Video Open Bloc 2014

Hola a tots!

Aquí us deixo el vídeo de l'Open de l'any passat, un bon moment per recordar lo bé que ens ho vam passar i engrescar-nos pel que arribarà al 2015, que promet com sempre ser millor que l'anterior...

El vídeo l'ha realitzat l'Ignasi Tarrazona, demostrant que a part de ser un crack escalant també ho és darrere la càmera! Felicitats bou!

OpenBlocElsBousdeLaSalle from elsbousdelasalle on Vimeo.

Ja podeu anar reservant el dia  21, 22 i 23 d'Abril de 2015 a les vostres agendes!

Una abraçada i bones escalades, a veure si em poso les piles d'una vegada!

Edelrid Dead Point II Review

Tal i com ja vaig comentar en l'entrada anterior, vull aprofitar aquests dies on malauradament no puc explicar què tal han anat les últimes sortides per introduir les novetats que he estat utilitzant aquesta temporada.

Edelrid Dead Point II + alfombrilla. Les dues fotos no estan a escala,
en relació el Crashpad és molt més gran.

Avui introduiré aquest Crashpad, l'Edelrid Dead Point II, el qual m'ha amortiguat les caigudes en les meves últimes sortides a blocar, que si bé han sigut poques, intenses a tope. El primer que crida l'atenció és que no te costures al mig, és a dir està format per una colxoneta única que es pot plegar per transportar. Lo bo és que al eliminar aquest punt disminuïm considerablement el risc de lesions al turmell quan caiem sobre el crash, ja que no hi ha una obertura al mig com passa en els formats per 2 o 3 parts.  L'alfombrilla extra que porta (petita colxoneta apart) ens pot servir, a més de netejar els gats abans d'escalar, per tapar alguna petita disconformitat extra que s'escapi de l'abast del Crashpad.

Els seus 10cm de gruix i espuma de 2 densitats fan que l'amortiguació sigui molt bona. Òbviament si estem escalant un highball necessitarem més protecció, però en caigudes de blocs d'altura normal la meva experiència és que funciona perfectament, o com a mínim, tot lo bé que pot funcionar un crashpad. Personalment mai m'ha agradat la sensació de caure dels blocs a fora, especialment acostumat a les grans colxonetes indoor que amortiguen molt més, però considerant el que tenim disponible al mercat per fer bloc a roca, és de lo millor que he provat. Lo bo és que sense ser massa gruixut, que el faria ja una pedra per moure, la protecció és molt bona.

Suport físic i moral jaja

Fent 140 x 115 cm és un dels més grans del mercat (bastant més del que sembla per les fotos que podeu trobar per internet, aviso). Alhora de plegar resulta algo més incòmode que els que estan dividits ja que s'ha de doblar el material, però amb el sistema de tancament i la flexibilitat del material no ocupa més espai. Crec que el que es guanya en seguretat supera en escreix el que es perd en "comoditat" d'emmagatzematge. Tot i que no és un crashpad molt barat, en la seva lliga la relació qualitat-preu és ajustada. Del que de moment no puc parlar és del desgast, ja que només fa un any que el tinc i encara ha sofert poc per abrasió.

Protecció: 5/5
Comoditat i transport: 3/5
Estètica: 4/5
Pes: 3/5
Polivalència i posada en ús: 4/5

Valoració global: 4/5

Si l'escolliu, segur que serà un punt més alhora d'aconseguir els vostres objectius, i per cert, si a algú li mola fer la migdiada és dels més còmodes que hi ha, aquí ho deixo!

Característiques tècniques:

Medidas: 140 x 115 x 10 cm.

Construcción plegable en una sola pieza.

2 espumas: Alta densidad + espuma de celda abierta.

Exterior de Nylon balístico.

Tirantes, cinturón y Asas de trasporte.

Funda lavable.

Se incluye crashpad sobre Sit Start.

Alfombrillas integradas.

Cremallera perimetral para doblar el crashpad.

Peso: 6000 gr.

Catàleg Crashpads Edelrid

Parèntesi temporal

A l'Agost tenia bastant clar que volia escalar. Volia tornar a entrenar, posar-me en forma, sortir a la muntanya, disfrutar de la roca i acabar de fer les competicions que m'havia marcat a l'inici de temporada com a objectiu principal aquest any. Així que a la que el genoll m'ho va permetre un altre cop vaig tornar a posar-li fil a l'agulla (millor dit, magnesi als dits...).

