L'encadenament del trimestre: capítol primer i últim

Bé, primer de tot, bon nadal i bones festes a tots!

Els que llegiu habitualment el bloc ja haureu notat que he fet una pausa d'escriure més llarga del normal. El cas és que després de la compe a Reus (finals de setembre), vaig decidir parar i posar punt i final a la temporada 2013. La veritat és que tenia ganes de fer la copa d'Espanya de bloc ja que sabia que estava en forma però l'actuació que vaig fer a Reus m'ho va posar més fàcil per dir prou, no vaig poder apretar.

"visualitzant", mentre en Pol Palau li explica uns moviments a en Pol Roca, a Reus.

Després de parar completament unes dos setmanes vaig voler tornar a començar amb la ment i objectius clars però el genoll em va recordar que no tocava encara...Metges i fisios per acordar que tenia una ruptura parcial del tendó rotulià de la cama esquerra, una cosa que ve a ser un remember del que vaig tenir fa 2 anys però a lo grande... ja es veia a la eco que el forat era massa gran, però bueno. Per sort, els plans de recuperació no són massa complicats, consten de diferents etapes i cada una amb un objectiu clar. Llàstima que no incloïen escalar. Al cap i a la fí un tendó una mica malmès tampoc és res de l'altre món, però clar, quan has de parar un temps indefinit...

Vaig preferir no escriure durant la lesió per allunyar-me una mica de tot plegat, no volia tornar al to depriment que m'envaia en altres èpoques i la veritat és que si em posava a escriure  no em semblava correcte publicar el que em sortia...especialment al principi. Així que millor callar, que sóm amos dels pensaments però esclaus de les paraules...o això diuen. No?

A Vic fa força fred

Lot per aguantar els dissabtes...

Han anat passant les setmanes, i els mesos, i la veritat és que he estat treballant cada dia per recuperar-me però fins aquesta setmana passada no he pogut tornar a escalar. Molts moments amb la coneguda sensació de que vols pujar al tren però veus com se t'escapa per moments...típic de quan estàs lesionat. Evidentment hi ha hagut dies de tot, dies que ho veus súper positiu, però d'altres moments són massa silenciosos, instants on el núvol negre se't posa damunt del cap i no et deixa pensar amb claredat. Sents que estàs lluny del que t'agrada fer i a vegades és una mica dur mentalment compaginar-ho amb un bon estat anímic. Vas veient compes que havies marcat al calendari i has de tatxar, o bé gent que encadena vies que també hauries pogut estar provant...en fi. I el teu cap només pensa una cosa: Va, un altre dia. I un altre. I un altre. I vas fent el que toca mirant només a l'endemà perquè no saps si passaran 3 setmanes o 3 mesos per estar bé un altre cop. Sort que encara podia fer servir la multipresa, almenys així al plafó em sentia una mica menys inútil.

Els meus torrons particulars

Durant les setmanes de la lesió vaig planificar bàsicament cilces de força pura i resistència a la força. El problema és que això se'm dóna bé treballar-ho i per tant no era la manera com volia afrontar, en un principi, aquesta temporada, però com que no podia fer més m'he hagut d'adaptar. De tot se'n treu profit. La veritat és que he fet un dels macrocicles més durs, sinó el que més, des que escalo, almenys en quant a intensitat. Sèries i sèries al gimnàs combinades amb moltes dominades i bloquejos, a més de suspensions. El que ve a ser un russian workout per dir-ho clarament. Suposo que a en Dima li molaria. En quant a físic m'he superat arribant a poder treballar amb sèries de 25 dominades amb pauses de 2 minuts  i vàrios blocs de fins a 40 dominades amb pauses de 4'... o fins a blocs de 7 a un braç. La veritat és que no està malament tenint en compte que ja des de l'any passat sóc una mica bastant molt més foca degut al complement que faig al gimnàs (O reben músculs o reben tendons, tu tries. I és que  o lo tomas o lo dejas, però llavors no et queixis si et grinyolen els hombros quan et fas la llet amb colacao al matí)

Tot i així, crec que aquest entreno a base de multipresa per masses dies no és  saludable, el pa de cada dia eren  sobrecàrregues des de colzes a esquena(encara camino amb bastó per casa...no, és conya però poc va faltar eh...). Esperem que hagi valgut la pena ja que almenys no he passat el límit.  S'haurà de dir a mesura que vagi avançant la temporada. Ja que haig d'anar al fisio, vaig pensar, millor fer un complet i que em descarreguin de dalt a baix cada dia, així fem un todo en uno i ja està. La veritat, fer dominades no sé si serà efectiu per milllorar escalant, però per tenir contractures van de guais, de lo milloret que he provat. I això que si ets un tronc com jo, escalant ja pilles bastant tenint en compte que t'has d'arreplegar més del compte de dalt perquè de baix les cames no donen per més, però les sessions intenses de dominades ho superen amb escreix . I si no, és que no en feu suficients i toca apretar més, aquí ho deixo, tot i que jo no he recomanat res eh...

 Però bé, un cop els fisios van considerar que tenia prou col·lagen al forat del rotulià com per tolerar alguna sessió de'escalada, mans a la obra,  l'art del moviment, per sort pels nostres tendons, implica molt més que no pas la força. Clarament he de treballar molt la tècnica i la psicologia com a punts clau  per millorar, fa temps que ho dic i ho seguiré dient durant bastant temps espero, hauré de veure si aconsegueixo fer-ho. De moment he anat agafant rodatge en sessions curtes en dies separats ja que el genoll tampoc em deixa fer més. Més o menys per ordre i resumit hem fet el següent:

El primer dia d'escalar, al Cargolaire vaig caure amb la via Acció Calders 8a/+ ja feta, quan se'm van obrir els braços de manera desmesurada després d'haver fet tan sols 8 moviments. Avantbraços petadíssims com si hagués fet una via de 40 metres. Increïble. Si més no uns bons pegues de resis a la força en corda, però hauré de tornar.

A Savassona vam estar unes 2h amb en Carlos en una sessió, vaig caure uns 3 cops apunt de fer el Mondongo però tampoc tocava, un altre bloc que si tingués flexi l'hagués fet fa 3 anys ia... I a la Muller, bloc de moda aquests últims dies, vaig veure que el primer pas no em podria sortir. Colleja again.

Boulder de Kueka - La Comarca

A la Comarca, en una sessió matinal amb en Carlos, l'Ivan, en Pol i la Katy, L'Edu Moya, en Simon i l'Arnau he aprofitat per rodar i fer blocs que em sortissin ràpid. Així he encadenat, a part de la trave de darrere del bloc del camí on es va a escalfar i que encara no havia fet, el Dharma 7a/+ molt bo, que també han planxat en Carlos i l'Ivan, Padsamanbhaba "7b"(2nd go), i les dues variants del Boulder de Kueka, 7a i 7b respectivament, que hem fet gairebé tots crec.

Aquí el video del Padsamanbhaba:


Lluis_Salo_Comarca_28/12/13 from elsbousdelasalle on Vimeo.

També li he donat dos pegues al Computer Love  7b+ però no hi havia bon tacte als plans, i m'ha faltat poc per fer un altre 7a+ de llançament des d'una regleta entre el Dharma i el Padsamanbhaba, bastant dur.

Paisatge desde Hobbiton...jajaj

Ara espero seguir disfrutant de l'escalada en general i sobretot posar-me en forma pels objectius d'aquesta temporada. Al gener tocarà encara fer treball intens de cames i no passar-me escalant, però sembla ser que anem cap amunt definitivament. Després s'haurà de veure què passa perquè amb els jamones que tindré a les cames no sé si em mouré però bueno. Gas!