Pages

divendres, 24 de desembre del 2010

Bon Nadal

Bueno bous i boues des d'aquí desitjar-vos un molt bon nadal a tots ple d'escalades i d'encadenaments, aquí us porto un resum de les proves de la copa del món de bloc del 2010, per qui no les hagi vist encara, en HD. A disfrutar!













dimecres, 22 de desembre del 2010

Concentració. La ment.

Ja ho deia en Wofgang, doncs el cervell és sens dubte el més important en l'escalada. Tant en el que és el pla general d'un esclador com en els detalls, el cap és el que acaba marcant la diferència.

La concentració, decisió i el compromís que el nostre cap decideixi que pot / vol afrontar és el que, en molts casos, determinarà on arribem. Així, els millors escaladors necessiten estar, a part de fortíssims, cosa que és òbvia, una bona ment.

En tots els tipus d'esclada a un alt nivell personal el cap serà un pilar clau per aconseguir o no l'objectiu, i us porto un vídeo que és un exemple del tema: Amb tots vosaltres, Tim Emmett.



Muy Caliente! from Bamboo Chicken Productions on Vimeo.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Open bloc Malgrat-Calella 2010

Hola a tothom!

Com ja sabreu, aquest passat dissabte 18 de Desembre es va celebrar el 13è open de bloc organitzat pel Centre excursionista malgratenc i la sala "La Fàbrica" de Calella. Un open que havia de tancar l'any 2010 pel que fa a competicions i que no va decepcionar ningú, doncs els organitzadors es van "currar" uns blocs molt guapos que, afegits a les bones i variades estructures del plafó, van suposar un gran open per a tothom.


Allà vam anar amb en Carlos i en Pol, tots motivadíssims per donar-ho tot a la compe i sobretot disfrutar d'un bon dia d'escalada amb bona companyia, doncs allà ens trobem amb molts amics, companys, en definitiva, fanàtics com nosaltres amb un mateix objectiu : escalar fins a destrossar-se els dits (Carlos), braços (un servidor) o els blocs els més forts ( Pol). 

jaume llançant

Com ja va essent habitual , arribem allà, fem les inscripcions i a les 12 i poc més estem tivant de valent. Pel que fa a mi, només escalfar em va començar a molestar el braç, en concret el bíceps dret, una petita (esperem) sobrecàrrega que vaig tenir durant la semana però que, al seguir entrenant, no va desaparèixer i va tornar en el moment menys oportú. Tenia 2 opcions: O parar i engegar-ho tot, o intentar fer el que pogués i no pensar més en el "puto" braç.

Òbviament vaig seguir escalant, i a la que acabava de prendre la decisió, com aquell qui diu,  ve en Pol i em diu que ja s'ha polit tots els blocs. -"Com vols tio?!" , "si tio, mira que t'ensenyo com es fa aquest a campus". Jo flipant, en aquest moment dubtava entre engegar-lo o felicitar-lo jajaja, però al final em decanto per la segona opció li dic que molt bé, que descansi per la final, em menjo un "bocata" i a seguir.

Bueno el cas es que després de passar per tots els blocs amb un munt de "pegues" inútils, i amb les respectives demostracions del terminator, que repetia ara aquest ara l'altre per "flashejar-me'ls" , aconsegueixo fer-los tots menys 4 o 5 i passo a la final in extremis, fent l'últim bloc a les 6 , rebentat i amb un braç que molestava menys que al començament, s'ha de dir, però incapaç de fer un miserable bloqueig.



a la final
A la final no cal comentar res de la meva actuació, bàsicament perquè va ser un desastre, això si, puc dir que vaig fer tot el que vaig poder. Àlex Granados es proclama campió fent dos dels tres blocs al primer pegue, Pol Roca aconsegueix una molt bona segona posició i el fort Marc Muñoz la tercera. A la final també hi hagués estat algú més com la campiona d'espanya Berta Martín però que van marxar abans.


pol

podi absoluta

Al final un balanç positiu d'aquest final de 2010 en el que m'he iniciat a les competicions, a l'octubre va ser la primera, el campionat de catalunya d'escalada en bloc a Reus, i en total han estat 4. De moment només de bloc perquè les d'esportiva ja s'havien acabat , amb un bon podi a sanhibloc i amb moltes ganes i motivació per millorar la temporada vinent, on intentaré estar a totes les compes de moment a Catalunya.