La primera setmana, fora de forma i de lloc, encara "convalescent" però amb ganes de provar-me, vam anar a l'Ibloc, organitzat pels cracks d'Ingravita, a Igualada. Un open amb caire popular, obert a tothom i ple de possibilitats. La meva actuació podria haver acabat al cap de 60 minuts d'haver començat la ronda classificatòria ja que el meu fitness no va durar més, però òbviament vaig escalar tot el que vaig poder. Pel que fa a l'Equipo Cocodrilos, l'Ivan va deixar molt bons detalls de qualitat com sempre, i en Carlos i en Marc se les van tenir a la final amb en Pau i en Chaiyá a la final...bons blocs i molt magnesi.

Pano finals
Foto (c) Ivan Terricabras

Segona setmana d'entrenos, i ja sentint-me millor físicament, dissabte cap a l'Open Es Lluert de Santa Cristina d'Aro, Matxacuca's creation. Al cap de poc de començar la classificatòria, sento un crac al dit mig de la mà esquerra quan la mà no em surt  d'un mono que mai hauria d'haver tocat, ja que la presa era un romo...La meva actuació s'acaba aquí, una capsulitis que a dia d'avui encara s'ha de sol·lucionar, tot i que ja va cap amunt. L'Ivan i en Carlos un altre cop disfrutant a la final on empaten en 3a posició. Alligator style...

Carlos a un bloc inhumà de la final
foto (c) Albert Guerrero

Ivan a un altre bloc de la final
foto (c) Albert Guerrero

una mica de tot a Sta Cristina

Pel que fos, aquest nou petit entrebanc va ser el que em va fer  prendre la decisió de canviar l'òptica i centrar-me ara en sol·lucionar el meu problema al genoll abans de plantejar-me apretar un altre cop, quan ja anava amb el pinyó fix. La veritat és que porto molt temps parant i arrancant, a vegades no vols escoltar el cos perquè realment estàs motivat per seguir, i no importa el que et posin a davant que segueixes igualment. Fins ara, a la mínima que em notava en condicions tornava a tope, a exprimir-me al màxim, i per molt que les càrregues fossin progressives si vols superar-te i seguir pujant el nivell la línia que marca per una banda la  millora i per l'altra la sobrecàrregai és molt fina. Per mi, estar competitiu a nivell absolut exigeix la dedicació total, i no hi ha marge per baixar el ritme. El problema, és que si arrossegues una lesió que mai acabes de curar del tot, arriba un moment que t'adones que si no aixeques el peu de l'accelerador d'una vegada estaràs sempre allà mateix. Per no allargar-me més, la conclusió és que he decidit canviar d'òptica per intentar sortir d'aquest espiral on el final ja me'l conec massa bé.

Copa Catalana i CCU la Salle 2014. Foto (c) Open Bloc Bous de la Salle

No sé quan durarà aquesta etapa, el que sí que sé és que diversificaré una mica més la meva activitat per enfocar-la a la recuperació total i oci que no pas al rendiment esportiu. Per si algú es queda amb el dubte, això no vol dir que tingui la més mínima intenció en deixar de donar-li canya, però per un període temporal que espero que no sigui gaire llarg, l'objectiu principal serà un altre.

Així que per ara, a centrar-me en recuperar a tope de la millor manera possible. Poc a poc i gràcies al treball específic el genoll va millorant, i lo bo és que actualment les sensacions ja comencen a ser bastant més adequades.

I ja que  no puc escalar, estic aprofitant per començar a ressenyar
aquest crash-pad i d'altres meravelles de les que hem pogut disftrutar aquesta
temporada. Estigueu atents per les valoracions!

De moment, el que ja és obvi és que no aniré al campionat d'espanya a Saragossa. No cal parlar de lo malament que se m'ha posat acceptar-ho,  però no hi ha dubte que ara per ara és la decisió adequada. Espero que tots hagueu passat un gran estiu, i que la tornada a la rutina no us deixi sense ganes, ja que la motivació és l'últim que es perd! Gas!!!

Entrevista Vèrtic i últims mesos

Després d'un temps sense escriure,  voldria deixar-vos amb el link d'una entrevista recent que em van fer  pel blog de Vèrtic. Una vegada més vull donar les gràcies a la gent de Vèrtic per recolzar-me en aquest camí, ja que des del primer moment han estat al meu costat en tot el que he necessitat. La veritat és que comptar amb gent així és un plaer i esperem que no pari!

