Pages

dilluns, 28 de maig del 2012

Edelrid Eagle 9.8mm rope review

Aquesta corda és la que he estat utilitzant aquest any,  al menys durant els períodes que no he estat lesionat, que si bé no han estat masses dies, si que m'han permès posar la corda sota situacions de més fred, calor, pols, pluja, caigudes, etc. El report el  tenia preparat des de feia algun dia, avui he acabat d'enllestir algun detall i a continuació us faré una petita valoració del que he pogut observar.
Edelrid Eagle 9.8mmx70m

El diàmetre de 9.8mm resulta molt còmode per fer passar la corda per qualsevol assegurador, mantenint una mida prou gran per quedar bloquejada de la majoria de dispositius, i amb un pes ( 63 g/m) que resulta còmode tant per aixecar la corda quan es porten molts metres escalats, com per transportar-la en aproximacions a vies de caire més alpí.

La còrda, òbviament, és per fer servir en simple i per vies esportives, això si, no hi ha cap problema per encordar-vos amb ella en una via de varis llargs doncs com ja he dit abans el pes no és cap problema. Per si fos poc, ve amb el tractament Pro Shield per fer-la més resistent a condicions que desgastarien ràpid la corda, com la pols, o bé en situacions de pluja i neu, i amb el Thermo Shield que permet un maneig excel·lent fent la funda més robusta amb un 0% de lliscament de la funda.


La Eagle 9.8mm juntament amb altre part del material Edelrid-Vaude
Personalment estic molt content d'ella, si bé és cert que no la he utilitzat durant massa temps m'ha anat molt be en tot tipus de situacions. Estic especialment satisfet del dinamisme alhora d'aturar caigudes, doncs la força d'impacte és molt baixa i atura el vol de l'escalador més suaument que altres cordes que havia tingut, però quan s'ha de treballar una via i et penges d'alguna assegurança el xiclet no t'impedeix quedar a l'altura que vulguis, cosa que sí que passa amb altres cordes dinàmiques. Per últim, la maniobrabilitat quan s'ha de xapar o assegurar és molt bona, quedant al punt mig entre massa rígida i massa flexible, i el fet que la funda no llisqui ajuda molt per evitar possibles enredades.

Si dubteu de quina corda triar per fer esportiva, aquesta és una opció que us recomanaria que consideréssiu, i ja sabeu, ara no hi ha excusa per no volar!!!

La corda està disponible en varis colors, i 60, 70 i 80m de longitud. Aquí la taula d'aspectes tècnics:


Diameter (mm)
Rope type
Weight (g/m)
Sheath proportion (%)
Number of falls
Impact force (kN)
Dynamic elongation (%)
Static elongation (%)
Sheath slippage (mm)

    9,8
1
63
34
7
9,4
28

7,6
0


dissabte, 26 de maig del 2012

Plafó i vídeos

Com ja us vaig explicar en el post anterior la cosa es va torçar una mica quan ja començava a anar bé, així que vaig estar una altra setmana de parón i el dilluns passat vaig tornar a arrancar. De moment aquesta setmana de readaptació ha anat prou bé, encara tinc molèsties però per ara són normals, així que per ara l'objectiu principal és treballar adequadament el físic i poc a poc anar augmentant el volum de moviments per tornar a agafar rodatge.

Les marques que ens apoien en el projecte d'equip dels bous s'estan portant molt bé...  ja us aniré passant els reviews d'aquestes i moltes altres meravelles ;-)
El plafó és el millor per aquests casos, pots regular al teu gust la intensitat, tipus de moviments i preses i treballar exercicis més específics, a part de que necessites menys temps per fer el mateix que treballaries a roca, i és que amb el final de curs a la uni de moment no puc dedicar ni un sol dia sencer a escalar, així que en aquestes setmanes que vénen poca roca tocaré, però per ara tampoc és el que m'interessa.

