" Humans are the only animals that commit the same mistake twice"
El cap de setmana passat vaig pensar que ja estava recuperat, doncs havia pogut entrenar amb normalitat tota la setmana i sense notar cap tipus de molèstia, així que el dissabte ben il·lusionat vaig anar cap a l'Open de la Sala Golem a disfrutar d'un dia amb bon ambient i, que a més, em serviria com a entreno.
Al cap de poca estona em va començar a molestar l'hombro a la zona del tendó supraespinós, i tot i que vaig seguir fent blocs i estirant, després de la parada per dinar la molèstia ja indicava que era recomanable parar. La veritat és que les sensacions no havien estat gaire bones en tot el dia i físicament tampoc estava a un nivell acceptable, així que vaig marxar poc després amb l'objectiu d'estirar bé i posar gel a la zona per evitar la inflamació en la mesura de lo possible.
El dilluns cap al fisio, on em comenten que bàsicament és una inflamació del tendó degut a la tornada a la activitat, al no estar prou preparat per fer-ho. Sempre el mateix, no aprenem ni a la de 3, i això que aquest cop pensava que havia anat molt progressiu i poc a poc... però tampoc ha servit.
Durant aquests dies he estat pensant bastant sobre els errors a l'hora de tornar a la activitat. En primer lloc les ganes de fer-ho bé van determinar que fés un treball compensatori potser massa exagerat per la fase en la que estava ( sí, estar carregat és la meva tònica habitual, entreni dur o no, i dia sí i dia també), juntament amb un augment del volum d'entreno poc adequat i un escalfament pèssim el dia de l'Open. Analitzar amb una mica de paciència no és massa complicat, saber exactament com has de fer-ho a la pròxima per seguir adequadament bastant més, i és que hi ha gent que encara que intentem posar-hi tot de la nostra part, a vegades no hi ha manera.
Aquest cop sembla que la parada d'entrenos "només" serà d'una setmana, i ara el plantejament serà diferent amb l'objectiu de fer els mínims errors possibles en la planificació. Aquest any no hi ha manera d'encadenar unes quantes setmanes seguides d'entreno, i així és impossible fer res bé, tanmateix de ganes i motivació n'anem a full service. I que no pari, que sóm BOUS!
"...la regla decisiva es la voluntad incondicional de poner en juego todas las fuerzas disponibles, incluso a pesar del dolor o cualquier otra condición que suponga un obstáculo... He vuelto a ver claro que únicamente la actitud y la voluntad de resolver un problema son la medida de todas las cosas..." WoGu
2 comentaris:
Animo Lluis!!! :D :D :D !!!
Muchas gracias Sara, si todo va bien esta semana estoy de vuelta, a tope!
un beso, nos vemos!!!
Publica un comentari a l'entrada