Link en català: Entrevista català

Link en castellà: Entrevista castellà

Vilabloc 2013. Foto (c) Pep Puig rafecas

Pel que fa a mí últimament no he escrit res, la veritat és que a finals de Maig vaig tenir un problema al dit que em va deixar sense escalar uns dies, i al voler tornar a arrencar el genoll m'ho va tornar a posar complicat, unes molèsties que havia començat a tenir al Maig i que com sempre van anar a més fins a no poder escalar ja en condicions, i juntament amb el dit que tampoc em deixava apretar vaig decidir parar. El fet és que de moment per una temporada que havia preparat amb tanta il·lusió la suma ja és d'uns quants mesos parat, últimament no estic tenint massa sort en aquest sentit i bé quan veus que no pots tenir continuïtat la motivació i els resulats se'n ressenteixen.

Ara estic treballant per recuperar-me lo abans possible i poder arrancar una altra vegada, però de moment no tinc data així que paciència. Havia planificat la temporada amb la intenció d'estar a tope a partir del setembre però de moment no podrà ser. El que queda és prendre-s'ho amb harmonia i tornar en quant es pugui, mirar llavors en quin punt estic i ja decidiré  el que faig amb la temporada de tardor.

Així que espero que tingueu un bon estiu tots ja sigui escalant, o si no, diversificant una mica la ment, que tampoc s'està tant malament descansant a vegades. Gas!

Copa Catalana de Bloc + CCU als Bous de la Salle

Bé encara amb la ressaca de la 10a edició de l'Open, que un any més va ser tot un èxit, el dissabte es va celebrar la prova de la copa catalana de bloc i el Campionat de Catalunya Universitari (CCU). Amb els equipadors que hi havia, que per aquesta ocasió eren l'indiscutible Fèlix i en Gerard, els blocs havien de ser bons, i la veritat és que així va ser, penso que a tots els competidors ens van agradar en general.

foto (c) Paula Alsina

Classificatòries, el mateix bloc des d'un altre angle

Referent a les classificatòries, després d'una mala actuació a la prova d'Igualada a l'Abril, vaig intentar sortir més concentrat i   em va anar bé. El sistema americà que s'utilitza no m'agrada gens però  en aquesta ocasió he de dir que em va beneficiar ja que vaig poder anar veient com es feien alguns dels blocs abans de provar-los i després ser més efectiu. Tanco la ronda amb 4 tops de 5 possibles i passo a la final amb 6 competidors més. Pel que fa a universitaris passo juntament amb en Tomeu així que ja teníem com a mínim el 2n lloc assegurat...

A la final, que es va celebrar amb les últimes llums del dia, la cosa va anar diferent. La tònica van ser blocs de volums, on és  igual d'important el push i el press que el pull, i em va costar bastant escalar, per dir la veritat. El primer i segon bloc van ser errors de visualització per part meva, però crec que els podia fer. El tercer em va semblar inhumà, i el quart era força tècnic així que ni el vaig olorar. L'últim era  fàcil, era el bloc que estava perquè el poguéssim fer tots, però vaig arribar molt cansat i se'm van obrir els braços, així que vaig acabar la ronda amb 0 tops. Des d'aquí felicitar a en David Belmonte  per la victòria,  va escalar molt bé a la final i em quedo amb la seva realització del 1er i el 4t bloc com a exemple del que s'ha de fer per escalar bé en volums. 4 tops de 5 a la final, bastanta classe el sr. David.

Podi femení, felicitats a les 3!!!

Podi masculí, grandes!

En el moment em vaig rallar bastant (ja em coneixeu) però després que hagi passat algun dia crec que és el normal, per les meves condicions i com m'he acostumat a escalar des de sempre els volums i jo no som amics de moment, tot i que espero poder-ho canviar. Les noves tendències de competició, promocionades evidentment per la Copa del Món i els seus blocs ultra-tècnics, és l'estil que s'ha d'intentar potenciar des de les federacions perquè els escaladors catalans i de fora puguin arribar a fer-ho bé algun dia en internacionals. També seria bo en aquest cas fer les rondes classificatòries amb el mateix mètode i que a la Copa d'Espanya de Bloc el sistema fos únic, però clar si les proves queden enmarcades en proves autonòmiques serà complicat.