Ara recuperar el braç i intentar escalar en roca durant el Nadal, que això sí que fa falta. Apa siau i a muerte sempre!

dilluns, 13 de desembre del 2010

Sanhibloc 2010. Primer podi!

Seguim amb els opens, aquest cop tocava a st Hipòlit de Voltregà, si no vaig errat es el primer cop que es celebra aquest open. La compe va ser tot un èxit, amb una participació que va rondar els 40 escaladors/es, i un munt de blocs molt fanàtics dissenyats pels equipadors.



uns quants dels que vam blocar


A partir de les 11 del mati ja es podia tivar, i allà ens posem, amb la companyia habitual, Carlos, Pol Roca, i també Gil Redorta que aquest cop aconseguim enganyar perquè vingui, que ultimament està massa fanàtic amb la roca jaja, també es passa una estona el seu germà Carles el mr. reglets a apretar una estona. Ens trobem amb altres coneguts com Jaume Oliveras, Venezuela's team, Spudi un llarg etc de bous i boues.


gil a la final
Com ja va essent habitual, estem tivant fins que es tanquen les rondes classificatòries. Passo a la final juntament amb en Pol i en Gil i 5 competidors més, les noies passen totes. Aquest cop hi ha sorpresa abans de la final, doncs ens fan montar  un bloc a cada finalista. Marco Jubes també n'equipa un abans de marxar.



jo

I a la final, la tònica van ser blocs durs i els competidors bastant fosos, al final  Pol Roca aconsegueix la primera posició, Marc Muñoz la segona i un servidor la tercera. Vamos!!!! en noies Shirleys Noriega es proclama campiona.

en un altre bloc

podium conjunt


I diumenge anem a calders, l'objectiu el Rodamón 7c, Pol se l'emporta al segon pegue (nano t'estas posant massa fort no pot ser això! jaja),  per la meva part deixo la línia matitzada, dos lances molt guapos, però el cansament i la poca pell no permeten l'encadenament, esperem que caigui el proper dia.

Només em queda donar les gràcies al Jaume per les fotos ( les teniu totes aquí ).Ara a esperar l'open de Calella-Malgrat, aquest proper dissabte!

divendres, 10 de desembre del 2010

Occident ( i atenció als desprendiments a sorralta)

Bueno avui porto uns  records de l'estiu. Particularment recordo  una via de l'escola veïna de sorralta que vaig estar provant insistentment durant un parell de dies aquest estiu, i que no va caure; el que queia era jo, cada cop al pas clau.

La via és Occident 7b+/c. És una via de resistencia amb un  repòs abans del sostre i el desplom. Primera secció patinosa de placa a l'estil sorralta, passet al sostre a pillar l'invertit i llavors a aguantar de regletes bones fins arribar al pas clau que està abans de xapar la última cinta, s'ha de pillar un bidit des d'una regleta que si no vas bé t'escup enfora.

Per cert, avui m'han comentat que hi han hagut un parell de desprendiments aquesta nit passada a sorralta. La veritat és que han caigut dos blocs de tamany considerable, i no és el primer cop, tot i que des de l'Ajuntament diuen que sempre s'han produït de nit, ningú no diu que un dia no hi pugui haver una desgràcia. Així que precaució.  Aquí el link: http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/15768/una_nova_esllavissada_sorralta

I aquí el video de la via, el vaig grabar fa un mes o dos, un dia que passava per allà i vaig decidir provar un altre pegue, aveure que passava. El resultat va ser el mateix, així que no hi tornaré pas fins d'aquí un temps.


Occident Try from Lluís Saló on Vimeo.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Collsuspina + fotos

Avui he anat a Collsuspina amb els habituals, Carlos i Pol Roca. No hi havia estat mai i la veritat és que m'ha agradat molt. Les vies molt bloqueres, 3 - 4 xapes en general. Penso que  pel cap és molt més fàcil  que no pas aquelles vies de 40 metres que no s'acaben mai.

Tot i que la majoria de vies estaven molles, encara hem pogut escalar una mica. Primer em poso a Torticolis 6b/+, que té un xapatge inhumano d'empotrar 3 dits. És el típic 6b/9a que en comptes de servir per escalfar et tira la moral pels terres i et fa adonar que no saps escalar. Llavors he fet un intent a  La pastissera 7a, a la segona xapa ja he vist que no sortiria doncs estava molla i tampoc és que anem sobrats. Finalment, m'he posat a Les de vuitè grau tiren més 7b/b+. Ha sortit al 4t, i trinxadet de la sessió de  Campus d'ahir ( no vaig apretar prou?). En Pol per la seva banda està provant un project personal, 7c+. En Carlos avui tranquilet, que dema es vol rebentar al plafó, bé bou.

