Bueno bueno, doncs avui el plan era anar a la comarca a blocar, en Carlos, en Pol Roca i un servidor. Era la meva segona visita al lloc i teníem diversos projectes, per la meva part volia probar Fisical Brothers, (bloc que també volia intentar en Carlos), i els "boulders de Kueka". En Pol al tenir-los fets preferia liar-se amb els durs del Bloc del Camí, amb uns noms que ni intentaré posar perquè és impossible que n'escrigui ni un de bé, però diria que sonen així com "Phadsamadaba" i variacions hindús sobre la recerca del Karma i la pau interior.
El cas és que quan acabavem de baixar els crashs i tota la parafarnàlia i tot just ens posàvem a escalfar, amb bon tacte i una temperatura poc superior als 0ºC, perfecte per blocar, la pluja ha fet acte de presència enmig de la boira, cosa curiosa. Després d'intentar en va treure'ns algun bloc ràpidament , i amb els peus de gat que semblaven "Katiuskes" hem decidit recollir.
La conversa mentre entravem al cotxe era bàsicament del to següent: "Joder tio vaia merda" // "Em cago amb aquest temps" // "Ara ho rebentaria tot" i un munt de frases i expressions relacionades més pujades ( especialitat den Carlos) que no cal que repeteixi.
Com es diu popularment, al mal temps bona cara, i això hem fet després de l'emprenyada inicial, així que cap a la Farinera a tivar. El matí ha transcorregut entre blocs i blocs, jo he pogut tornar a agafar el ritme després d'una semana sense poder entrenar ( I és que la semana que ve hi ha open a Vilassar, a muerte!), i, tot i que cansat, m'he tornat a sentir prou bé. Allà han aparegut altres bous i amics, Manya, Met, Ferran, Uri, Susi, Laia, Pekas, Sorts, Jordi i altres fanàtics d'altres llocs, entre els quals hem estat tivant de valent, fins que a quarts de tres hem decidit que era hora d'anar a dinar.
Carlos a la placa.
I ara el més dur, estudiar estructura i enllaç, que hi ha examen de química. " Born to climb, forced to work". Ens veiem!
4 comentaris:
Molt be bou... !!!! Benvingut a la bloguesfera..!!! :-)))
A seguir tibant de valent ( i que vagi be l'examén...;-)))
merci pekas, esperem ke si, ens veiem!
jajajajaja!! Aixó és el què ens dona el món de l'escalada: Un medi ple de profetes, mestres i gurus AMB forma de pedra!!.
Aprendre a acceptar amb noblesa i vida el què cada dia ens regala la pedra, amb les limitacions, les desgracies que donen sort i les experiències, és fantàstic
QUO... amant de la pedra y dels seus senyals!
clar que si Uri, quo a quo tot millora jaja, va que ja ho tens fet això i daquí poc al món vertical un altre cop, que tremoli la Fari!
Publica un comentari a l'entrada