Pel que fa a l'Universitari, dir que una llàstima la poca participació, sembla mentida que amb tots els escaladors que hi ha a Catalunya vinguin menys de 10 a la única prova que tenen per fer valer el que han fet per a la universitat...Els serveis d'esports no sembla que hagin promocionat massa l'activitat pel que es veu. Per mi aquest era l'últim any i tanco amb un subcampionat que com a resultat està bé tot i que el regust que em va quedar de la compe no és el d'un segon lloc evidentment. Felicitar a en Tomeu pel campionat universitari i 2n absolut, per fort que siguis costa venir a poques proves  i saber competir bé quan hi vas.

Podi universitari

I bé per la meva banda ara que ja estem arribant al final de les compes d'hivern-primavera, crec que no em puc queixar ja que tinc el genoll força bé i estic també en un estat de forma adequat. Per escalar bé en competicions i especialment amb l'estil que predomina ara he de millorar molt en varis aspectes, així que de moment a disfrutar del que es pugui que ja es molt! I bé en no masses dies ja espero tornar a tocar roca i ja anirem comentant la jugada.

Només em queda agrair a en Jaume una vegada més tot el que ha fet aquest setmana i especialment el finde!!! Una abraçada a tots!

10è Open Bloc dels Bous de la Salle: Preview i info

Bé doncs, ja estem a finals d'Abril i a molts pocs dies de l'Open Bloc dels Bous! Aquest any es celebrarà durant 3 dies perquè ningú tingui excuses per no venir! Aquests seran el dia 13, 14 i 15 de Maig a Barcelona, a l'espai de la Salle Esport & Fitness on hi haurà, a més del boulder, una estructura magnífica muntada experessament per a l'ocasió.

cartell oficial 10a edició

Com sempre s'intentarà que siguin uns dies perquè tothom, des del més bou fins a qui s'acabi d'iniciar, i tenint en compte els més petits, s'ho pugui passar genial. Un munt de blocs creats per equipadors vinguts d'arreu amb la intenció de fer les delícies dels participants. Si escaleu, teniu ganes d'escalar, o fa temps que no ho feu perquè no esteu motivats, aquesta és la ocasió per contagiar-se de fanatisme i apretar a tope!

L'open compta amb el recolzament, entre d'altres, de Gàrgola, Vèrtic, Vaude i Edelrid, Tenaya,  i Climbskin, i seguint la tradició, el dissabte dia 17 es celebrarà la prova del circuit de Copa Catalana de Bloc i CCU, on competiré amb ganes de passar una bona jornada de motivació escaladora per despedir l'esdeveniment.

Aquí teniu la info completa:

informació open - Català. Clickar sobre les imatges i després,
 un cop obertes, fer click amb el botó dret i seleccionar
 "Abrir imagen en una ventana nueva".

Un any més estaré allà com a local per posar-hi de la meva part col·laborant amb aquest magnífic esdeveniment. Així que espero veure-us a tots i totes, i com ja suposeu, per aquesta 10a edició se n'està preparant una de ben grossa! Jo de vosaltres no m'ho perdria.

I aquí el video resum de l'any passat:

9è Open Bloc Bous de La Salle 2013 from namussfilms on Vimeo.

Ens veiem allà!!!

Hard Work: Gener 2014

Aquest Gener va començar seguint la progressió que portava de finals de Desembre. Poc a poc vaig fent la transició a escalar i en els últims dies he notat un altre salt de qualitat pel que fa al genoll. A hores d'ara ja em molesta poc, diríem que només en moments puntuals. La veritat és que s'agraeix poder anar pel carrer sense tenir la imatge del tendó al cap tot el rato, ja començava a ser agobiant.

Així que sense passar-me amb les càrregues (sobretot en dies seguits), cada setmana estic escalant una mica més i ja em començo a sentir bé i això que encara estic en fase de preparació de temporada, intentant posar volum i escalant molts blocs, i fent físic general, que aquest sí que poc a poc va essent més específic ja. Pel que fa a cames he de seguir amb 2-3 dies setmana de treball de força, especialment treballant quàdriceps en excèntric però bueno. Per una banda per escalar no mola gaire perquè tot el rato vas pensant a veure a què estàs jugant, tenir la sensació de cansar la cama específicament no es posa bé. Però de moment la cuixa tampoc m'ha augmentat i de pes tampoc anem cap amunt així que estic tranquil en aquest sentit.