Si tot va adequadament en un mes hauria de començar a notar-me ja bé físicament, però tampoc penso a llarg plaç perquè de moment en el que va d'any no he pogut encadenar gaires setmanes d'entreno planificat.  I de mentres, algun dia que hi ha algo de temps, anar seguint les competicions importants del panorama nacional i internacional i fins i tot algun vídeo. Avui a la última prova d'escalada de dificultat de la copa d'espanya, que s'ha pogut seguir en directe per internet, cosa que em sembla una molt bona iniciativa, en Ramón Julián ha revalidat el títol i la Berta Martín també. Felicitats als dos, i també a tothom que ha participat. Us deixo amb les classificacions de les finals, i algun video que he anat veient aquests dies. A apretar que ve l'estiu!

Classificacions i presentació dels i les finalistes, entre les quals hi havia la Marieta dels Bous, que no para!!!
 Fotos propietat de Top30



I aquí van uns quants vídeos









dimecres, 16 de maig del 2012

Assaig i error

" Humans are the only animals that commit the same mistake twice"

El cap de setmana passat vaig pensar que ja estava recuperat, doncs havia pogut entrenar amb normalitat tota la setmana i sense notar cap tipus de molèstia, així que el dissabte ben il·lusionat vaig anar cap a l'Open de la Sala Golem  a disfrutar d'un dia amb bon ambient i, que a més, em serviria com a entreno.

Provant un bloc, fotos (c) Albert Guerero


Al cap de poca estona em va començar a molestar l'hombro a la zona del tendó supraespinós, i tot i que vaig seguir fent blocs i estirant, després de la parada per dinar la molèstia ja indicava que era recomanable parar. La veritat és que les sensacions no havien estat gaire bones en tot el dia i físicament tampoc estava a un nivell acceptable, així que vaig marxar poc després amb l'objectiu d'estirar bé i posar gel a la zona per evitar la inflamació en la mesura de lo possible.

El dilluns cap al fisio, on em comenten que bàsicament és una inflamació del tendó degut a la tornada a la activitat, al no estar prou preparat per fer-ho. Sempre el mateix, no aprenem ni a la de 3, i això que aquest cop pensava que havia anat molt progressiu i poc a poc... però tampoc ha servit.

Durant aquests dies he estat pensant bastant sobre els errors a l'hora de tornar a la activitat. En primer lloc les ganes de fer-ho bé van determinar que fés un treball compensatori potser massa exagerat per la fase en la que estava ( sí, estar carregat és la meva tònica habitual, entreni dur o no, i dia sí i dia també), juntament amb un augment del volum d'entreno poc adequat i un escalfament pèssim el dia de l'Open. Analitzar amb una mica de paciència no és massa complicat, saber exactament com has de fer-ho a la pròxima per seguir adequadament  bastant més, i és que hi ha gent que encara que intentem posar-hi tot de la nostra part, a vegades no hi ha manera.

Aquest cop sembla que la parada d'entrenos "només" serà d'una setmana, i ara el plantejament serà diferent amb l'objectiu de fer els mínims errors possibles en la planificació. Aquest any no hi ha manera d'encadenar unes quantes setmanes seguides d'entreno, i així és impossible fer res bé,  tanmateix  de ganes i motivació n'anem a full service. I que no pari, que sóm BOUS!

"...la regla decisiva es la voluntad incondicional de poner en juego todas las fuerzas disponibles, incluso a pesar del dolor o cualquier otra condición que suponga un obstáculo... He vuelto a ver claro que únicamente la actitud y la voluntad de resolver un problema son la medida de todas las cosas..."    WoGu

diumenge, 6 de maig del 2012

Entrenant!

Ja hi tornem a ser. Mal a la pell, cansament, son, entreno i alegria són les sensacions que poc a poc vaig recuperant després de la tornada al plafó i a la roca. La setmana passada vaig començar amb la base i el físic aplicat altre cop, de moment continuïtat per unes setmanes que és el que em toca doncs ara mateix tinc una pila amb la que no es pot anar pel món... Així doncs, ara aniré fent una progressió de volum amb els entrenos en la qual espero regular bé la intensitat per no passar-me de la ratlla i obtenir un feedback positiu.

