Paranoies anulars

Independentment de si són petites com al  Manolito o no ( pels que vingueu despistats fa referència al nom d'una via d'aquest totxo veí del Macana, on hi ha certa via que s'anomena, precisament, Paranoies petites) aquesta setmana ha estat bastant d'alt-i-baixos pel que fa a les sensacions escalant i en especial de l'anular de la mà esquerra, que semblava dir ara sí ara no cada dia. 

Carlos a la Muller, almenys ara ens aixequem eh

Però bueno, anem per pams: El dimecres, després d'un bon dimarts al matí de campus, vaig anar a fer una matinal de bloc amb en Carlos per Sava, tot i que no ho tenia previst. A part de rostir-nos i deixar-nos les puntes dels dits gràcies a una molt bona temperatura per blocar, vam anar al clàssic La Muller 7c+, que havia intentat provar fa temps i no podia aixecar-me, el dimecres vaig comprovar que aïllats podia fer 2 dels 3 moviments durs però em falta tensió corporal i força de dits per encadenar-los, així que tampoc em vaig menjar gaire el coco i ràpidament vam anar al Mondongo abans que arribés el migdia per intentar fer-lo...tampoc hi va haver sort vaig palmar 2 o 3 cops a l'últim pas però em menjava el crash amb els peus cada cop... també vam donar-li a la extensió però el pas dur es fa molt llarg i incòmode amb aquell arbre pel mig.

Dijous doble sessió i divendres al matí més plafó, així acabava la setmana, aquest últim dia amb el dit bastant carregat així que vaig decidir descansar dissabte ( bàsicament aquest dia va consistir en estiraments-gel-estiraments-gel-estiraments-gel,etc)

Millor amb tape o sense? no sé

Diumenge posem direcció al Macana, també amb en Carlos doncs en Marc va preferir passar un cap de setmana llarg a Rodellar, jo decidia quedar-me per poder controlar més l'estat anímic? del meu estimat dit. Així doncs, segona visita de l'any al totxo per excel·lència i segon dia per provar el Vuelo a Ciegas. Al primer intent encara amb tacte horrible per la calor vaig veure que el dit no em molestava en aquesta via, així que em vaig animar bastant. Després de deixar passar una mica de temps va entrar algo d'aire i li vaig tornar a donar, aquest útlim pegue el millor i vaig caure ja a dalt, a tres moviments de la sortida, així que content pel progrés vaig preferir conservar i no provar-la més, sabia que tampoc era el dia per matar-la a pegues.

Carlos sobant el primer bidit del Vuelo mentre recordava l'encadenament
del dia anterior a la temible ( per bloqueros com nosaltres) Uruk-Hai 7c+ a Calders, bé!!!

Esperant doncs una pròxima visita a Sant Benet tanco aquí la crònica de la setmana, aquesta me la prendré amb algo més de calma i baixaré una miqueta la càrrega a veure si el dit para de molestar... més li val, que al Setembre s'ha d'estar en forma!

Salut bous ;-)