zona Cocodrilos al Sanhibloc, d'esquerra a dreta: Carlos, Marc, Lluís, Arcadi, Pau (c)Pemi Brasó - Xtremstudio

La veritat és que pel que fa a roca només he sortit un dia en les últimes 3 setmanes, va ser a la Comarca en un dia que vam rodar amb l'Ivan, en Silet i en Gil i la veritat és que vam fer molts blocs fàcils. De la majoria que vaig fer no en sé el nom, només un que diria que es diu Krishna i que rondarà el 7a, molt estètic i amb un dinàmic divertit a un forat que no es veu. La resta dels dies he estat entrenant, aquest mes he anat molt enfeinat amb la universitat i entrenant entre setmana molta de la feina l'havia de fer els caps de setmana, juntament amb la cama que si estic gaires hores dret se'm carrega, doncs feia més adequat anar al plafó. Per tant els últims dissabtes i algun diumenge també he seguit amb les sessions de volum al plafó. Aquests findes consistien en intentar fer molts blocs en sessions d'entre 2 i 3h.

Des de fa un parell de setmanes he començat a fer suspensions amb el programa que proposa en C.W.Parsons, la veritat és que té bona pinta i tinc ganes de provar a veure què tal. Crec que serà un bon complement als entrenos i aviam si va bé. Us el deixo aquí per si a algú li interessa. Només recomanar un bon escalfament dels dits abans de fer-lo ja que és poca estona però et deixa els dits fosos al treballar al màxim.

Chris Webb Parsons Hangboard Program from Climblox.com on Vimeo.

Taula resum, extreta d'aquí

El dia 25 de Gener es va celebrar la quarta edicio del Sanhibloc, l'open que organitzen els cracks del CEVA i aquest any amb l'alicient del nou plafó. Assistència important de gent que va fer que el plafó es quedés petit, però va estar compensat amb blocs molt bons i un ambient millor. Vaig arribar pels volts de la 1 del migdia i quan em vaig posar a escalar tenia menys de 2h per realtizar uns 35 blocs. Al final en vaig fer 32 i em vaig deixar els 3 més durs, als quals només vaig poder donar un pegue i prou.

Escalant...

Vamos Equipoo

Amb un andorrà molt fort!

A les 6 aproximadament vam fer les finals. A les classificatòries tot i estar cansat vaig escalar bé pel que havia de fer, vaig fer gairebé tots els blocs al flash, però a les finals la veritat és que el resultat no va ser el que esperava, tot i que vaig marxar prou content ja que les sensacions al genoll van ser molt bones i en general em vaig notar bé i fort. Teníem una trave i dos blocs, tot a un pegue menys l'últim bloc que teníem 2 intents. La trave era fàcil, només l'últim pas tenia un bloqueig en un sostre per anar al top, com que anava infladíssim quan vaig arribar no vaig poder fer el pas. Aquí va ser un problema de resistència, no hi ha excusa. Al segon bloc se'm va escapar una presa quan li estava ajuntant mans, penso que aquest l'hagués fet sense problema, però també s'ha de dir que no vaig tocar una presa que tenia i potser era més fàcil així. I l'últim bloc era bo, però personalment amb la calor que feia quan arribava al tercer volum, una espècie de quadrats amb cantos romos, tenia la mà tant sobada que se m'escapava abans de poder fer força.

No hi ha més, aquestes finals d'opens són així, simplement felicitar a en Pau Contreras que va guanyar escalant molt bé, i també a en Roger Jiménez i en Marc "força de contacte" Giol per completar el podi. Tres escaladors forts que s'ho mereixen! I també a en Carles i en Ramon, Kiko, M.Roman,etc que s'ho van currar molt amb els blocs, i a tota la organització en general per haver fet aquest open un any més!

Podi Femení

Podi masculí

Avui hem anat a la Sala Golem, la veritat és que lo de les 24h pintava molt bé així que s'havia d'anar a treure el cap, si més no per veure a la gent i el que s'havia preparat!!! Per part meva avui era repòs actiu així que apart d'un bloc d'apretar una mica, he estat rodant en blocs i vies fàcils. En Carlos ha estat apretant tant en blocs com en vies quedant-se a prop de fer un 7c+ a la placa al segon pegue.

De moment res més, per aquí segueixo treballant a tope així que confiança i cap amunt bous! Amb ganes d'apretar a muerte!