I com que lo prometido es deuda, adjunto unes quantes fotos de Rocópolis, l'únic dia del pont que vam poder escalar amb intensitat.






dimarts, 7 de desembre del 2010

Entrenant...

Últimament, entre la climatologia i el temps que tinc, la veritat és que estic escalant poc en roca. Precisament, escalar al medi natural és el millor mètode per progressar. No valen ni plafons, ni campus, ni peses, ni cap altre mètode que no sigui escalar per tal de "pujar el grau" en roca.

Tot i això, aquests mètodes permeten guanyar força i base física que, en teoria, al tornar a sortir amb assiduïtat a les parets ens permetran millorar, un cop tornem a "pillar el ritme". Dic en teoria, perquè a la pràctica costa molt més del que sembla "posar-te fort". Passaràs d'aixecar 10kg a 20. Faràs 25 traccions i 5 amb un braç, i pujaras el campus com si fossin cantos. Però durant aquests dies, cauràs al mateix lloc i a la mateixa altura, a la mateixa via que provaves abans. O el teu grau "a vista" serà el mateix. Per tant, estàs més fort?

Si t'ho mires des del punt de vista de roca, no, no ho estàs . A l'estiu encadenaves més entrenant menys ( o potser entrenaves més?, en el fons, si vas 4 dies a la semana a roca entrenes més, per roca , que no si et passes 6 dies al plafó, o no?).

De fet, diria que és llògic. Entre el cansament i els pocs dies que puc anar a roca, és difícil que es donin les condicions per encadenar. No obstant, esperem que el suposat físic que estem treballant tingui repercussió un cop ens dediquem en la seva plenitud a escalar de veritat. No sé quan serà, així que de moment, a seguir tancats al plafó, A MUERTE bous...




i bé, ara running a little bit...

dilluns, 6 de desembre del 2010

European Championships 2010

Espectacular video dels campionats d'europa.

Fred i aigua

Ja he tornat de la sortideta que teniem preparada pel pont, al final ens hem hagut de conformar amb el que el temps ens ha deixat fer, i és que per aquestes dates és el que hi ha: O fa fred, o plou, i costa trobar el "feeling" per escalar.

El plan era passar els tres dies a Rodellar, ja sé que no és època, però què voleu que us digui, hi havia motivació i el fet de no haver-hi estat mai va fer que no pensés en res més i confiés en la sort, que aquest cop i pel que fa a la climatologia, no va acompanyar. El viatge va ser possible gràcies al pare d'en Pol Roca, s'ofereix a acompanyar-nos amb l'autocaravana, perfecte. Vénen ells dos, doncs, el pesat d'en Carlos ( és conya bou) i el que escriu.

Arribem a Rodellar i fa sol, perfecte, tot comença bé, llàstima que just baixar del vehicle ens adonem que fa fred, molt fred, i per acompanyar la tonada una brisa que et deixa glaçat. Pillem plomes i anoraks i anem a buscar algun sector al sol. Bastantes vies molles, i la majoria de sectors a l'ombra. Aconseguim fer alguna via, joder com costa escalfar,  i a partir de les 4 de la tarda emigrem al bar cames ajudeu-me, amb les mans de cartró, sense haver fet res interessant .



Com que la previsió era pluja pel diumenge i dilluns, decidim anar a Rocópolis, com a mínim podrem entrenar. El diumenge passem el dia a la ciutat rocòdrom, impressionant, vaia un rocòdrom. Allà fem blocs i llavors anem a rodar, fem unes 15 vies cada un ( Pol, tu en vas fer 20, I know jaja), (graus 6a, 6a+, 6b, 6b+, 6c, 6c+, 7a, 7a+, 7b+ ). Encara no tinc les fotos, ja les penjaré.

Finalment, i estant prop d'Etxauri, hem decidit provar sort avui aveure si podíem escalar en roca, hem visitat l'escola navarresa, que és molt guapa, però no hem pogut escalar gens, estava completament xopa, a més de que ha estat plovent tot el matí.

Això és tot, no hem pogut fer gran cosa però no passa res, ara a entrenar i ja vindrà la roca...