Aquest cap de setmana ha tocat mixte, i per dissabte, si la setmana passada vam fer una visita als amics de la Golem, aquest cop tocava anar a veure Ingravita, el nou rocòdrom que s'han currat a Igualada. La veritat és que una altra bona instal·lació per entrenar, amb molt recorregut i vies molt bones. Allà em vaig dedicar a rodar sobretot en vies fàcils (sisens varis) i vaig donar-li un pegue a un parell de vies que rondaven el 7b, on vaig veure la falta de resis, però podria haver estat pitjor.

Ingràvita


Avui diumenge hem anat  a Calders amb en Marc Giol i en Carlos, després de repetir alguna via fàcil al principi, he aprofitat per fer-me amb Ludòpata 7b+, que havia probat en els meus inicis a l'escola del Bages. Li he donat un primer pegue horrible i on més aviat semblava que estigués a un vuitè difícil, fent-ho tot al revés i saltant-me moltes preses, i quedant mort la veritat, i després de recuperar durant una estona m'he tranquilitzat i he anat pujant fins a la cadena, no sense agafar una petada monumental, per ser-vos sincer. En Carlos per la seva banda la ha fet al primer pegue tot i estar rebentat dels entrenos, i és que el tema repòs encara no el controla gaire, coses del fanatisme, i en Marc, com que tenia tot el dia, s'ho ha pres amb més calma i quan hem marxat encara estava escalfant.

A reveure, seguiré informant de com passem el temps lliure per aquí. 
Lluís Saló, Els Bous de la Salle, Barcelona.

I no deixeu de veure aquest vídeo, copa del món de Bloc a Viena la setmana passada:



I el finde que ve, si tot va adequadament, cap a la Golem un altre cop a l'Open de Bloc!

dimarts, 1 de maig del 2012

Edelrid Loopo Harness Review

Hola bous!

Avui m'agradaria parlar-vos una mica d'aquest arnés  que és el que més he utilitzat últimament, la veritat és que podria acabar ràpidament dient que m'ha anat perfecte i el tornaria a escollir sens dubte però intentaré ser més clar i concret, que segur que us ajudarà més, no? jeje


Edelrid Loopo

Edelrid el presenta com un arnès ultralleuger destinat a la competició, i aquests són els seus trets més distintius. Com podeu veure a la imatge, s'ha suprimit tot el que pugui ser innecessari per reduir el pes al mínim. A nivell de característiques, té 2 porta-material en comptes dels 4 que porten la majoria, no presenta anell ventral i l'ajust dels camals és per elàstic, comú en els arnesos d'esportiva. L'ajust a la cintura és per una cinta centrada que no deixa massa joc, per això hi han disponibles 5 talles (XS-S-M-L-XL).

Competint amb el Loopo (c) Manolo Murillo
Jo l'he utilitzat tant per competició com per esportiva, i la veritat és que n'estic molt content. És un arnés que no t'adones que el portes posat, tant per comoditat com pel seu pes ínfim. Els 2 portamaterial resulten més que suficients per esportiva i l'anell ventral no el trobes ni a faltar, les 2 anelles per fer el nus d'unió a la corda és lateral en comptes de vertical, cosa que el fa més pràctic, i és prou gran per poder fer reunions a l'hora de despenjar-nos, en cas que sigui necessari. 

Si bé es cert que per via llarga i estar moltes hores penjat no és la millor opció, personalment el recomano per qualsevol escalada de caire esportiu, i evidentment per competició, doncs té un ajust molt ràpid i fàcil i només pesa 265g...  el no afegir pes ajuda a l'hora d'encadenar! :) 

Pàgina oficial: Loopo Harness a Edelrid.de

Així que ja sabeu, si voleu un arnés senzill, pràctic i lleuger, és una molt bona opció a tenir en compte. Feliços encadenes!!!