo provar l'escalada. Em vaig apuntar a un curs d'iniciació i allà va començar tot. Vaig començar a escalar pel meu compte al juliol, i he de dir que vaig passar tot l'estiu a la zona esportiva de sorralta, a Roda de Ter. Aquells dies m'acompanyaven sempre dos amics i veïns de Gurb, L'Uri i en Soler, i així va continuar fins que es va acabar l'estiu. A la tardor, i després d'enganxar en Carlos ( àlies "Peu") les coses es van complicar una mica amb l'arribada del segon de batxillerat, i fins que no van obrir la sala de boulder la farinera no vam ser conscients de com ens havíem tornat de fanàtics.
Poso punt i apart perquè a partir d'aquí se'm va obrir un món nou ( merci al team "La farinera"), vaig descobrir realment què era l'escalada esportiva i el que representava i sobretot, vaig començar a conèixer a fanàtics. (... sí, voldria explicar cada dia però us adormireu al teclat) Després d'aconseguir el carnet de conduir m'he pogut començar a moure una mica per Catalunya i així aconseguir treure'm el sobrenom de "flipat de sorralta" que em van posar els germans Redorta principalment, no en va, per passar-me un hivern sota zero a la zona obaga de roda de TEr, "escalant" entre estalactites.
Entrenant semana rere semana ha anat passant el tempsi aquí em trobo, un any i una mica més després, inaugurant el blog, que intentaré actualitzar tant com pugui.
Actualment estic estudiant 1er de Geologia a la universitat de Barcelona i entre els estudis i l'escalada no puc fer gairebé res més, però intentarem aguantar el ritme
Bo de bo, ara mateix et fitxu!!!!fanatisme 100%, as fet un progres molt gran i que cuntinui bou!!
ResponEliminaFelicitats pel blog.
merci bou, ens veiem dema a la comarca?
ResponEliminaBenvingut bou, felicitats pel blog i dir-te que la foto de Calders motiva, veig un dels projectes pendents que hi tinc,jejejjeej.
ResponEliminaSalud i a MUERTE...
gracies spud, ja veus aqui estem, i si motiva mol la foto jajaj
ResponEliminaweeeeee!!! Fantàstic nou pas!!!
ResponEliminaUn brindis gegant per celebrar-ho. Una abraçada bow!
QUO... Amb desitg de què sempre caminis/escalis amb aquesta ilusió!!!
aki seguirem, merci!!
ResponElimina